Benifaió

De Viquipèdia

Benifaió
Gentilici	Benifaioner Benifaionera
Població (2002)	12.172
Superfície	20,10 km²
Densitat	605,57 hab/km²
Altitud	35 m
Nuclis de població	1
Codi postal	46450
Coordenades	39° 17’ 05” N 0° 25’ 41” W
Predomini lingüístic històric	Valencià
Partit judicial	Carlet
Pressupost municipal (2004)	8.443.690,02 €

Benifaió és un municipi de la Ribera Alta. Els 20.6 km2 de terme municipal es dediquen íntegrament a l’agricultura, fonamentalment a la taronja.

[edita] Origen

Hi ha indicis de poblament des de fa 10.000 anys en la Font de l’Almaguer: A la Paridera i el Pla de les Clotxes s’han trobat restes, de l’Eneolític i d’aquesta mateixa època una destral de pedra polida al nucli urbà. També a la Font de l’Almaguer hi ha deixalles del Bronze. Del pas dels romans donen fe l’ara romana trobada l’any 1922, en una vila rústica, del segle IV aC, i el poblat soterrat al barri de Gorrioto. El lloc, d’origen islàmic – Beni Hayyén--, apareix citat el 13 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment com una de les deu alqueries donades per Jaume I a cavallers de Barcelona que l’acompanyaren en la conquesta de la zona. En novembre de 1304 Jaume II va vendre el terç delme de Benifaió a Bartomeu Matoses. El rei Pere IV se'l va confiscar, i va vendre-lo, com a senyoriu, el 1348 a Maria Ladron de Vidaura per 110.000 sous, amb el terç delme i la propietat del castell, els seus vassalls, forns, molins i d'altres regalies. En el segle XVI ho posseïa la família Jofré. En 1609 va sofrir el despoblament i abandó dels cultius a causa de l’expulsió dels moriscs. El 1615, va comprar aquest senyoriu Miquel Falcó de Belaochaga i va donar-li categoria de baronia; durant el període de temps que el va posseir aquesta família (1615-1872) es van mantenir les condicions establides per Pere IV. En les Corts Valencianes del 1626 l'església parroquial va demanar exempció de pagar el dret d'amortització i segell de 800 lliures i el 1727 es va iniciar la construcció de l'actual temple, dedicat a Sant Pere apòstol. El 1744 el poble inicià un plet contra el seu senyor per la propietat de l'escrivania de l'Ajuntament. El 1767 el duc d’Hixar, senyor de Sollana, ordena la prolongació de la séquia del Xúquer la qual cosa beneficià els cultius de Benifaió. Nogensmenys, el procés més important va encetar-lo el 1838, davant la Reial Audiència, sobre la titularitat de les possessions del senyoriu; el 28 de setembre 1872 els veïns compren als Falcó, per 75.000 ptes o 300.000 reals de velló els drets senyorials, el municipi roman lliure de càrregues i canvia l’afegit de Falcó pel d’Espioca. En 1881 l’ajuntament compra la Casa Palau a Juli Falcó, baró de Benifaió.

[edita] Llocs d'interés

Quant a la part patrimonial citarem:

Torre de la Plaça. Torre de guaita àrab, del segle XI. Forma conjunt amb el palau dels Falcó, que se l’hi va adossar en el segle XVII. Alberga un petit museu amb les troballes que s’hi feren durant la restauració.

Església de sant Pere apòstol. (1727-1741). Restaurada en 1939 i 1993, conserva algunes mostres d’orfebreria i pintures, però en la guerra de 1936 va perdre pintures de Vicent López.

Casa Palau dels Falcó. Segle XVII.

Torre de Mussa, o de l’Horta. Segle XI. En bon estat, malgrat no haver estat restaurada mai.

Poblat romà. Enterrat sota la població.

Soterranis medievals. Dels segles XV o XVI. Amb arcades medievals podien ser sitges.

Mercat Municipal. De 1929.

Llavador Municipal. De 1626, avui s’ha convertit en un parc on hi ha una creu, de 1901, aixecada per donar la benvinguda al segle XX.

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. Bastida en 1961sobre l’anterior, derruïda en 1937.

[edita] Gastronomia

Poble de la Ribera Alta, la seua gastronomia ha d’estar necessàriament regida pels arrossos, en paella, al forn o en putxero, les varietats farien una llista inacabable; l’olla de Nadal amb pilota. I dels dolços, els bunyols, l’arnadí, la coca boba, els pastissos de moniato i els encarats de Nadal.

[edita] Festes

A la Mare de Déu d'Agost, Sant Roc, Sant Caietà, Sant Isidre, la Divina Aurora i Santa Bàrbara del 15 al 23 d'agost.

[edita] Altres dades d'interés

En les eleccions municipals de 2003 el PP i el PSPV hi obtingueren 7 regidors cadascú, el BLOC-EV, 2 i UV, 1, recaiguent la batlia en el PSPV. En el cens de 2002 s’hi comptabilitzaren 12.172 habitants, de gentilici, benifaioners. El 83,90% dels habitants saben parlar valencià, segons el cens de 2.001.