(10199) Chariklo
De Viquipèdia
Descobriment | |
---|---|
Descobridor | James V.Scotti Spacewatch. |
Data de descobriment | 15 de febrer de 1997 |
Altres designacions | 1997 CU26 |
Classificació | Centaure |
Elements orbitals | |
|
|
Excentricitat (e) | 0,175 |
Semieix major (a) | 15,861 UA |
Periheli (q) | 13.080 UA |
Afeli (Q) | 18,643 UA |
Període orbital (P) | 63 a |
Velocitat orbital mitjana | km/s |
Inclinació (i) | 23,4° |
Longitud del node ascendent (Ω) |
300,451° |
Argument del periheli (ω) |
242,361° |
Anomalia mitjana (M) | 10,6° |
Característiques físiques | |
Dimensions | 275 km |
Massa | ×1020 kg |
Densitat | g/cm³ |
Gravetat superficial | m/s² |
Velocitat d'escapament | km/s |
Període de rotació | h |
Classe espectral | |
Magnitud absoluta | 6,4 |
Albedo | 0,055 |
Temperatura mitjana superf. |
K (ºC) |
(10199) Chariklo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 UA de distància mitjana del Sol. És el major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, amb gairebé 300 km de diàmetre, seguit en grandària per (5145) Pholus i (2060) Chiron.
Va ser descobert per James V. Scotti, del programa de detecció de planetes menors (Spacewatch) el 15 de febrer de 1997, i se li assignà, com a denominació provisional, 1997 CU26. El seu nom definitiu prové de la nimfa Chariclo que, segons la mitologia grega, va ser l'esposa de Quiró i filla d'Apol·lo; d'aquesta manera es seguí la tradició de nomenar tots aquests objectes amb noms de centaures.
Les observacions infraroges han detectat l'existència de gel en la seva superfície.