Bill Clinton

De Viquipèdia

**Bill Clinton**

Ordre:	42 ^è President
Mandat:	20 de gener de 1993 - 20 de gener de 2001
Predecessor:	George H. W. Bush
Successor:	George W. Bush
Data naixement:	19 d'agost de 1946
Lloc de naixement:	Hope, Arkansas
Primera Dama:	Hillary Clinton
Professió:	Advocat
Partit polític:	Demòcrata
Vicepresident:	Al Gore

William Jefferson Clinton (també conegut com "Bill Clinton"), polític nord-americà, President del seu país entre 1993 i 2001.

[edita] Biografia

Va néixer el 19 d'agost de 1946 a Hope (Arkansas). El seu pare biològic va morir quan la seva mare estava embarassada de Bill. La seva mare es va tornar a casar amb Roger Clinton, cognom que va adquirir als 15 anys.

El 1963 va anar a la Casa Blanca i va tenir l'oportunitat d'estrènyer la mà del President John F. Kennedy, el que el va portar a decidir-se per la política.

Després d'haver estudiat a la Universitat de Georgetown, va estudiar a la Universitat anglesa d'Oxford. Aquesta etapa de la seva vida ha estat controvertida, perquè una de les raons per estudiar a Europa era evitar complir amb el servei militar obligatori en plena Guerra del Vietnam; el que va ser utilitzat sovint pels seus enemics polítics per acusar-lo de "covard" i "desertor". Tanmateix, Clinton ha manifestat que ell era un "objector de consciència"; ja que s'oposava a aquesta guerra per motius polítics i morals.

Més tard es va diplomar en dret a la Universitat de Yale el 1973, on va conèixer a qui seria la seva esposa, Hillary Clinton.

Bill i Hillary conformen una de les parelles més populars del món, ja que ella com a primera dama va assolir gran rellevància en la vida pública dels EE.UU. Junts tenen una filla, Chelsea Clinton.

Durant la seva etapa presidencial es va donar a reconèixer pel caràcter informal que va imprimir a les seves relacions amb altres mandataris mundials. Durant un discurs al costat de Borís Yeltsin, Bill reia obertament els comentaris graciosos del líder rus, el que va suposar un gir en la imatge de les relacions bilaterals, marcades pels anys de la Guerra Freda.

Clinton va saber establir relacions personals properes amb líders com Tony Blair, Jacques Chirac, Gerhard Schröder, Fernando Henrique Cardoso i Andrés Pastrana.

En una ocasió durant els últims mesos del seu govern, va tenir una trobada imprevista amb Fidel Castro durant una cimera de l’ONU. Els dos mandataris es van estrènyer la mà i van intercanviar algunes paraules. Encara que no hi va haver cap imatge que registrés el moment, aquesta escena constitueix un instant mític en la història de les relacions dels dos països en les últimes quatre dècades.

Al marge dels èxits i desencerts del seu mandat presidencial, aquest es va veure particularment marcat per l'extensa cobertura que els mitjans van realitzar dels escàndols de caràcter sexual en el qual es va veure embolicat, amb la becària de la Casa Blanca, Monica Lewinsky.

A l'estiu de 2004 publica les seves memòries sota el títol La meva vida. El setembre d'aquell mateix any es va sotmetre a una reeixida operació del cor.

Bill toca el saxòfon, té un germà menor i el seu llibre favorit és la novel·la Cent anys de solitud de Gabriel García Márquez.

[edita] Carrera política

Clinton va ser governador d'Arkansas entre 1978 i 1992. Alguns consideren que va ser un president moderat i que l'economia dels Estats Units va experimentar una forta alça durant la seva presidència.

El poble nord-americà no coneixia bé Clinton abans que es presentés com a candidat a la presidència. La raó de la seva postulació va ser que ningú més en el Partit Demòcrata no va voler ser el rival del president George Bush (pare), perquè aquest havia adquirit molta popularitat després de la Guerra del Golf. Tanmateix, durant la presidència de Bush, l'economia havia entrat en recessió.

Clinton és recordat per haver usat la frase, "És l'economia, estúpid" per criticar el President Bush durant la campanya electoral. Els punts a favor de Clinton van ser la seva joventut i carisma, el que li va permetre guanyar l'elecció per una diferència major a un cinc per cent.

El Presidente Clinton va treballar per millorar el sistema educatiu i de salut (va intentar realitzar una reforma sanitària, que finalment no va ser aprovada). Va buscar la protecció del medi ambient, principalment a través del seu suport al Protocol de Kioto.

Va intentar afavorir al mercat lliure i va treballar per a la pau en l'Orient Mitjà, promovent i servint de mitjancer en diverses reunions entre líders d'Israel i de Palestina, com ara la cimera de Camp David al juliol de 2000, i els acords d'Oslo a l'agost de 1993.

Va liderar l'atac militar de l'OTAN a Kosovo.

Aspectes positius de la seva administració van ser la baixa en la desocupació, la disminució del deute nacional i l'equilibri del pressupost. Actualment, Clinton continua sent molt popular entre els nord-americans.