2003

From Wikipedia

[redatá] Avenimeent

28 09 - Salses (el Rosselló): senza la presenza de representaant del staa Francées, el consejer in cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, e i auturitaa münicipaal de la vila a inaugüran la Porta di Paées Catalan.

11 10 - Lleida (el Segrià): al entra in servizzi par el püblich el Tren de Granda Velocitaa ch'al la üniss cun Madrid, passaant par Saragossa.

12 10 - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'al proclama campiun del moond de motocicliism de 125 cc.

13 11 - Barcelona: in ü massif míting al Palau de Sant Jordi de la campagna eletorala ch'a l'éa portat Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero al promet d'aderí a la reforma del Statüt de Catalunya ch'al apröe ol Parlament de Catalunya.

16 11 - Catalunya: se gh'i sélebra di elessiú al Parlament; CiU la adagna con 46 ses, seguida del PSC (42), ERC (23), PP (15) e ICV (9).

30 11 - Barcelona: s'al pöblega ol pröm nümar d'El Punt Barcelona.

05 12 - Barcelona: se ghe cositüiss ol Parlament de Catalunya de la setima legislatüra.

16 12 - Barcelona: el Parlameent de Catalunya al scerniss Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.

20 12 - Barcelona: Pasqual Maragall al töl possessiú come president d127 de la Generalitat de Catalunya.

22 12 - Barcelona: l' Ajuntament (mönissipe) al recupera la bandera de Barcelona del 1906 e o l scüt con la corona reiala, con la qual cosa la sessa de èss visent la simboloséa modificada per ol síndech Pasqual Maragall ol 1996.

01 01 - el Brasiil: Lula de Silva al töö pussessiun de la càrega de presideent del paees.

2003 - Cap Canaveral (la Florida, SÜA): equipagjaa par 7 astrunàut, sa ga lanzarà ul darée traspurtaduur spazziaal Columbia, ch'al s·cjuparà in plen guur ul primm da febrée, turnaant indrée a la Tera.

14 02 - Edimburgh (Scòzzia): l'Istitüt Roslin sacrifica la pégura Dolly a causa de l'invegjameent premadüür che la pativa.

16 01 - l'Iraq: tröpe Stadünindenche e britàneghe i scumensa la invasiú del paes conchistant la sità portöària d'Um Qasr: al è l'inissi de la guèra de l'Iraq.

25 10 - Heathrow (Londra, Anglatèra): prossedenc de Nöa York gh'i ría i tri darér aviú Concorde in servisse de British Airways; ol 30 05 del istess an i ía desmetit de gulá chij d'Air France.

09 04 - Bagdad (l'Iraq): i trüpp di Staa Ünii a tölan el controll de la citaa: cul sò jütt un grupp de citadin a derocan una colossala stàtua de Saddam Hussein (guèra d'Iraq).

10 04 - Kirkuk (el Kurdistan): la citaa la borla int i mann de la guerija Kurda e de l'esèrcit di Staa Ünii (guèra d'Iraq).

12 04 - Cuba: ol résim castresta al esecüta tre di persone che ol 02 04 i ía seguestrat öna embarcassiú de viasadur a la badia de l'Havana, con la intensiú de fösí del paes.

14 04 - Tikrit (l'Iraq): i trüpp di Staa Ünii e ocüpa la citaa indóe l'eva nasüü Saddam Hussein; a l'è la darera di citaa importaant del paees a vess conquistada (guèra d'Iraq).

16 04 - Atenes (Grécja): sa signa el Trataa pal quaal Pulònia, Ungaria, Céquia, Slovàchia, Slovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta e Cipru, 10 Staa che la püpaart a éren de l'antiga Europa de l'Eest, i deventan osservaduur de la Üniun Eurupea (cun voos però senza vot) e che ga permetarà da nágh deent a partí del 01 05 del 2004.

01 05 - Washington (SÜA): el presideent George Bush al proclama la fin de la guèra de l'Iraq.

26 05 - Macka (Trabzon, Türchia): ghe i mör 62 militar Spagnöj al fracassá-ss del aviú Iàkovlev 42 Ucraines col che i torna· del Afganistan. L'errònia identificassiú posteriura di cadàver la portarà ün important scàndol polítegh.

15 10 - desèert de Gobi (la Cina): Yang Liwei al deventa el primm astronauta Cinées dopu 14 òrbit intorn a la Tèra cun la naaf Shenzhou V (nau divina, in Cinées).

25 10 - Heathrow (Lundra, Anglatera): a riven de Növa York i trii ültim aviun Concorde in servizzi de British Airways; el 30 05 del istess an i avien desmetüü de gulá chij d'Air France.

02 11 - Durham (Carolina del Noort, SÜA): la gesa episcopaliana la órdena el primm véscuf che s'al recognoss omosessüaal.

02 11 - Geòrgia: sa celebren di elezziun legislatiif fraudoleent ch'a provocaran una revölta che la comportarà la dimissiun e l'esili del presideent Eduard Shevardnadze el 23 11.

29 11 - Bagdad (l'Iraq): a mören sett ageent del servizzi d'inteligenza Spagnöö int un atentaa.

14 12 - Bagdad (l'Iraq): i Staa Ünii a núnzian la catüra el dí prima de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), malgraa forsi al tenían detegnüü d'almaanch dees dí.

14 12 - Venexia, (Itàlia): s'al derva amò el Teàtar de la Feniis dapress l'incendi del 1996.

26 12 - Bam (Kerman, l'Iran): un fort teratrémul de 6.3 degrée de la scala de Richter al pròvoca la destrüzziun de la citaa e la moort de püssée de 20 mila personn.

[redatá] Necrulogi

13 04 - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista Francées, defensuur di leengh minorizaat al sò paees (n. 1929).

07 07 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, cognossüda coma Lola Lizarán, atriis Catalana (n. 1932).

18 10 - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, scrituur e periudista Catalan, in lengua Catalana e, principalment, Castejana (n. 1939).

28 10 - Barcelona: Joan Perucho, scrituur Catalan (n. 1920).

11 11 - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, pueta Catalan (n. 1929).

29 12 - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, cognossüü coma el Vaquilla, atuur de cínema e cognossüü delinqueent contra la prupietaa privada (n. 1961).

03 03 - Berlín (Germània): Horst Buchholz, atuur de cínema Tudèesch (n. 1933).

03 03 - Lundra (Anglatera): Peter Smithson, architett Anglées (n. 1923).

22 04 - Pariis (Francja): Eunice Kathleen Waymon, cognossüda coma Nina Simone, cantaant de jazz, soul e gospel Noort-americana (n. 1933).

29 06 - citaa de Connecticut (Connecticut, SÜA): Katharine Hepburn, atriis de cínema Noort-americana (n. 1907).

04 07 - Los Angeles (Califòrnia, SÜA): Barry White, cantaant Noort-american (n. 1944).

25 09 - Növa York (SÜA): Edward W. Said, sagista pulítegh Palestinées (n. 1935).

28 09 - Növa York (SÜA): Elia Kazanjoglou, cognossüü coma Elia Kazan, diretuur de teàtar e de cínema Noort-american d'orígen Grega (n. 1909).

10 10 - Washington (SÜA): Eugene Istomin, pianista (Noort-american, aleef e amich de Pau Casals. Al è interaa al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).

19 10 - Sarajevo (Bòsnia e Hertzegovina): Alija Izetbegovich, polítegh Bosnian, presideent del paees düraant la guèra e pàdar de la indipendenza del paees (n. 1925).

07 11 - Madrid (Spagna): Juan José Menéndez Gutiérrez, cognossüü coma Juanjo Menéndez, atuur de cínema Spagnöö (n. 1929).

03 12 - Brunete (Madrid, Spagna): Dulce Chacón scritura Spagnöla (n. 1954).

---

Un an indrée / Un an dapress

Ann del Sécul XXI

2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 · 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 · 2026 · 2027 · 2028 · 2029 · 2030 · 2031 · 2032 · 2033 · 2034 · 2035 · 2036 · 2037 · 2038 · 2039 · 2040 · 2041 · 2042 · 2043 · 2044 · 2045 · 2046 · 2047 · 2048 · 2049 · 2050 · 2051 · 2052 · 2053 · 2054 · 2055 · 2056 · 2057 · 2058 · 2059 · 2060 · 2061 · 2062 · 2063 · 2064 · 2065 · 2066 · 2067 · 2068 · 2069 · 2070 · 2071 · 2072 · 2073 · 2074 · 2075 · 2076 · 2077 · 2078 · 2079 · 2080 · 2081 · 2082 · 2083 · 2084 · 2085 · 2086 · 2087 · 2088 · 2089 · 2090 · 2091 · 2092 · 2093 · 2094 · 2095 · 2096 · 2097 · 2098 · 2099 · 2100