Ciutat d'Argos
De Viquipèdia
Argos és una ciutat de Grècia, al Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida. Els seus habitants es diuen argius. L'antiga ciutat era a uns 5 km de la costa i tenia una ciutadella anomenada Làrissa. La veïna Nàuplia fou el port d'Argos. La ciutat moderna té uns 30.000 habitants.
Taula de continguts |
[edita] Història antiga
La llegenda atribueix la seva fundació al pelasgi Inac, al seu fill Foroneu o al seu nét Argos. Els seus descendents van regnar a la ciutat durant nou generacions i el darrer rei Gelanor fou enderrocat per l'egipci Dànaos. A aquest el va succeir Linceu, i a aquest Abas. Els dos fills d'Abas es van repartir el territori: Acrisos es va quedar Argos i Proetos es va quedar Tirint. Perseu, fill de Dànae i nét d'Acrisos, va fundar Micenes, que va esdevenir la capital del regne. Eristeu, nét de Perseu, fou succeït com a rei de Micenes per Atreu, fill de Pèlops, que va deixar com a successor el seu nét Agamèmnon, que va governar sobre bona part del Peloponès. Homer descriu Micenes com la capital i Argos com a ciutat subordinada sota el govern de Diomedes. El fill d'Agamèmnon, Orestes, va unir els governs de Micenes i Argos i mes tard el de Lacedemònia pel matrimoni amb Hermíone, filla de Menelau. Orestes va tornar a establir la capital a Argos; amb el seu successor Tisamenos, es va produir la invasió dels doris, que el van expulsar i van esdevenir els amos d'Argos. La llegenda acaba aquí i a partir de llavors ja es coneixen alguns fets històrics.
Es sap que la regió d'Argos era poblada d'aqueus quant van arribar els doris i en general moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes van ser poblades per doris com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, es situa entre 770 aC i 730 aC i amb ajut dels pisatanis va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès i el 747 aC va usurpar la presidència dels octaus jocs olímpics però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i Egina. Aquesta lliga, de caire religiós, fou anomenada Amfictionia d'Argos, i va durar fins el 514 aC. Les lluites amb Esparta van ser continues i la causa principal fou la possessió del districte de Cinúria i es van produir moltes batalles entre les que es recorden la que va guanyar Argos a Hysia vers el 669 aC; pero el 547 aC Esparta ja es va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en el que va destacar Othryades)
El 514 aC trobem Egina i Sició, antigues membres de l’amfictionia, que havien estat aliades a Esparta contra Argos i foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes els espartans van aconseguir la victòria de Tirint on van morir sis mil argivis i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que dirigides per la poetessa Telesilla, que van rebutjar als espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai va passar, però si es cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus els qui van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien fins que després van tornar al poder i van expulsar als esclaus cap a Tirint. Llavors Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar a les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, declarant-se neutral; en aquest temps Micenes i Tirint eren independents i aliades a Esparta; el 468 aC els argius van destruir Micenes i per la mateixa època Tirint, Hysiae, Midea, i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava al començar la guerra del Peloponès el 432 aC.
Mentre va durar el poder dòric hi havia tres classes de ciutadans: els doris de la ciutat dividits en tres tribus (més tard quatre) entre els quals hi havia alguns que no eren dòrics; els Periecis, antics habitants aqueus; i els Gimnesis esclaus, equivalents als ilotes d'Esparta. El rei era el cap de l'estat i eren descendents de Temenos fins al rei Meltas i després va venir un altra dinastia que governava en temps de les guerres amb Pèrsia. El rei tenia el poder limitat per un Consell. Però al portar-hi nous habitants l’estructura va canviar i la monarquia fou eliminada i es va establir un govern democràtic amb un consell, el cos dels vuitanta (probablement d’origen aristocràtic) i el Artynais que eren els que dirigien el consell. Una de les institucions de la ciutat fou l'ostracisme; també es varen establir les corts militars en què els soldats jutjaven la conducta dels seus caps a la tornada d’una expedició militar.
El temps de Tucídides, Argos es va aliar amb Atenes. Argos va ser neutral durant els primers deu anys de la guerra del Peloponès perquè tenia un tractat de treva de trenta anys amb Esparta. Argos va incrementar la seva riquesa mentre Esparta s’empobria amb la guerra. La pau de Nicies (421 aC) va portar a Argos a buscar la supremacia i va ingressar a la Lliga contra Esparta a la que van entrar Corint, Mantinea i Èlide. Argos va formar un cos d’hoplites d’un miler d’homes escollits i ben entrenats. El 420 aC Atenes va signar un tractat d’aliança amb Argos, però el 418 aC la batalla de Mantinea va posar fi a l'aliança amb una derrota completa dels argivis i els seus aliats en la que només els hoplites especials d'Argos van mantenir el camp. Argos va ser llavors aliada d'Esparta sota la direcció del partit oligàrquic que tenia el suport dels hoplites i que va prendre el poder el 417 aC. Però al cap d'uns mesos el poble es va revoltar i va expulsar als oligarques i el nou govern va renovar l'aliança amb Atenes i va iniciar la construcció de muralles que havien d’arribar fins la mar però que foren destruïdes pels espartans abans d'acabar-se. Argos va romandre fidel a l'aliança amb Atenes durant tota la guerra.
Després de la guerra Argos fou sempre al costat dels enemics d'Esparta. El 395 aC fou aliada a Atenes, Tebes i Corint i altres contra Esparta. El 362 aC Argos va combatre amb Tebes que era atacada per Esparta que tenia com aliada a Atenes. Per aquest temps els oligarques van intentar recuperar el poder i el poble es va revenjar amb disturbis (anomenats Skutalismos o Club de la llei) que van causar la mort de molts oligarques i demòcrates moderats (mes de mil).
El rei Pirrus d'Epir va voler sorprendre la ciutat i va morir a les seves portes. En aquesta època Argos fou governada per tirans ajudats pels reis de Macedònia, el que va durar fins que Aratos, després d'enderrocar als tirans de Sicione i Corint, va convèncer a Aristòmac, tirà d'Argos, de renunciar al poder. Llavors Argos es va unir a la Lliga Aquea (229 aC) a la que va romandre unida fins a la conquesta romana el 146 aC amb l’excepció de l’ocupació de la ciutat pels espartans sota Cleomenes i després sota Nabis, tirà d'Esparta, i la seva dona. Sota el romans fou capçalera del districte d'Argolis (Argòlida).
[edita] Mitologia i cultura
La deïtat local fou Hera d’origen aqueu. El temple d'Hera era el centre de culte de tot el districte.
Al segle VI aC fou seu d’una escola d’escultura en la que van destacar Ageladas i els seus tres deixebles Fídies, Miró i Policlet, tres dels mes grans escultors antics. Al mateix temps va destacar el music i poeta Sacadas (vers 590-[580 aC]). La poetessa Telesilla, contemporània de Cleomenes, fou també un personatge destacat. Pirrus fou enterrat al temple de Demetri prop d'Argos.
[edita] Domini Bizantí i català
La ciutat pertanyé al Imperi Bizantí en el que va tenir certa importància. El 1248 va passar al ducat d'Atenes i quant fou conquerit pels catalans al duc franc, aquest es va retirar a la senyoria d'Argos i Nàuplia. El territori va ser venut per la darrera senyora Maria d'Enghieu a Venècia el 1388. El 1394 va passar als dèspotes de Mistra. El 1460 fou conquerida pels otomans.
Vegeu: Argos i Nàuplia
[edita] Ciutat moderna
Sota els otomans fou una petita ciutat provincial. Durant la guerra de la independència fou cremada pels turcs (1825) i defensada per Ypsilandis dels atacs otomans.
