Bunyol

Els jaciments prehistòrics més antics són del Paleolític Mitjà, en el barranc de Carcalín; del Paleolític Superior (fa uns 20.000 anys) en la Cueva de las Palomas i en la Cueva Turche del Mesolític (fa uns 10.000 anys), en la Covalta de Ventamina; i de l'Edat del Bronze (fa uns 3.000 anys) en el turó Mulet i Ruptura.

Els ibers van arribar després de l'Edat del Bronze, trobant-se ceràmica en el barranc de Monedi (Covalta); així com restes de murs en el Collado Umán i en la partida de Turche. Potser anomenaren al seu poblat Bullon o Bilió, que significava font.

[edita] Època romana

Durant l'època romana (des de l'any 132 abans de Jesucrist al 711 de la nostra era) es produeix el primer assentament estable, a partir del qual es formarà el poble actual, a què van anomenar Bullion (focus d'aigües) o Balneolum (balneari).

Han aparegudes restes en el Partior (teules); en els rius (murs i rajoles); en les Cabrillas (monedes i estàtues) i en l'Horta Baix (una làpida). També sobre la roca del castell va haver-hi inicialment una fortificació romana i potser el desaparegut poblat de Mirabonell siga d'origen romà.

[edita] Familia Mercader

Bunyol i tota la seua comarca es va incorporar al Regne de València a mitjan segle XIII, durant la conquista de València per Jaume I. Entre els que acompanyaven el rei estava el senyor Roderic de Lizana que "va meréixer per raó dels seus molts serveis i gastos, rebre l'endemà de mans del Rei, els Castells i Viles de Bunyol, Monroy i Amacasta" i també "els llocs d'Atava i Alboraig, amb els hòmens i dones de qualsevol llei i condició, amb els seus termes i pertinences, la donació dels quals va tindre lloc a 27 d'abril de 1238"; encara que la conquista d'estos pobles va durar fins maig de 1245.

Des de juny de 1304 fins a 1415 van passar de mà en mà entre la Corona d'Aragó i l'aristocràcia, per mitjà de successives donacions i compravendes, fins a arribar al rei Alfons V de València, qui els va vendre més tard al seu cambrer major Berenguer Mercader. D'esta forma, la família Mercader, una de les més representatives de València, es va vincular a La Foia de Bunyol des de 1245 fins a 1836, que el senyoriu va passar definitivament a la Corona.

Amb Felip III, Bunyol i la seua comarca es converteix en Comtat, sent el seu primer comte El senyor Gaspar Mercader i Carroz, el 3 de maig de 1604.

[edita] Repoblacions

Després de la conquesta de Jaume I, la comarca va continuar estant habitada per veïns d'origen musulmà, fins a tal punt que els cristians eren minoria (menys del 10%). Per això l'expulsió morisca (1609) va crear una situació de verdadera i autèntica catàstrofe. Moltes aldees van quedar desertes des de llavors per a no tornar a poblar-se mai (entre elles Mirabonell) i Bunyol va quedar quasi desert.

El comtat de Bunyol va ser repoblat amb 1611 amb 81 nous pobladors procedents de Mallorca. A Bunyol 33; i 16 en cada u dels pobles d'Iàtova, Macastre i Alborache. Les repoblacions posteriors serien d'aragonesos, per això tota La Foia parla castellà.

[edita] La corona

Amb les Cartes Pueblas es regularien les relacions entre els nous pobladors i els seus senyors, sent la majoria d'elles molt desfavorables als primers. Açò va fer que hi haguera una contínua resistència dels vassalls per al pagament de tributs, amb plets i revoltes antisenyorials; sobretot a partir del segle XVIII. Així, en 1797, els veïns del Comtat lluiten per incorporar-se a la corona, donant 12.000 florins al Marqués de Malferit, Comte de Bunyol, encara que els intents anteriors ja havien fracassat (com el de 1761). Vist i revist el procés, "sorollós plet que va durar 39 anys" el ministeri de Gràcia i Justícia expedia la següent resolució el 19 de gener de 1836: "S'hi declara haver lloc a la incorporació de la vila de Bunyol i els llocs d'Iàtova, Alboraiche, Macastre i Setaigües amb la jurisdicció, regalies i drets que va disfrutar Malferit... entregant-se-li els 70.588 quinzets i 80 morabatins". Així finalitzava el plet segons el "Memorial Ajustat" i s'incorporava el Comtat a la Corona.

[edita] Segles XIX i XX

La primera part del segle XIX es caracteritza per les guerres. Primer contra la invasió francesa i després amb les guerres carlines ja que en ambdós va estar Bunyol directament implicat per la seua importància estratègica amb el port de les Cabrillas, com a accés natural cap a València i amb el castell, utilitzat com a fortalesa i quarter, afectant molt negativament a la seua conservació.

Segons Pascual Madoz, en el segle XIX Bunyol produïa en l'agricultura: blat, ordi, avena, dacsa, seda, raïm, olives, garrofes, panses, llegums, fruites i hortalisses. Tenia bestiar de llana i cabrum i abundant caça (llops, rabosots, llebres, etc.). Quant a la indústria, té l'agrícola (vi, oli, seda...) set fàbriques de paper, sis molins fariners i dos batans, per a batanejar les mantes i algun poc de drap bast.

Al final del segle XIX es produirà una gran expansió econòmica derivada d'una sèrie de fets: la fi de les guerres carlines (1833-1876); l'emancipació del domini senyorial (1836); la millora de les vies de comunicació tant pel Camí Reial de las Cabrillas (1847) com per la via fèrria (1887); les innovacions tècniques en l'agricultura; i, sobretot, el definitiu desenvolupament de la indústria, tant de la paperera (la més antiga que ve des de 1700); com de la tèxtil (filats i sedes, després en decadència) fins que apareixen les cimenteres ja a principis del segle XX (1917). Bunyol es converteix així en un dels municipis amb més tradició industrial de la província de València i nucli d'uns dels moviments obrers més clàssics i potents.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Bunyol

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
Portal oficial de l'Ajuntament de Bunyol

Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org../../../b/u/n/Bunyol.html"

Categories: Esborranys del País Valencià | Foia de Bunyol