Antigua y Barbuda
De Uiquipedia
|
|||||
Lema nacional: Each endeavouring, all achieving (inglés: «Caún esforciándose, toos llogrando») | |||||
Himnu nacional: Fair Antigua, We Salute Thee | |||||
Capital • Población • Coordenaes |
Saint John's 24.226 (2000) 17°7′ N 61°51′ O |
||||
Principal ciudá | Saint John's | ||||
Idiomes oficiales | Inglés | ||||
Forma de gobiernu
Xefe d'Estáu
Gobernador Xeneral Primer Ministru |
Monarquía constitucional Reina Isabel II Sir James B. Carlisle Baldwin Spencer |
||||
Independencia • Fecha |
Del Reinu Xuníu 1 de payares de 1981 |
||||
Superficie • Total • % agua Llendes Costes |
Puestu 200º 443 km² Despreciable 0 km 153 km |
||||
Población • Total • Densidá |
Puestu 185º 68.722 (2005 est.) 152 hab./km² |
||||
PIB • Total (2005) • PIB per cápita |
Puestu 178º US$ 835 millones US$ 11.604 |
||||
Moneda | Dólar del Caribe-Este (EC$, XCD ) |
||||
Xentiliciu | Antiguanu, -a | ||||
Fusu horariu • en branu |
UTC-4 UTC-4 |
||||
Dominiu Internet | .ag | ||||
Códigu telefónicu | +1-268 |
||||
Prefixu radiofónicu | V2A-V2Z |
||||
Códigu ISO | 028 / ATG / AG | ||||
Miembru de: ONU, Commonwealth, OEA, CARICOM, OECS | |||||
Antigua y Barbuda ye una nación formada por un conglomeráu d'islles asitiada al este del mar Caribe. Forma parte de les Pequeñes Antilles con la islla de Guadalupe al sur, Montserrat al suroeste, San Cristóbal y Nieves nel oeste y San Bartolomé al noroeste.
Tabla de conteníos |
[editar] Hestoria
Los primeros habitantes de les islles d'Antigua y Barbuda en 2400 EC foron amerindios pre-cerámicos. Más sero, les tribus amerindies arawak y caribes poblaron les islles. La islla d'Antigua foi nomada orixinalmente polos nativos Wadadli. Cristóbal Colón desembarcó nel so segundu viaxe en 1493 y dio-y a la islla'l nome d'Antigua. A los primeros colonos españoles y franceses socedieron los ingleses, quienes formaron una colonia en 1667 al tresportar católicos irlandeses a Antigua. La esclavitú, establecida pa dirixir les plantaciones de zúcre n'Antigua, foi abolida en 1834. Les islles convirtieronse nún estáu asociáu a la corona británica en 1967, y obtuvieron l'estatus de miembru independiente de la Mancomunidá de Naciones en 1981, cuandu Vere Bird se convirtió nel Primer Ministru.
[editar] Gobiernu y Política
Antigua y Barbuda ye un miembru de la Mancomunidá de Naciones y el xefe d'estáu ye la reina Isabel II, cuyu representante n'Antigua y Barbuda ye un gobernador xeneral. El poder executivu ta nes manes del primer ministru, que ye tamién el xefe de gobiernu. El primer ministru ye davezu'l llíder del partíu vencedor de les elleiciones pa la Cámara de Representantes (17 miembros), celebraes ca cinco años. La otra cámara del parlamentu, el Senáu, tien 17 miembros que son nomaos pol gobernador xeneral. L'actual primer ministru ye Baldwin Spencer (24 de marzu de 2004-).
[editar] Organización político-alministrativa
La islla d'Antigua dividese en seyes parishes o parroquies:-
- Saint George
- Saint John
- Saint Mary
- Saint Paul
- Saint Peter
- Saint Philip
Tantu la islla de Barbuda como la islla deshabitada de Redonda gocien cauna d'estatus de dependencia.
[editar] Xeografía
El país consta de varies islles, de la cuala Antigua ye la mayor y más poblada. Barbuda, al norte d'Antigua, ye la otra islla principal. Les islles tienen un clima tropical cálidu, con seles temperatures constantes demientres l'añu. La islla deshabitada de Redonda tamién pertenez a la nación d'Antigua y Barbuda.
Les islles son na so mayoría de tierres baxes, col puntu cimeru en Boggy Peak, a 402 metros. El principal pueblu del pequeñu país ye la capital Saint John's n' Antigua; el mayor pueblu de Barbuda ye Codrington.
[editar] Economía
La economía basase en gran parte nel turismu. Ye importante tamién la producción agrícola de caña de zucre, algodón y frutes; asina como'l refináu de petróleu y les manufactures testiles, d'ebanistería y de producción de ron.
[editar] Demografía

La más de la población remana de los esclavos que solíen trabayar nes plantaciones de zúcre; pero tamién hai grupos d'europeos, principalmente irlandeses, británicos y portugueses. Anque l'idioma oficial ye l'inglés, la más de los llocales fala patois, una forma d'inglés distorsionáu.
Cásique tolos antiguanos son cristianos, siendo la ilesia anglicana (cerca del 50%) la confesión con más fieles.
Fecha | Nome n'asturianu | Nome llocal | Notes |
---|---|---|---|
1 de payares | Día de la Fiesta Nacional | National Day | Independencia del Reinu Xuníu en 1981 |
Países d'América |
Antigua y Barbuda | Arxentina | Barbados | Belice | Bolivia | Brasil | Canadá | Chile | Colombia | Costa Rica | Cuba | Dominica | Ecuador | El Salvador | Estaos Xuníos d'América | Granada | Guatemala | Guayana | Haití | Hondures | Islles Bahames | México | Nicaragua | Panamá | Paraguái | Perú | República Dominicana | Santa Llucía | San Vicente y les Granadines | San Cristuébanu y Nieves | Surinam | Trinidá y Tobago | Uruguái | Venezuela | Xamaica
Posesiones: Anguilla | Clipperton | Guadalupe | Guayana francesa | Groenlandia | Islles Bermudes | Islles Caicos | Islles Caimán | Islles Malvines | Islles Sandwich del Sur | Islles Turques | Montserrat | Martinica | Puerto Rico | Shag Rocks |