Còmic
De Viquipèdia
- Per als artistes dedicats a fer ruire, vegeu comèdia.
Un còmic (també conegut per historieta o patufet, per ser la publicació d'aquest tipus més coneguda del segle XX en català), és una narració realitzada mitjançant una successió d'imatges dibuixades o pintades sobre un suport pla i estàtic, normalment paper. Tot i el nom de còmic, poden no tenir un caràcter humorístic o dedicar-se al públic adult. La integració de texts al seu sí, no és necessària i hi ha moltes historietes "mudes", és a dir, sense texts. D'altra banda, molts estudiosos consideren que un còmic només ho és en tant que és reproduit i difòs per mitjans mecànics, de tal forma que situen l'inici del còmic el 1829, quan el suís Rodolphe Töpffer va publicar el seu primer àlbum. Altres estudiosos, en canvi, no exigeixen que un còmic siga difòs de forma massiva per a considerar-la com a tal, i situen les primeres mostres d'aquest art en l'Antic Egipte.
Per molts el còmic és considerat el "novè art".
Taula de continguts |
[edita] Història
Com ja es va exposar més amunt, hi ha una forta controvèrsia sobre quin va ser el primer còmic, en funció de si s'usa una definició de còmic més o menys restrictiva. Alguns mantenen que les primitives pintures rupestres, els jeroglífics egipcis o la Columna Trajana, es compten entre els antecessors del còmic. No obstant, la seua història es relaciona normalment amb la de la impremta i la caricatura. Primitius exemples inclouen els gravats en fusta de finals del segle XV sobre temes religiosos, polítics i morals.
La tradició del còmic que continua sense interrupció fins als nostres dies, va nàixer almenys el 1829, amb els primers treballs del suís Rodolphe Töpffer i les historietes publicades després per diversos autors en la premsa satírica i il·lustrada europea del segle XIX. Tots aquests còmics eren realitzats per a un públic adult. Aquest còmic s'estén després fora d'Europa, cap a Argentina, EUA, Mèxic, o Japó, on es desenvolupa de forma diferent en funció de les peculiaritats de cada país, encara que amb un clar predomini als Estats Units d'Amèrica, almenys fins a la Segona Guerra Mundial.
[edita] Postguerra
En la postguerra, adquireixen un gran desenvolupament les escoles argentina, belga i japonesa, gràcies a genis del calibre de Héctor Germà Oesterheld, André Franquin o Osamu Tezuka, respectivament.
Mentrestant, a Europa el còmic també tenia bona acceptació creant-se tires tan famoses com Tintín, creada per Hergé, Lucky Luke de Morris o Els barrufets del mític Peyo en Bèlgica , mentre en França es publicava la revista Puntal, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors de Astèrix i Obèlix i a Itàlia apareixia ja en 1967 Cprto Maltés de Hugo Pratt.
[edita] Després dels anys 60
A partir dels anys 60, es referma una nova consciència del mitjà, sobretot a França i, a poc a poc, el còmic anirà deixant de ser un producte popular per a convertir-se en un mitjà minoritari, excepte al Japó. Serà precisament aquest còmic japonès el que començarà a triomfar per tot el món a partir dels anys 80.
[edita] Tipus de còmic
[edita] Tires de premsa
Va ser als Estats Units on es va iniciar la seua publicació massiva en els periòdics. La primera pàgina de còmic va aparèixer el 9 d'abril de 1893 en el periòdic World. Precisament ací s'hi van fer els primers experiments amb el color i Outcault crea Yellow Kid (xic groc), personatge que reflecteix la vida dels baixos fons i es converteix en la principal atracció del diari .
En 1897 es crea per al "New York Herald.", un nou personatge Buster Brown. El treball de Rudolph Dirks amb la seua obra Katzenjammer kids, és considerat el primer còmic pròpiament dit. Va aparèixer el 12 de desembre de 1897, i va tenir una gran acceptació del públic, Dirk va introduir l'ús de entrepans que contenen el diàleg, donant-li més dinamisme al conjunt de la història gràfica. Però va ser Winsor McCay el vertader innovador del còmic, per la seua audàcia en l'enquadrament, la utilització de diferents plans i la bellesa dels seus dibuixos i arguments en obres com ara Little Nemo.
El 1934 apareix Flash Gordon, d'Alex Raymond i a poc a poc comencen a sorgir històries de personatges comuns que es caracteritzaven per ser herois, soldats, mags ….
[edita] Els comic books
També es van començar a publicar els comic books (revistes de còmics) (Max Gaines publica el primer comic book, Funnies on Parade el 1933). A mitjan dècada dels 30 sorgeixen xicotetes companyies com All Star Comics, Action Comics o Detectiu Comics (DC).
Les històries comencen a augmentar en qualitat, els escriptors i dibuixants adquireixen un estil característic del còmic a què ara se l'anomena americà i sorgeixen històries de detectius, científics i personatges més atractius i amb habilitats superiors a les humanes, sempre salvant al planeta o a la seua comunitat d'una catàstrofe major.
El 1938 arriben "superherois" com SuperMan o La Dona Meravella i posteriorment, altres com Batman.
Apareixen històries de terror, com Tales From The Crypt i sèries policíaques, com Secret Agent X-9.
És l'època dels gàngsters i era natural que el lector desitjara trobar el policia astut i dur; així que naix Dick Tracy.
El 1950 arriba la sèrie Peanuts, de Schulz, amb personatges mundialment famosos com Charlie Brown i Snoopy.
En els seixanta, Marvel Comics publica Els Quatre Fantàstics i, després, Spiderman, L'increïble Hulk, Els Venjadors i X-Men.
El còmic modern té diversos èxits, com Mafalda de Quino o Calvin i Hobbes.
[edita] Gèneres
- Ficció:
- Aventures
- Fantàstic:
- Ciència ficció
- Space Opera
- Superherois
- Fantasia heroica.
- Terror clàssic
- Terror modern
- Ciència ficció
- Còmic books de crims
- Funny animal
- Humor
- del Oest
- Pornogràfic
- Bondage
- Manga eròtic (Hentai)
- Manga
- Romàntic.
- Sèrie negra.
- No ficció:
- Biografia
- Crònica
- Assaig
[edita] El llenguatge del còmic
Com a mitjà de comunicació de masses, ha influit en les societats en les que incidia i, al mateix temps, ha reflexat la societats en què s'ha generat. El còmic té un llenguatge icònic-verbal i el posa en estreta relació amb el teatre, la novel·la, la pintura, la il·lustració -publicitària o no- o la fotografia. Un dels trets fonamenals que cal destacar en el llenguatge del còmic és la convencionalitat. Aquest concepte fa referència a la interiorització d'unes regles que fan entendre a tothom el còmic de la mateixa manera. Així doncs, amb el grafisme acceptem que hi ha sons; amb la successió de vinyetes per tal de representar el moviment o amb el dibuix en perspectiva, la creació de la tridimensionalitat. Altres convencions menys exteses són la representació de l'obscuritat amb els ulls blancs sobre un fons negre o la carència de llums. Amb aquesta convencionalització no sols s'aconsegueix estandaritzar la lectura del còmic sinó que s'apropa l'art de dibuixar comics a tothom però d'una altra banda l'autor perd la seua llibertat creativa.
[edita] El còmic i altres mitjans de comunicació
[edita] El còmic i el teatre
El teatre i el còmic són arts amb acció dialogada. El vincle existent entre ells ve determinat per l'estètica teatralitzant de la que es servia el còmic als seus inicis (tal i com va passar en altres mitjans de comunicació).
[edita] El còmic i la novel·la
La novel·la i el còmic són arts que contenen narració. Molts dels còmics estan inspirats en novel·les. També hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.
[edita] El còmic i la pintura
La pintura i el còmic són arts gràfiques. En un principi sols es dibuixava a plumeta (vet la versemblança amb la pintura). La introducció del pinzell fou el 1924, abans del Tarzan d'Arnold Foster. Amb l'arribada del pinzell s'aconseguí dotar d'un major naturalisme. El 1937, amb Burne Hogarth, el còmic va apropar-se a la pintura oriental, l'expressionisme alemany i el manierisme dels autors clàssics.
[edita] El còmic i el cinema
El cinema i el còmic han compartit moltes vegades autors. En ocasions el còmic ha emplat plànols del cinema i, fins i tot, alguns personatges han estat inspirats en actors. Encara en l'actualitat, molts directors fan el storyboard dels seus films, abans del rodatge. Moltes pel·lícules estan inspirades en còmics. També hi ha exemples de coetanitat entre els uns i els altres.
