Bell-lloc d'Urgell

Bell-lloc d'Urgell és un poble de la comarca del Pla d'Urgell, situat a l'extrem occidental de la Plana d'Urgell, a 196 metres damunt el nivell del mar i a 14 Km. de la ciutat de Lleida, amb la que per cert, es troba molt ben comunicat. A dia d'avui, la seva població és de 2255 habitants.

El seu terme té una extensió de 34,90 Km2, i està envoltat al Nord pels termes de Bellvís i Vilanova de la Barca; al Sud pels de Torregrossa i Els Alamús; a l'Est pels de Sidamon i El Palau d'Anglesola i a l'Oest pels d'Alcoletge i Els Alamús.

Al trobar-se en una plana colpejada per tota mena de vents (menys pels del sud), i degut també a la seva situació tan propera al riu Segre, el seu clima és de caire mediterrani continental, amb estius calorosos i secs, i hiverns molt freds i humits, motivat principalment pel fenòmen de la inversió tèrmica que provoca l'aparició de boires molt espeses.

[edita] Història

Bell-lloc d'Urgell i el seu terme municipal, ha estat un lloc de pas des de temps inmemorials. Els primers rastres humans localitzats són de la primera edat del ferro i arriben fins l'època romana.

Referent al període de dominació romana, varen existir alguna que altra torre habitada i disseminada pel que és actualment el seu terme. Així ens ho demostra la ceràmica i altres objectes que s'han anat trobant, amb motiu de la nivellació de diferents terres de conreu.

El terme de Bell-lloc constituí una via de pas a l'època romana i per ell hi passà la via romana que comunicava Ilerda amb Barcino. En l'actualitat, la carretera N-II coincideix en molts dels llocs del seu traçat amb aquell antic camí romà.

Bell-lloc medieval: orígens del poble

El nucli antic es configurà al voltant de l'actual carrer Major, que és on trobem les cases més antigues del poble: cal Codina, ca la Fam, Cal Pubill, ... Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa, i també els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que més tard seria el carrer Arrabal (avui Urgell), que llavors era l'Eral del poble.

La dada històrica més antiga, en la que apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc, correspon a l'Ordenació de l'Església Catedral de Lleida, feta l'any 1168, en la que es fa donació a la mensa episcopal de la mateixa, l'església de Belloloco (Bell-lloc) i la d'Avincellon, Alamús, ... i en la que llurs habitants hauran d'entregar la quarta part dels delmes.

Bel-lloc durant els segles XIX i XX

El sector important econòmicament i socialment a Bell-lloc ha estat l'agricultura. El seu terme municipal, fins fa uns 50 anys en què es construí el Subcanal, era bàsicament secà i, per tant, era plantat de cereals, d'oliveres, vinya i ametllers.

La principal font de riquesa fins a començaments del segle actual, era la vinya. Hi havien grans plantacions i molt ben cuidades. El vi que s'elaborava va tenir sempre molt bona acceptació, i per aquest motiu s'instal·laren algunes indústries que, durant l'època de la verema donaven feina a bastants obrers.

La fil·loxera, que a partir de 1891 va arribar a Catalunya, va provocar la gairebé total desaparició de la vinya. El seu conreu fou substituit pels ametllers i, més tard, pels cereals, l'alfals, el blat de moro, la remolatxa, els fruiters, ...

El segle XX ha estat i és de gran revitalització en tots els aspectes, en bona part degut a la construcció del Canal Auxiliar d'Urgell o Subcanal.

[edita] Llocs d'interés

Aquesta, és una relació de llocs interessants que hi ha al poble de Bell-lloc d'Urgell, tant per fer-hi una visita, com per anar-hi a passar una estona d'esbarjo.

Instal·lacions esportives

Bell-lloc disposa de pista poliesportiva a l'aire lliure amb frontó, camp de futbol, pavelló poliesportiu tancat amb climatització i piscines. Els esports que podem trobar son el Basquet, el Futbol, el Frontó i l'Hoquei Patins que es l'esport que ha donat els millors èxits a nivell del poble.

Pineda Municipal

L'1 d'agost de 1.947, en un espai situat fora de la població, molt a prop del pont del Subcanal que hi ha en el camí de Torregrossa, s'inaugurava el que llavors era el nou dipòsit, que serviria per aprovisionar d'aigua el poble de Bell-lloc. Més tard, en els terrenys municipals del seu voltant s'hi va plantar pins i xiprers, que amb els anys donarien lloc a una zona d'esbarjo, coneguda arreu amb el nom de "La Pineda". Està condicionada per cuinar i té aigua corrent, serveis, ...

Església de St. Miquel Arcàngel

És d'estil colonial renaixentista, molt semblant al neoclàssic. Té forma de creu llatina, amb tres naus i una gran cúpula. Les columnes estan reduïdes al mínim per tal d'obtenir el màxim de visibilitat i per donar cabuda a més feligresos en els bancs de les dues naus laterals. Beneïda el 18 de maig de 1952, fou tota bastida amb totxos, llevat dels tres metres inferiors que són de formigó i pedra. La seva superfície és de 700 m2 (35x20), i es troba situada al c/ La Costereta, al peu mateix de la N-II.

Portal església antiga (segle XII)

Portal romànic de l'antiga església de Bell-lloc, que s'aixecà on anteriorment hi havia hagut, possiblement la muralla i abans una antiga mesquita, de la que ja es tenen notícies l'any 1168, i que fou incendiada l'estiu de 1936. Posteriorment, es construí una església provisional, utilitzant les pedres de la primitiva església fins al primer pis. Les pedres del portal doncs, són les mateixes de la que va ésser la porta romànica de l'església antiga.

Creu de Terme

Creu del segle XIII, que es troba situada en mig de la plaça de la Creu del Terme.

Font del Corroni

Font que neix al peu d'un tossal de grava i pedra, al marge esquerre del Canal auxiliar d'Urgell o Subcanal, i ben a prop de la font de la torre del Poet.