Bluetooth

De Viquipèdia

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Amb el Bluetooth, podem obtenir una forma de connectar i intercanviar informació entre dispositius com ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, ordinadors, impressores i càmeres digitals a través d'una forma segura, de baix cost a través d'ones de ràdio de baixa freqüència.

El Bluetooth permet a aquests dispositius comunicar-se quan estan a l'abast, encara que no estiguin a la mateixa habitació, fins a un límit de 100 metres entre ells depenent de la classe de potencia del producte. Els productes poden estar disponibles en alguna d'aquestes tres classes de potencia:

Classe 3 (1 mW) és la més rara, i ens permet una transmissió de 10 centímetres a un màxim de 1 metre
Classe 2 (2.5 mW) és més comuna i ens permet una distancia de fins a 10 metres
Classe 1 (100 mW) té l'abast més gran, de fins a 100 metres tot i que el consum més elevat.

[edita] Utilitat

Des del punt de vista dels ordinadors de butxaca, és útil per imprimir, connectar a Internet i enviar missatges, fotos o fax amb el telèfon mòbil o un altre ordinador. En cada cas caldrà disposar d'una impressora, telèfon mòbil o ordinador que disposin d'una connexió Bluetooth.

També permet connectar l'ordinador de butxaca a uns auriculars, un lector de MP3, una càmera de fotos o un GPS, per exemple. Un dels avantatges per a un usuari d'ordinadors de butxaca, per exemple, és poder fer servir els mateixos auriculars per al telèfon mòbil que per a escoltar MP3.

El SIG ha intentat impulsar que els dispositius tècnics que permeten incloure aquesta connexió tinguéssin un preu molt assequible, baix consum i fossin aparells petits. El preu actual d'un xip que permet incloure aquesta connexió ronda els 5 Euros. A mesura que és més fàcil aconseguir-lo, el preu dels xips ha anat baixant.

Això fa que cada cop més els telèfons d'alta i mitja gamma inclouen de sèrie aquesta connexió sense fil. Si els aparells portàtils segueixen disminuint de mida, i les necessitats de connexió entre ells augmenta, aquesta tecnologia té més probabilitats de consolidar-se.

Cada cop més ordinadors de butxaca, telèfons mòbils, impressores i ordinadors disposen de connexió Bluetooth.

[edita] Història

Auricular de mòbil sense fils

Va ser impulsada per un grup d'empreses, encapçalat per Nokia, Ericsson, IBM, Intel i Toshiba, anomenat Grup d'Interés de Bluetooth (SIG) l'any 1999. Més tard centenars d'empreses s'hi han afegit (com ara One2One, Motorola, Qualcomm, Compaq, Dell, Intel, Microsoft, 3Com Palm, VLSI, Xircom, Psion Dacom i Lucent).

Va agafar el seu nom del rei danés Viking Harald Blåtand (Bluetooth en anglès).

[edita] Tecnologia

Treballa en una banda lliure de l'espectre electromagnètic, per a la qual no cal llicència (a 2.45 GHz). La velocitat de transmissió teòrica és de 1 Mbps (versió 1.x) tot i que la màxima en un sol sentit amb una conexió asíncrona és de 720 Kbps.

El Bluetooth porta incorporat diverses mesures de seguretat.

A més de les versions prototip, hi ha hagut tres versions aprovades del protocol, la versió 1.0, amb molts errors d'interoperabilitat, la versió 1.1, que va solucionar els principals problemes de la versió anterior, i la versió 1.2, més orientada a multimèdia i que millora la fiabilitat i la seguretat. Cada nova versió és compatible endarrera, és a dir, permet connectar amb tots els dispositius de les versions anteriors, en les condicions que aquests necessitin. La nova versió 2.0 es va publicar a principis del 2006 i millora la velocitat de transmissió fins a 3 Mbps aplicant EDR (Enhanced Data Rate).

El nom adoptat pel IEEE de l'estàndard és 802.15.1.

Es tracta d'un estàndard obert, tot i que els seus drets pertanyen al grup SIG i per tant ningú que no hi pertanyi pot construir un aparell amb la seva funcionalitat.

[edita] Consum

Un dels avantages dels xips amb tecnologia bluetooth es el seu baix consum. Per exemple, un xip Wi-Fi consumeix típicament cap a 7 watts, i un de bluetooth classe 2 (típicament un mòbil) cap a 2.5 miliwatts, menys de una mil·lèsima part.

[edita] Implantació

En l'actualitat gairebé tots els ordinadors de butxaca, ordinadors portàtils i telèfons mòbils nous són compatibles amb tecnologia bluetooth de sèrie.

Molts fabricants de cotxes inclouen també com a opció equipament de mans lliures basat en bluetooth, sovint acompanyat de control per veu, ja que és una opció més còmoda que els mans lliures tradicionals Ὰno cal fer cap connexió ni prémer cap botó per començar a fer servir el mans lliures.