Cinema
De Viquipèdia
El cinema o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.
El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compèndia totes les arts».
Taula de continguts |
[edita] Antecedents del cinematògraf
El terme "cinema" és la forma abreujada del mot "cinematògraf", nom de l'invent que va permetre desenvolupar la tècnica i art cinematogràfiques. No obstant això, el cinema no és fruit d'un descobriment sinó d'una evolució constant en la història.
El primer precedent de projecció d'imatges en una pantalla són les ombres xineses, les primeres proves documentals de les quals daten del segle XI. Les figures bidimensionals es movien mitjançant filferros, tot projectant ombres acolorides sobre una pantalla tensada de paper o de seda. Les històries que s'hi explicaven estaven basades en relats èpics orientals i en poemes hindús com el Ramayana i el Mahabharata.
[edita] Invents i joguets
La base tant de la fotografia com del cinematògraf és la cambra obscura. Les seves primeres referències documentals són obra de científics àrabs i daten dels segles IX i XI. Tanmateix la consolidació de l'invent va arribar al segle XVII, quan Giovanni Battista della Porta va publicar la seva obra Magiae Naturalis. Els seus vint volums descriuen les bases per crear un espectacle lluminós basat en la cambra obscura.
Un segle més tard, de l'ús de la cambra obscura sorgeixen les vistes òptiques que mostraven gravats de paisatges en perspectiva augmentant-ne la profunditat i el relleu mitjançant l'ús de lents. Les primeres vistes òptiques van ser creades el 1788 pel retratista Robert Baker, el primer Panorama del qual va ser la vista de la ciutat d'Edimburg sobre un turó, una imatge que envoltava completament els espectadors. El 1822, el francès Louis-Jacques-Mandé Daguerre va crear el Diorama que, a diferència del Panorama, mostrava una imatge que variava d'aspecte a causa dels canvis que s'hi feien en la il·luminació frontal i posterior.
Però l'espectacle visual més popular abans de que naixés el cinema va ser la llanterna màgica. L'artefacte consistia en una capsa dotada d'un focus lluminós que projectava imatges pintades en un vidre sobre una superfície plana. Durant els segles XVII i XVIII fou estudiada i difosa per tot Europa i els firaires l'utilitzaven per fer-ne especacles. El més cèlebre dels espectacles basats en la llanterna màgica van ser les fantasmagories, creades pel belga Étienne Robertson el 1790.
Durant el segle XIX, les joguines òptiques van col·laborar a aprofundir en el fenomen de la persistència en la retina. El primer joguet va ser el taumàtrop, creat pel doctor John Ayrton Paris el 1826, i que consistia en un disc amb l'element d'una imatge gravat a cada cara que, al fer-lo girar ràpidament, superposava ambdós elements reconstruint el dibuix. L'any 1833, el belga Joseph Plateau i l'austríac Simon von Stampfer van dissenyar el fenaquistoscopi, una joguina que mostrava una imatge en moviment mitjançant un disc giratori que contenia una dotzena de dibuixets que descomposaven l'acció. El 1834, el matemàtic anglès William George Horner va crear el zoòtrop, que substituïa el disc per un cilindre amb ranures, a l'interior del qual es col·locava la tira d'imatges i al fer-lo girar se'n podia observar el moviment a través de les ranures. L'any 1877, Charles-Émile Reynaud va fer-ne una variant anomenada praxinoscopi, que permetia contemplar la imatge reflectida en uns miralls situats a l'interior del cilindre. Més tard, Reynaud va perferccionar l'invent i va crear el praxinoscope-théâtre o teatre òptic.
[edita] La fotografia
La fotografia va donar origen a les càmeres cinematogràfiques, però també va contribuir a l'estudi de la descomposició del moviment. El primer a utilitzar-la amb aquestes finalitats va ser el fotògraf anglès Eadweard Muybridge, que el 1872 va aconseguir captar les fases del trot d'un cavall en una seqüència de 12 fotografies. Més tard, Muybridge inventà el zoopraxiscopi, un aparell que reconstruïa en una pantalla el moviment desglossat en una seqüència fotogràfica.
L'any 1882, el fisiòleg francès Étienne-Jules Marey va crear el fusell fotogràfic, que permetia captar dotze fotografies individuals per segon. Durant els anys següents, anà perfeccionant aquest dispositiu gràcies a les aportacions d'altres inventors com George Eastman, que el 1888 va crear el rodet de cel·luloide per a les seves càmeres Kodak, en substitució de les pel·lícules de paper.
[edita] Enregistrar i projectar
- 1891: Thomas A. Edison presenta un projector d'imatges: el kinetoscopi.
- 1895:
- Els germans Max i Emil Skladanowsky inventen el bioscopi.
- Els germans Auguste i Louis Lumière creen el cinematògraf, càmera i projector alhora. El 28 de desembre de 1895 se'n fa la primera projecció pública a París. S'hi projecten pel·lícules de 50 segons de durada, com La sortida de la fàbrica, L'arribada del tren a l'estació o El regador regat.
- Edison presenta el kinetòfon, un híbrid del kinetoscopi i el fonògraf que sincronitzava so i imatge.
[edita] Segle XX
- 1902: Viatge a la lluna de Georges Méliès
- 1903: Assalt i robatori d'un tren d'Edwin S. Porter
- 1915: El naixement d'una nació de David W. Griffith
- El cinema còmic mut:
- Tillie's Punctured Romance (1914) de Mack Sennet
- Seven Years Bad Luck (1921) de Max Linder
- Safety Last! (1923) de Fred C. Newmeyer, Sam Taylor i Harold Lloyd
- La quimera de l'or (1925) de Charles Chaplin
- El maquinista de la General (1926) de Buster Keaton
- L'expressionisme alemany:
- El gabinet del Dr. Caligari (1920) de Robert Wiene
- Nosferatu, una simfonia del terror (1922) de Friedrich W. Murnau
- L'últim home (1924) de Friedrich W. Murnau
- Metròpolis (1927) de Fritz Lang
- Die Büchse der Pandora (1929) de Georg W. Pabst
- El cinema soviètic:
- El cuirassat Potemkin (1925) de Sergei M. Eisenstein
- La mare (1926) de Vsevolod Pudovkin
- Octubre (1928) de Sergei M. Eisenstein
- Zemlya (1930) d'Aleksandr Dovzhenko
- Chapaev (1934) dels germans Vasilyev
- El cinema de gàngsters:
- Underworld (1927) de Josef von Sternberg
- El cinema d'avantguarda francès:
- La passió de Joana d'Arc (1928) de Carl Theodor Dreyer
- Un chien andalou (1929) de Luis Buñuel i Salvador Dalí
- El drama psicològic nord-americà:
- 1927: El cantant de jazz d'Alan Crosland esdevé la primera pel·lícula sonora.
- Clàssics del cinema de terror:
- Clàssics francesos dels anys trenta:
- L'edat daurada dels estudis nord-americans:
- Blancaneus i els set nans (1937) de Walt Disney
- Quina fera de nena! (1938) de Howard Hawks
- Allò que el vent s'endugué (1939) de Victor Fleming
- Stagecoach (1939) de John Ford
- El màgic d'Oz (1939) de Victor Fleming
- Ciutadà Kane (1941) d'Orson Welles
- El falcó maltès (1941) de John Huston, considerada la primera pel·lícula del cinema negre.
- Casablanca (1942) de Michael Curtiz
- Duel in the Sun (1946) de King Vidor
- Gilda (1946) de Charles Vidor
- Els millors anys de la nostra vida (1946) de William Wyler
- Cantant sota la pluja (1952) de Stanley Donen i Gene Kelly
- La llei del silenci (1954) d'Elia Kazan
- Rebel sense causa (1955) de Nicholas Ray
- Vertigen (D'entre els morts) (1958) d'Alfred Hitchcock
- Ningú no és perfecte (1959) de Billy Wilder (amb Jack Lemmon, Tony Curtis i Marilyn Monroe).
- El vividor (1961) de Robert Rossen
- La Pantera Rosa (1963) de Blake Edwards
- A boca de canó (1967) de John Boorman
- Bonnie i Clyde (1967) d'Arthur Penn
- Grup salvatge (1969) de Sam Peckinpah
- El neorealisme italià:
- Roma, ciutat oberta (1945) de Roberto Rossellini
- Lladre de bicicletes (1948) de Vittorio de Sica
- Els mestres francesos:
- El públic del galliner (1945) de Marcel Carné
- Orphée (1950) de Jean Cocteau
- Les vacances del Sr. Hulot (1953) de Jacques Tati
- Els mestres japonesos:
- Tokyo monogatari (1953) de Yasujiro Ozu
- Shichinin no samurai (1954) d'Akira Kurosawa
- Sansho dayu (1954) de Kenji Mizoguchi
- Zatoichi (2003) de Takeshi Kitano
- Els clàssics suecs:
- El setè segell (1957) d'Ingmar Bergman
- La "nouvelle vague" francesa:
- El "free cinema" britànic:
- A Taste of Honey (1961) de Tony Richardson
- El nou cinema alemany:
- Les amargues llàgrimes de Petra von Kant (1972) de Rainer W. Fassbinder
- El cinema català
- Riña en un café (1897) de Fructuós Gelabert
- La ciutat cremada (1976) d'Antoni Ribas
- L'orgia (1978) de Francesc Bellmunt
- Companys, procés a Catalunya (1979) de Josep Maria Forn
- És quan dormo que hi veig clar (1988) de Jordi Cadena
- El perquè de tot plegat (1995) de Ventura Pons
- Els Sense Nom (1999) de Jaume Balagueró
- Tempus Fugit (2003) d'Enric Folch
- Salvador (Puig Antich) (2006) de Manuel Huerga
- Altres:
- La dolce vita (1960) de Federico Fellini
- La nit (1961) de Michelangelo Antonioni
- Per un grapat de dòlars (1964) de Sergio Leone, el primer "spaghetti western".
- L'Evangeli segons Sant Mateu (1964) de Pier Paolo Pasolini
- La caza (1966) de Carlos Saura
- 2001: Una odissea de l'espai (1968) de Stanley Kubrick
- Easy Rider (1969) de Dennis Hopper
- L'uccello dalle piume di cristallo (1970) de Dario Argento
- Morte a Venezia (1971) de Luchino Visconti
- El padrí (1972) de Francis Ford Coppola
- Chinatown (1974) de Roman Polanski
- Taxi Driver (1976) de Martin Scorsese
- La guerra de les galàxies (1977) de George Lucas
- Annie Hall (1977) de Woody Allen
- Foc en el cos (1981) de Lawrence Kasdan
- Blade Runner (1982) de Ridley Scott
- Platoon (1986) d'Oliver Stone
- Vellut blau (1986) de David Lynch
- Hong gao liang (1987) de Yimou Zhang
- Akira (1988) de Katsuhiro Otomo
- Do the Right Thing (1989) de Spike Lee
- La llista de Schindler (1993) de Steven Spielberg
- Tres colors: Blau (1993) de Krzysztof Kieslowski
- Zire darakhatan zeyton (1994) d'Abbas Kiarostami
- Ladybird, Ladybird (1994) de Ken Loach
- Exotica (1994) d'Atom Egoyan
- Pulp Fiction (1994) de Quentin Tarantino
- To vlemma tou Odyssea (1995) de Theodoros Angelopoulos
- Conte d'été (1996) d'Eric Rohmer
- Trainspotting (1996) de Danny Boyle
- Los amantes del Círculo Polar (1998) de Julio Médem
- Todo sobre mi madre (1999 de Pedro Almodóvar
- El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell (2001) de Peter Jackson
- El pianista (2002) de Roman Polanski
- Old Boy (2003) de Chan-wook Park
- Mar adentro (2004) d'Alejandro Amenábar
- Brokeback Mountain (2005) d'Ang Lee
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
- Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood
- Festival Internacional de Cinema de Catalunya
- Història de la música en el cinema
- Llistat d'actors i actrius
- Llistat de gèneres cinematogràfics
