Anticatalanisme
De Viquipèdia
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'adversió per Catalunya o per la cultura i llengua catalanes. També pot utilitzar-se el terme per a aquells que tenen adversió només pel pancatalanisme.
Existeixen diferents llocs on l'anticatalanisme arriba a ser un fenòmen mediàtic, polític i, fins i tot, social. En algunes zones d'Espanya, l'anticatalanisme ha estat abanderat per grups nacionalistes de caire espanyolista (com ara, España 2000 o d'altres partits d'ultradreta) o, fins i tot, per grups propers al PP, promovent, fins i tot, campanyes contra els productes catalans.
Al País Valencià, l'anticatalanisme s'ha estès en grups conservadors de València i les seues rodalies, avifat per la dreta (PP, Unió Valenciana i, més recentment, Coalició Valenciana), sempre lligat amb el secessionisme lingüístic i el moviment polític anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment polític en aquestes àrees, quasi sempre entès com una reacció cap a un pretès imperialisme català.
Recentment ha sorgit un partit, el Partit de la Ciutadania, que basa el seu discurs en la suposada submissió al nacionalisme català de la resta de partits parlamentaris, i pretén representar els ciutadans espanyols que no considerin que Catalunya és una nació. A la pràctica però aquest discurs obvia que les forces polítiques majoritàries accepten l'actual marc institucional, que només recull amb plena oficialitat l'existència de la nació espanyola (a la Constitució). Aquest partit defensa a més que el català no és llengua pròpia i que no ha de ser obligatori saber-lo a Catalunya, mentre que no qüestiona l'obligació constitucional de saber castellà.
L'anticatalanisme té arrels molt antigues i segurament en podríem trobar els inicis a partir del Decret de Nova Planta de Felip V quan abolí les lleis i institucions catalanes després de la Guerra de Successió que acabà el 1714 i que comportà la marginalització de la llengua i cultura catalanes enfront de la castellana. El Decret de Nova Planta fou una mesura reial destinada a la repressió dels vençuts en la Guerra de Successió i que inicià la creació de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme prengué força sobretot durant el segle XIX i començaments del XX, amb diversos exemples com el de Lerroux. Fins podríem dir que les dictadures del general Franco i de Primo de Rivera compartien algunes postures de l'anticatalanisme. Aquest anticatalanisme normalment ha anat acompanyat d'accions en detriment de la llengua i cultura catalanes.
Actualment, part d'aquest anticatalanisme denuncia una suposada persecució de la llengua castellana a Catalunya afirmant que aquesta llengua sempre s'ha parlat a Catalunya i reclamant el dret a la immersió lingüística en castellà i fins i tot negant que la llengua catalana hagi estat mai perseguida.
Com a exemples recents d'aquesta corrent que nega la persecució de la llengua catalana, es pot trobar un discurs que el govern espanyol presidit per José María Aznar posà en boca del Rei d'Espanya Joan Carles I l'any 2001 en el que negava que la llengua castellana hagués estat mai imposada enlloc.
[edita] Exemples concrets
- El PP va portar al constitucional molts articles de l'estatut català al mateix temps que aprovava l'estatut andalús. Entre els articles que va impugnar 14 eren iguals paraula per paraula als de l'estatut andalús i 40 més tenien diferències d'expressió o paraules sense canvis de contingut.
- Hi va haver un gran ressò en la Brunete Mediàtica en contra de la creació del Consell Audiovisual de Catalunya per considerar que atemptava contra la llibertat d'expressió. Navarra feia anys que tenia el Consell audiovisual de Navarra i mai ho havien criticat. Fins i tot després de fer-ho notar, no en varen fer esment.
