Israel
De Viquipèdia
 |
S'està produint una guerra d'edicions entre dues versions d'aquest article. La disputa és entre les versions 733702 i 733946. Podeu comparar-les des d'ací. La resta de les versions es troben a la pàgina de l'historial. |
|
|||||
| Lema nacional: cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Hebreu i àrab | ||||
| Capital | Jerusalem1 31º 46' N, 35º 14' E |
||||
| Ciutat més gran | Jerusalem | ||||
| Govern
President
Primer Ministre |
Democràcia parlamentària Moshe Katsav Ehud Olmert |
||||
| Superfície - Total - Aigua(%) |
20.770 km2 km² (153è) 0,65% |
||||
| Població - Estimació 2003 - Cens - - Densitat |
6.876.883 (100è) - 300 hab/km² (40è) |
||||
| Moneda | Nou xéquel (₪) (BRL) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
diversos (UTC+2) diversos* (UTC+3) |
||||
| Independència - Declarada |
del Regne Unit 14 de maig de 1948 |
||||
| Himne nacional | Hatikvah | ||||
| Domini internet | .il | ||||
| Codi telefònic | +972 |
||||
| Gentilici | Israelià, israeliana | ||||
| 1Jerusalem és la capital oficial, la seu del Govern i del Parlament però, com a protesta per l'annexió de Jerusalem Est el 1981, molts països van traslladar les ambaixades a Tel Aviv. | |||||
Israel és un estat a l'Orient Mitjà, a la vora est de la mar Mediterrània. És una democràcia parlamentària, amb una població majoritàriament jueva, i una important minoria no-jueva, sobretot àrab. Israel limita (de nord a sud) amb el Líban, Síria, Jordània i Egipte. A més, Israel controla una sèrie de territoris a la riba oest del riu Jordà i la franja de Gaza, a la costa mediterrània. Tè costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Eilat), la mar Morta i la mar de Galilea.
Taula de continguts |
[edita] Història
- Articles principals: Història d'Israel i Història de l'estat d'Israel
Segons la tradició jueva, Israel ha estat la seva llar per més de 5.000 anys, com a Terra Promesa o Terra Santa. Es creu que el poble hebreu hi va evolucionar com a una fusió de diversos pobles seminòmades amb el poble caananeu. Israel s'esmenta per primera volta a l'estela del fill del faraó Ramsès II, Merneptah (o Merneptà), al segle XIII aC. És un grup de tribus confederades. El seu santuari era a Siló (al nord de Jerusalem). Les seves tradicions semblen recordar l'esclavatge egipci al delta del Nil, amb un record d'una entrada a Canaan novament.
Després de l'Èxode d'Egipte, els hebreus van formar el Regne d'Israel. El 926 aC, el regne es dividí en dues parts: el regne d'Israel al nord i el regne de Judà al sud (amb Jerusalem com a capital), amb etapes d'unificació i de desunió, el regne del nord va ser conquerit per Assíria i el del sud per Babilònia. Després van formar part de l'Imperi Persa, de l'Imperi Grec, i de l'Imperi Romà, amb el nou nom de Judea. Van tenir un breu període de independència obtingut gràcies als macabeus. Però, després de diverses sublevacions, els romans van destruir Jerusalem i van obligar als jueus a fugir d'Israel, començant el període de la Diàspora i van anomenar aquest territori Província de Síria i Palestina. El territori va formar part de l'Imperi Bizantí, i després de l'Imperi Otomà, encara que per un breu període durant l'Edat Mitjana els croats van conquerir Jerusalem i les regions voltants establint el Regne de Jerusalem.
Des de la pèrdua dels cristians davant dels musulmans ha estat un territori ocupat pels àrabs.
El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va néixer a finals del segle XIX, amb l'intenció de reestablir l'estat de Israel a Palestina (malgrat pressions externes per triar altres països com Uganda), i donar un territori a una nació en exili. Els primers immigrants van arribar fugint de la persecució a Rússia. Però, després de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu sota la persecució nazi, es va crear l'estat d'Israel independent per votació de la Lliga de Nacions, i immigrants de tota Europa s'hi van establir. Davant el conflicte creixent entre jueus i àrabs, que havia començat amb els primers immigrants sionistes, la comunitat internacional va forçar la divisió de Palestina entre jueus i àrabs. Aquesta solució no va ser acceptada pels països àrabs, i el 1949 va esclatar la primera guerra entre àrabs i israelians. Israel va guanyar la guerra, conquerint part del territori destinat als àrabs. Encara avui, el conflicte per la terra i l'aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel són una font de conflictes i de tensió internacional.
Les Nacions Unides ha dictat diverses resolucions que estableixen que Israel s'ha de retirar dels territoris obtinguts a la guerra dels sis dies de 1967 que, de moment, i davant les actituds hostils dels països veïns, Israel no ha aplicat.
La situació d'enfrontament entre la població àrab i l'exercit d'Israel està causant nombroses víctimes entre les dues comunitats. Periòdicament, especialment des de 1990, es posen en marxa diversos processos de pau que, tanmateix, fins al moment no han aconseguit resoldre el conflicte.
[edita] Política
L'estat d'Israel és una democràcia parlamentària basada en el sufragi universal i en la representació proporcional. Israel no té constitució, sinó onze Lleis bàsiques, que són la base de l'organització política d'Israel.
El cap d'estat és el president, una figura fonamentalment cerimonial, i és escollit per a un període de set anys. Té la funció d'escollir al líder del partit amb majoria o la coalició amb majoria de la Knesset com a Primer Ministre, qui és el cap de govern.
El poder legislatiu d'Israel està format per un parlament de 120 membres conegut com a Knesset. Les eleccions a la Knesset es realitzen cada 4 anys, però, la Knesset pot dissoldre's per majoria simple i convocar eleccions anticipades.
[edita] Organitzacions polítiques
[edita] Subdivisió administrativa
- Article principal: Organització territorial d'Israel
Israel està dividit en 6 districtes (mehozot; singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; singular, nafa):
- Districte de Jerusalem (Mehoz Yerushalayim). Capital del Disctricte: Jerusalem
- Districte del Nord (Mehoz HaZafon). 'Capital del Disctricte: Natzaret
- Zefat S.D. (sub-disctricte).
- Llac Tiberíades S.D.
- Jizreel S.D.
- Acó S.D.
- Golan S.D.
- Districte de Haifa (Mehoz Hefa). Capital del Disctricte: Haifa
- Haifa S.D.
- Hadera S.D.
- Districte Central (Mehoz HaMerkaz). Capital del Disctricte: Ramla
- Saron S.D.
- Petah Tiqwa S.D.
- Ramla S.D.
- Rehovot S.D.
- Districte de Tel Aviv (Mehoz Tel-Aviv). Capital del Disctricte: Tel Aviv
- Districte del Sud (Mehoz HaDarom). Capital del Disctricte: Beerxeba
- Ascaló S.D.
- Beerxeba S.D.
[edita] Geografia
- Article principal: Palestina (regió)
L'estat d'Israel limita amb el Líban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU després de la retirada israeliana del sud d'aquest país; amb Jordània a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos països. Encara no ha fixat les seves fronteres amb Síria ni amb l'Autoritat Nacional Palestina en la zona de Cisjordània, encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la "Línia Verda" (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies), mentre que Israel aspira annexionar-se els grans blocs d'assentaments pròxims a aquesta línia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etzió, i amb menor probabilitat d'èxit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la "Línia Verda".
[edita] Economia
Israel té una economia de mercat amb tecnologia avançada, i una forta participació del govern. L'economia depèn de les importacions de combustibles (petroli, gas i carbó), de matèria primera i d'equip militar. Malgrat els recursos naturals limitats Israel ha assolit un intens desenvolupament de l'agricultura i la indústria durant els últims 20 anys, i en agricultura Israel es autosuficient. Les exportacions principals d'Israel són els diamants, equip d'alta tecnologia, equip militar, programari, productes farmacèutics, químics especials i productes agrícoles. Gairebé la meitat del deute extern és dels Estats Units, el país que més dóna recursos econòmics i militars a Israel. Un altra fracció considerable del deute es realitza per mitjà de inversors privats.
[edita] Demografia
A finals del 2002, el 19,1% de la població d'Israel era àrab i el 81,9% queia en la classificació "jueus i altres". Entre aquests darrers un 63% eren nascuts a Israel, un 27% immigrats d'Europa o Amèrica i un 11% provinents de l'Àfrica o l'Àsia.
Pel que fa a religió, en una enquesta que no inclou ateus o agnòstics, el 77% eren jueus, el 16% eren musulmans, el 4% eren cristians, el 2% eren drusos i la resta altres (samaritans, baha'i...).
El 6% dels jueus israelians es consideren haredim (religiosos ortodoxos), el 9% són religiosos, el 34% es consideren tradicionalistes (però no obeeixen estrictament les lleis religioses) i la majoria, el 51%, són seculars. D'aquests només el 53% creuen en déu, de manera que es pot deduir que un mínim d'un 18% dels israelians són ateus o agnòstics. Dels àrabs israelians, el 82% són musulmans, i el 9% són cristians.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina Oficial del Knesset (hebreu) (àrab) (anglès)
- Oficina d'Estadístiques (anglès)
- [1] Pàgina de l'Observatori de Solidaritat de la Universitat de Barcelona] Inclou un resum històric i un recull de les resolucions de les Nacions Unides sobre el conflicte.
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 |  Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Birmània |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord |  Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines |  Geòrgia1 |  Iemen |  Índia |  Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel |  Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Nepal |  Oman |  Pakistan |  Qatar |  Rússia1 |  Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina |  Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
