Ametller
De Viquipèdia
![]() |
||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
![]() Ametlles
|
||||||||||||||||||
Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
Prunus dulcis (Mill.) D. A. Webb |
||||||||||||||||||
L' ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de la família de les rosàcies. És caducifoli. De flors blanques o de color de rosa, i fruit en forma de drupa amb una llavor comestible: el bessó. És el primer arbre en florir, ja al mes de gener cosa que en cas de glaçada compromet la collita. És molt resistent a la secada. Habitualment necessita de la polinització creuada amb una altra varietat compatible. L'ametlla (o ametla) pot ser dolça o amarga, segons la varietat, i se n'extreu un oli que es fa servir en perfumeria i medicina.
Taula de continguts |
[edita] El fruit
Si comparem el fruit de l'ametller amb el d'altres arbres fruiters que són (o eren) classificats al mateix gènere Prunus (com la prunera, el cirerer, l'albercoquer i el presseguer) podem veure la semblança entre l'ametlla i els pinyols de la pruna, la cirera, l'albercoc i el préssec. La diferència és que el mesocarp, que en aquestes fruites constitueix la part carnosa, que és la que es menja, en l'atmetlla és una mena de pell que s'asseca i s'obre espontàniament, mentre que el pinyol (constituït per la llavor, que és el que ens mengem de l'ametlla, i l'endocarp, que és la closca) és comestible en el cas de l'ametlla i té mal gust en els altres casos. Aquests pinyols també són molt més petits, proporcionalment, però això en bona part és degut a la selecció artificial per augmentar el volum de la part aprofitable, que ha buscat d'augmentar la mida de les atmetlles i reduir la dels pinyols dels altres fruiters. D'aquests fruits, el que més s'assembla al de l'atmetller és l'albercoc, que no s'obre sol però que es pot obrir amb molta facil·litat per una sutura molt visible i separar-ne el pinyol.
[edita] Característiques i utilitats
L'ametller és un arbre amb una escassa exigència d'aigua i unes arrels que s'adapten perfectament als sòls poc profunds de les muntanyes mediterrànies. El consum d'ametlles aporta al nostre organisme diversos minerals: calci, ferro i fòsfor i, certament, tenen més calci que la llet, més ferro que la carn i més fòsfor que l'ou. També contenen vitamines del grup B (B1 i B2). I, així mateix, són riques en un oli que té propietats balsàmiques per a la pell, i que s'empra en la preparació d'ungüents contra les cremades. D'altra banda, les ametlles són un element bàsic en la rebosteria dels Països Catalans, ja que intervenen en un gran nombre de dolços: torrons, massapà, cristines, tortades, carquinyols, pastissets d'ametlla, etc.
[edita] Història
L'almetller va començar a ser cultivat a Pèrsia, Síria i Palestina. El patriarca Abraham utilitzava vares d'ametller per construir corrals on tancava els seus nombrosos ramats i el cèlebre bastó d'Aaró era una branca del referit arbre.
- De pals d'ametler se'n serví
- el patriarca dit Abraham
- quan previsor alçava tanques,
- encercladores del ramat
- i lliuradores del perill
- del sanguinari animal
- amb justa fama de ferotge,
- la qual sempre conservarà.
- La cèlebre vara d'Aaron,
- la d'aquell prodigi d'antany,
- era fusta d'un ametler
- tronxada per hàbil destral
- que, privada de tota saba
- nodridora, prest se secà;
- després, per obra de l'Altíssim
- reverdí, florí i fruit donà.
- Del poema Elogi a l'ametler, tercera i cinquena estrofes.
Els grecs varen ser els difusors d'aquesta espècie vegetal arreu de la Mediterrània. A finals del segle XVIII uns missioners franciscans van plantar ametllers de les nostres terres en la regió californiana de San Diego.
- Fruit i arbre, gloriós parell,
- el llarg viatge americà
- feren per iniciativa
- d'uns emprenedors franciscans
- sense ni remota sospita
- que, en el lent decurs dels anys,
- Ibèria i Califòrnia
- esdevendrien grans rivals.
- Del poema Elogi a l'ametler, huitena estrofa.
[edita] Varietats
N'hi ha més de 50. De floració primerenca les més conegudes son: Desmai llargueta, Marcona Garrigues i Pou de Felanitx. De florida tardana entre altres: Cristo morto, Texas, Ferragnes, Ferraduel, Pou, Masbovera, Glorieta i Francolí i de floració tardana i de polen autocompatible: Guara
Endocarpi de l'ametlla |
Categories: Arbres | Prunus | Aliments