Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Vitrall - Viquipèdia

Vitrall

De Viquipèdia

Rosassa de la Catedral de Reims. Illa de França. Segona meitat del segle XIII
Rosassa de la Catedral de Reims. Illa de França. Segona meitat del segle XIII

Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom. El vidre pot haver adquirit el color tant durant la fusió quan s'afegeix un pigment que en fondre's el dona a la massa vitrificada o mitjançant l'aplicació d'un tint o esmalt superficial o qualsevol procediment que doni color mantenint les propietats translúcides del vidre.

Taula de continguts

[edita] L'art dels vitralls

A partir dels cartons dibuixats pels tallers artístics, l'art de fer vitralls consistia, a l'Edat Mitjana i fins el segle XX en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva massa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb la irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i una certa riquesa de color.

L'ABAT SUGGER PRESENTANT UN VITRALL A SANT DENIS. Detall d'un vitrall a la Basílica de Saint-Denis, París. Segona meitat del segle XII
L'ABAT SUGGER PRESENTANT UN VITRALL A SANT DENIS. Detall d'un vitrall a la Basílica de Saint-Denis, París. Segona meitat del segle XII

[edita] Els vitralls romànics

L'art dels vitralls es desenvolupà en les esglésies de l'Illa de França durant el romànic: en el cor gòtic de la Catedral de Mans amb els seus vitralls del segle XII que contenen ja representacions dels arts i oficis, i en la vidriera de l'Ascensió del segle XI (la més antiga d'Europa en un edifici religios), també en els vitralls de les catedrals de Sens o de Sant Pere de Poitiers, amb la vidriera de la Crucifixió i en la Basílica de Sant Denis de París amb les vidrieres de L'infancia de Jesús, L'àrbre de Jesse, etc. , són els exemples més destacats d'aquest art durant la transició del romànic al gòtic. Aquests vitralls tenen una gama càlida i brillant, les seves composicions segueixen les lleis de l'encaix superficial en sèries de motius geomètrics equivalents com medallons, lòbuls etc.

Nota: Enllaços a les pàginas web de la Universitat de Pittsburgh als Estats Units.

MOISES AL SINAI I MOISES DAVANT EL FARAO. Detall en dos lòbuls d'una vidriera de la catedral de Colònia, Alemanya. Segona meitat del segle XIII
MOISES AL SINAI I MOISES DAVANT EL FARAO. Detall en dos lòbuls d'una vidriera de la catedral de Colònia, Alemanya. Segona meitat del segle XIII

[edita] Els vitralls gòtics

La vidriera, pel lloc que pren a les esglésies i catedrals és, en la França del segle XIII, la veritable pintura gòtica. Els vitralls sustitueixen a la pintura mural que s'havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic però que en el gòtic resta com un art complementari. Durant el període gòtic, l'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del dibuix, pren les funcions simbòlico-docents de la pintura mural amb els seus complerts programes iconogràfics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels cartons que és el pas previ de la realització d'un vitrall.

La catedral gòtica evoca l'imatge de la Jerusalem Celestial i constitueix l'obra col·lectiva dels habitants (burgesos) de les ciutats de la Baixa Edat Mitjana. Cada nova generació de paletes i artesans, en pendre el relleu de la generació anterior, fera avançar la construcció de la catedral de la seva ciutat, continuarà el presbiteri o construïra les capelles laterals o el creuer etc. Cada nova església o catedral fera les seves naus més altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el mur de fàbrica i substituïnt-lo pel que s'ha anomenat el "mur translúcid", és a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglésies i catedrals una atmosfera càlida, colorejada i irreal on els fidels poden sentir-se segurs al empar de l'Església tot contemplant la "llum d'essència divina" tal com poèticament deia l'abat Sugger que fou qui impulsà la construcció dels vitralls del cor de la Basílica de Saint-Denís de París, cap a mitjans del segle XII.

L'art dels vitralls domina a les restants tècniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composició emmarcada en medallons, nínxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que trobem també en l'il·lustració de llibres i miniatures esteses àmpliament per tot Europa. Aquest predomini del vitrall té l'excepció a Itàlia, on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'antiguitat, o en altres llocs que com Catalunya acusaven ja des d'el romànic les influències italianes.

Els seus temes són els grans temes de l'Antic i Nou Testament, les històries de la Mare de Déu i dels sants i també les representacions d'activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pujen també a dalt dels vitralls de les catedrals.

En avançar l'estil es modificà la tècnica amb una nova gama de color basada en els fons incolors o grisos, en els tons trencats i els temes més humanitzats. L'invent del color groc de plata portarà a l'art dels vitralls, durant el segle XIV, a un preciossisme daurat i una lleugeresa que constitueix la seva culminació.

Un recorregut per les esglésies i catedrals amb els vitralls més destacats comença per la Catedral de Chartres, a França ja que els seus vitralls constitueixen el més bell i ensems el conjunt de vitralls més ben conservat d'Europa. Comprén 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de "Notre-dame de la Belle-Verrière" n'és el més famós. També són destacats els vitralls de Sant Eustaqui, les rosasses i el vitrall del Zodíac.

Els vitralls de la catedral de Chartres es poden veure en els següents enllaços: en la pàgina web de la diòcesi de Chartres i en la de l'excel·lent treball dels estudiants de l'Universitat estatal de San José a Califòrnia.

L'expansió de l'art gòtic per tot Europa tingué lloc durant la primera meitat del segle XIII, assolint la seva plenitud vers la dècada de 1260 quan s'acabaren les catedrals de Beauvais a França, de Colònia (Alemanya) a Alemanya i de Lleó a Espanya. És en aquesta etapa clàssica quan l'arquitectura es fa més complexa: les naus s'aixequen fins unes alçades mai vistes, els arbortants es dupliquen para sostenir aquestes voltes tan elevades i els pinacles es fan més voluminossos. En aquesta etapa les portades pasen de les tres portades clàsiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o Lleó. Els finestrals deixen de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translúcids, plens de vidre entre filigranes de pedra.

Els següents enllaços ens mostren alguns dels conjunts de vitralls més destacats corresponents al període clàssic de l'art gòtic:

  • La Santa Capella de París, en la pàgina web de Paris.org o la pàgina web del Boston College als Estats Units i també a Wikimedia Commons.
  • La Catedral de Colònia declarada Patrimoni de la Humanitat, en la pàgina web de la qual es proposa un complert recorregut virtual on trobarem un navegador que ens guia cap els vitralls, entre els quals destaquen la finestra de l'Adoració dels Mags, juntament amb les dels Apòstols y altres, que es caracteritzen pels seus fons plens d'arquitectures emmarcant les figures o escenes.
  • A Espanya, la Catedral de Lleó, posseeix un extraordinari conjunt de vitralls que rivalitza justament amb Chartres i Colònia. En la web oficial de la S.I. Catedral de León, hi ha una descripció exhaustiva dels vitralls, entre els quals destaca la vidriera de "La Cacera" i els conjunos de les capelles de la girola: les de la Verge de l'Esperança i les de la Verge Blanca, ja renaixentista, o de sant Climent.


[edita] Els vitralls de l'Art Modern

Al segle XX, l'art modern representat per Marc Chagall, Roualt i altres grans pintors, tornaran al disseny de cartons per a la confecció de vitralls, els quals continuaran tenint el seu lloc en l'Història de la Pintura.



Elements d'arquitectura eclesiàstica
Àrees: Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | Nàrtex | Nau | Presbiteri | Transsepte
Exterior: Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Capçalera | Cimbori | Contrafort | Façana | Fris | Gàrgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timpà | Torre
Interior: Altar | Arcada | Capitell | Columna / Pilar | Cúpula | Galeria | Lluerna | Mosaic | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta
Altres: Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | Lòbul | Traceria
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu