Confederació
De Viquipèdia
Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats. Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial, la representació estrangera, el comerç internacional, o l'adopció d'una moneda única. Les confederacions creen un tipus de govern central per donar suport a tots els membres. Una confederació, en termes polítics, es refereix a aquelles unions permanents entre estats sobirans amb una sola representació exterior o internacional. A diferència de les federacions, la sobirania dels estats o comunitats membres és més important que no pas la unió confederativa. Altres politòlegs consideren que la diferència entre les federacions i les confederacions és el grau de poder central del govern; en una confederació, els estats membres cedeixen només uns pocs drets sobirans al govern central, i conserven el dret a la secessió. El grau del lligam entre els estats confederats, però, pot variar; si l'aliança és forta, la confederació no es diferència en res, de facto de les federacions; en altres casos extrems, si l'aliança és prou dèbil un estat pot ser membre de més d'una confederació.
[edita] Estats confederats històrics
- Corona d'Aragó (1137–1716)
- República de les Dues Nacions (unió personal confederada; 1447–1492, 1501–1569, (diferents governs, exèrcits, tresoreries, lleis, divisions del territori, fronteres i categories de ciutadania; però parlament, moneda i monarca comú (Gran duc de Lituània i Rei de Polònia).
- Suïssa (1291–1848), coneguda oficialment com a Confederació Suïssa.
- Les set províncies unides dels Països Baixos (1581-1795)
- Irlanda confederada (1641-1649)
- Confederació de la Nova Anglaterra (1643–1684)
- Estats Units d'Amèrica sota els Articles de la Confederació (1781–1789)
- Estats Confederats d'Amêrica, (1861–1865)
- Unió d'Estats Africans (1961–1963, Mali+Ghana+Guinea)
- Senegàmbia (1982–1989, Senegal+Gàmbia)
- Lliga Hanseàtica
- Províncies Unides de Nova Granada (1810–1816 al territori que és ara Colòmbia)
- Confederació dels Powhatan
- Confederació de l'Equador (1824) - al nord-est del Brasil.
- Confederació canadenca (1867–1870)
- Estats carlins d'Espanya (1872–1876) territoris forals de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra, units durant la Tercera guerra carlina, amb ministeris, moneda i infraestructura comuns.
- Sèrbia i Montenegro (2003–2006)
- República Àrab Unida (confederació de facto; 1958–1961, Egipte+Súria; 1963, Egipte+Síria+Iraq)
- Federació Àrab d'Iraq i Jordània (confederació de facto; 1958, (Iraq+Jordània)
- Federation of Arab Republics (confederació de facto; 1972, Egipte+Síria+Líbia)
- República Islàmica Àrab (confederació de facto; 1974, Líbia+Tunísia)
- Confederació Perú-Boliviana (1836–1839)
- Unió de Kalmar (unió personal confederada; 1397–1523, Dinamarca+Suècia+Noruega)
- Dinamarca-Noruega (unió personal confederada; 1536–1814)
- Sweden-Norway (unió personal confederada; 1814–1905)
- Confederació d'Amèrica Central o República d'Amèrica Central (1842–1844, El Salvador+Guatemala+Hondures+Nicaragua).
- Unió de Rússia i Bielorússia (1995)
