Cronologia de la Unió Europea

De Viquipèdia

Un o més viquipedistes estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article.

És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Si us plau, abans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors, bé amb un missatge a ses respectives pàgines de discussió, o bé a la pàgina de discussió de l'article per a poder-ne coordinar la redacció.

Aquest article tracta sobre la història de les comunitats que han evolucionat fins a convertir-se en l'actual Unió Europea (UE). La història sobre la política interior i els altres esdeveniments esdevinguts en cada estat membre es desenvolupen en els articles referents a cada país.

Aquesta cronologia s'agrupa per dècades: 1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000

[edita] Dècada del 1950

• 1950
  • 9 de maig: Declaració Schuman. Per mitjà d'un discurs inspirat per Jean Monnet, Robert Schuman, proposa a París integrar les indústries del carbó i de l'acer d'Europa Occidental.
  • 3 de juny: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos subscriuen la Declaració Schuman.
  • 26-28 d'agost: L'assemblea del Consell d'Europa aprova el Pla Schuman.
  • 19 de setembre: Es crea la Unió Europea de Pagaments.
  • 4 de novembre: Se signen a Roma els Convenis de drets humans i drets fonamentals.

• 1951
  • 18 d'abril: Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos (Els sis), signen el Tractat de París per la qual es crea la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).

• 1952
  • 27 de maig: Els sis signen a París el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa (CED).
  • 23 de juliol: Entra en vigor el Tractat CECA. Es nomena a Monnet President de l'Alta Autoritat i a Paul-Henri Spaak de l'Assemblea Comuna.

• 1953
  • 1 de gener: Entra en vigor la exacció CECA (primer impost europeu).
  • 10 de febrer: S'estableix el mercat comú del carbó i del mineral de ferro. Els sis suprimeixen els drets de duana i les restriccions quantitatives sobre aquestes matèries.
  • 9 de març: Spaak presenta un projecte de tractat per a constituir una Comunitat Europea de caràcter polític que tindria per finalitat salvaguardar els drets humans i els fonamentals, així com garantir la seguretat dels Estats membres enfront de les agressions externes, coordinar la política exterior dels Estats membres i instaurar el mercat comú de manera progressiva. A més preveu la implementació d'un Consell Europeu executiu, un Parlament bicameral, un Consell de Ministres (nacionals), un Tribunal de Justícia i un Comitè Econòmic i Social.

• 1954
  • 11 de maig: Alcide de Gasperi és triat President de l'Assemblea Parlamentària Europea.
  • 30 d'agost: L'Assemblea Nacional francesa rebutja el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa.
  • 23 d'octubre: l'acord de París, estipula el final del règim d'ocupació sobre Alemanya occidental i defineix l'estatut del Sarre com territori europeu. Neix la Unió Europea Occidental (UEO).
  • 10 de novembre: Monnet dimiteix després del fracàs de la CED.
  • 21 de desembre: El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees dicta la seva primera sentència.

• 1955
  • 1 de juny: René Mayer es triat President de l'Alta Autoritat de la CECA.
  • 23 d'octubre: El 67,7 % dels sufragis de Sarre es pronuncien en contra de l'estatut.
  • 8 de desembre: El Consell de Ministres del Consell d'Europa adopta com emblema la bandera blava amb 12 estrelles daurades.

• 1956
  • 7 de gener: Es confirma el principi de lliure circulació, en la Comunitat, dels productes siderúrgics importats de tercers països.
  • 6 de maig: Spaak, a la sazon Ministre d'Exteriors belga, presenta als seus companys un informe sobre els projectes de tractats comunitaris que preveuen la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

• 1957
  • 25 de març: Els Tractats constitutius de la CEE i de Euratom són signats pels Sis. A partir de llavors seran coneguts com "els Tractats de Roma".
  • 27 de novembre: Hans Furler és triat President de l'Assemblea Comuna de la CECA.

• 1958
  • 1 de gener: Els Tractats de Roma entren en vigor. La CEE i Euratom comencen a treballar en Brussel·les. L'Assemblea Parlamentària, establerta a Luxemburg, i el Tribunal de Justícia són comunes a les tres Comunitats.
  • 7 de gener: Walter Hallstein és triat President de la Comissió de la CEE, Louis Armand, President de la Comissió de l'Euratom, i Paul Finet, President de l'Alta Autoritat de la CECA.
  • 19 de març: Se celebra a Estrasburg la sessió per la qual es crea la Assemblea Parlamentària Europea. Schuman és triat President de la mateixa. Aquesta Assemblea substituirà a la CECA.
  • 15 d'abril: El primer Reglament del Consell institueïx a l'alemany, francès, italià i neerlandès com les llengües oficials de les Comunitats.
  • 13 de maig: Els diputats de l'Assemblea Parlamentària s'asseuen segons els seus grups polítics i no segons la seva nacionalitat per primera vegada.
  • 19 de maig: Se celebra a Brussel·les la reunió constitutiva del Comitè Econòmic i Social Europeu (CES).
  • 3-11 de juliol: Una conferència celebrada a Stresa fixa les bases d'una Política Agrícola Comuna (PAC).
  • 7 d'octubre: S'estableix a Luxemburg el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que reemplaça al de la CECA.
  • 29 de desembre: L'Acord Monetari Europeu entra en vigor.

• 1959
  • 7 de gener: Schuman és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària.
  • 20 de març: El Banc Europeu d'Inversions (BEI) concedeix els seus primers préstecs.
  • 8 de juny: Grècia sol·licita la seva associació amb la CEE.
  • 31 de juliol: Turquia sol·licita la seva associació a la CEE.
  • 10 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació amb Grècia.
  • 27 de setembre: Comencen les negociacions per a l'associació amb Turquia.
  • 13 d'octubre: Pierre Wigny, Ministre d'Exteriors belga, proposa reunir en una sola institució a l'Alta Autoritat de la CECA, la CEE i Euratom.

[edita] Dècada del 1960

• 1960
  • 13 de gener: Se signa a Brussel·les el Conveni pel qual s'estableix l'Organització Europea per a la Seguretat de la Navegació Aèria (Eurocontrol).
  • 14 de gener: L'Organització per a la Cooperació Econòmica Europea (OCEE) es converteix en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

• 1961
  • 10 de març: Furler és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària.
  • 18 de juliol: A Bonn (a la sazon capital de la RFA) se celebra una cimera en la qual els Sis expressen el seu desig de crear una unió política.
  • 31 de juliol: Irlanda sol·licita ingressar a les Comunitats Europees.
  • 9 d'agost: Regne Unit sol·licita ingressar a les Comunitats Europees.
  • 10 d'agost Dinamarca sol·licita ingressar a les Comunitats Europees.
  • 20 de desembre: Walter Hallstein és reelegit President de la Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.

• 1962
  • 10 de gener: Presa de possessió de la nova Comissió de la Comunitat Econòmica Europea.
  • 27-30 de març: Gaetano Martino és reelegit President de l'Assemblea Parlamentària que decideix canviar de nom passant a denominar-se Parlament Europeu.
  • 30 d'abril: Noruega sol·licita ingressar a les Comunitats Europees.
  • 30 de juliol: Entren en vigor els reglaments pels quals es crea la PAC.
  • 1 de novembre: Entra en vigor l'Acord d'Associació entre Grècia i la Comunitat.

• 1963
  • 14 de gener: Xerris de Gaulle, President de França, manifesta els dubtes del seu país sobre la voluntat política del Regne Unit d'ingressar a la Comunitat, després de la qual se suspenen al cap d'uns dies les negociacions d'adhesió de tots els països candidats.
  • 25-29 de març: Martino és reelegit President del Parlament Europeu.
  • 4 de setembre: Mor Schuman.

• 1964
  • 10 de gener: Hallstein és triat President de la Comissió de la CEE.
  • 21 de març: Duvieusart és triat President del Parlament Europeu.
  • 1 de desembre: Entra en vigor el Tractat d'Associació amb Turquia.

• 1965
  • 2 de març: Leemans és triat President del Parlament Europeu.
  • 8 d'abril: Signatura a Brussel·les del Tractat de fusió dels executius de les tres comunitats (CECA, CEE, Euratom), que entra en vigor el 1 de juliol de 1967.
  • . 1 de juliol: França trenca les negociacions sobre el finançament de la PAC. Durant un temps la delegació francesa deixa de participar en les reunions del Consell i del Comitè de Representants Permanents.

• 1966
  • 28-29 de gener: França, després de set mesos torna a ocupar el seu lloc en el Consell a canvi del manteniment del vot per unanimitat en assumptes que estiguin en joc "interessos vitals".
  • 7 de març: Alain Poher és triat President del Parlament Europeu.
  • 30 de maig: Ratificació per Luxemburg del Tractat pel qual es crea el Consell i la Comissió de les Comunitats Europees.

• 1967
  • 13 de març: Poher és reelegit President del Parlament Europeu.
  • 11 de maig: Nova sol·licitud del Regne Unit d'ingressar en la Comunitat, seguida de la d'Irlanda i Dinamarca i poc després de la de Noruega. De Gaulle segueix poc inclinat a acceptar l'adhesió britànica.
  • 1 de juliol: Entra en vigor el Tractat de fusió dels executius de les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment les Comunitats Europees conten amb una única Comissió i un únic Consell.
  • 3 de juliol: Primera sessió del Consell de les Comunitats Europees (CCE) sota presidència alemana.
  • 6 de juliol: Presa de possessió de la nova Comissió sota la presidència de Jean Rei.

• 1968
  • 1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE.
  • 12 de març:Poher és reelegit President del Parlament Europeu.
  • 1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.

• 1969
  • 1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE.
  • 1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE.
  • 6 de juliol: Rei és triat President de la Comissió.

[edita] Dècada del 1970

• 1970
  • 1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE.
  • 10 de març: Scelba és torna a sortir escollit com a President del Parlament Europeu.
  • 30 de juny: S'inicien les negociacions amb els futurs Estats membres (Dinamarca, Irlanda, Noruega i Regne Unit).
  • 1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidència del CCE.
  • 2 de juliol: Inicia funcions la nova Comissió i Franco-Maria Malfatti pren possessió com a President.
  • 27 d'octubre: És aprovat el Informi Davignon, l'objectiu del qual és aconseguir que Europa parli amb una sola veu sobre tots els problemes internacionals importants.

• 1971
  • 1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE.
  • 22 de març: S'adopta el Pla Werner per a millorar la coordinació de les polítiques econòmiques. Els Estats han de prendre mesures per a harmonitzar les seves polítiques pressupostàries i reduir el marge de fluctuació de les seves monedes.
  • 3 de juny: Primera reunió dels Ministres de Justícia. Els Estats concediran nous poders al Tribunal de Justícia.
  • 1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.

• 1972
  • 1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE.
  • 22 de gener: Se signa a Dinamarca, Irlanda, Noruega i el Regne Unit els Tractats d'Adhesió a les Comunitats Europees.
  • 14 de març: Behrendt surt una altra vegada escollit com a President del Parlament Europeu.
  • 21 de març: Dimiteix Malfatti i és substituït pel vicepresident Sicco Mansholt.
  • 24 d'abril: Creació de la serp monetària (acord per a limitar al 2,25% el marge de fluctuació de les monedes).
  • 1 de maig: Engegada del Fons Social Europeu (FSE), que havia estat reformat per la Decisió del Consell de febrer de 1971.
  • 10 de maig: Irlanda es pronuncia a favor de l'adhesió gràcies al referendum.
  • 1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE.
  • 25 de setembre: Noruega es pronuncia en contra de l'adhesió a través de referendum.
  • 2 d'octubre: Dinamarca es pronuncia a favor de l'adhesió gràcies al referendum.
  • 16 d'octubre: Regne Unit ratifica els actes relatius a l'adhesió.

• 1973
  • 1 de gener: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit ingressen en les Comunitats Europees. A partir d'aquest moment són anomenats Els nou.' Entra en vigor l'Acord de Lliure Comerç amb Àustria, Suïssa, Portugal i Suècia.
  • 6 de gener: François-Xavier Ortoli pren possessió com President de la Comissió Europea.
  • 13 de març: Cornelis Berkhouwer és triat President del Parlament Europeu.
  • 1 de juliol: Dinamarca assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Noruega.

• 1974
  • 1 de gener: Alemanya assumeix la Presidència del CCE. Entra en vigor l'Acord de lliure comerç industrial amb Finlàndia. **1 de juliol: França assumeix la Presidència del CCE.
  • 9-10 de desembre: Se celebra a París d'una Cimera de Caps d'Estat i de Govern, en la qual es decideix realitzar tres reunions anuals en qualitat de Consell Europeu. Es va donar via lliure a la celebració d'eleccions directes al Parlament Europeu.

• 1975
  • 1 de gener: Irlanda assumeix la Presidència del CCE.
  • 10-11 de març: A Dublín es realitza la primera reunió del Consell Europeu.
  • 20 de març: S'estableix a Florència el Institut Universitari Europeu.
  • 9 d'abril: 369 membres de la Càmera dels Comuns voten a favor de la pertinença del Regne Unit en la Comunitat enfront de 170 en contra.
  • 5 de juny: El 67% dels britànics es pronuncia a favor de seguir pertanyent a la Comunitat.
  • 12 de juny: Grècia sol·licita la seva adhesió a les Comunitats Europees.
  • 1 de juliol: Itàlia assumeix la Presidència del CCE.
  • 15 de juliol: Se signa d'un acord comercial amb Mèxic.
  • 16-17 de juliol: El Consell Europeu reunit a Brussel·les sol·licita al Consell d'Afers exteriors un informe, sobre l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal directe.
  • 16 de setembre: Establiment de relacions oficials amb Xina.
  • 15-17 de novembre: Els Caps d'Estat i de Govern de l'Alemanya França, Itàlia, Regne Unit, Estats Units i Japó reunits en Rambouillet, subratllen la necessitat de recuperació econòmica en els països industrialitzats.
  • 1-2 de desembre: El Consell Europeu es reuneix a Roma. Es discuteix l'elecció del Parlament Europeu per sufragi universal, la unificació de passaports i la representació comunitària única en el diàleg Nord-Sud.
  • 15 de desembre: Se signa el Conveni sobre la patent comunitària.

• 1976
  • 1 de gener: Luxemburg assumeix la Presidència del CCE.
  • 9 de febrer: El Consell protegeix la sol·licitud d'adhesió de Grècia.
  • 1-2 d'abril: Es reuneix a Luxemburg el Consell Europeu.
  • 1 de juliol: Països Baixos assumeix la Presidència del CCE.
  • 12-13 de juliol: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. S'acorda el nombre i distribució d'escons del Parlament que es triarà per sufragi universal.
  • 29-30 d'octubre: Es reuneix a La Haia el Consell Europeu. Declaració sobre la construcció de la Unió Europea.

• 1977
  • 1 de gener: Regne Unit assumeix la Presidència del CCE.
  • 6 de gener: Assumeix la nova Comissió sota la Presidència Jenkins.
  • 25-26 de març: Es reuneix a Roma el Consell Europeu.
  • 28 de març: Portugal sol·licita la seva adhesió a les Comunitats Europees.
  • 29-30 de juny: Es reuneix en Londres el Consell Europeu.
  • 1 de juliol: Bèlgica assumeix la Presidència del CCE.
  • 28 de juliol: Espanya sol·licita la seva adhesió a les Comunitats Europees.
  • 5-6 de novembre: Es reuneix a Brussel·les del Consell Europeu.

• 1978
  • 1 de gener: Dinamarca assumeix la Presidència del CCE.
  • 22-24 de març: Després de les consultes CEE-Japó celebrades a Tòquio de pronuncia una declaració conjunta sobre les mesures per a superar els problemes suscitats per l'excedent de la balança comercial a favor del país asiàtic.
  • 7-8 d'abril: Es reuneix a Copenhaguen el Consell Europeu.
  • 1 de juliol: Alemanya assumeix la Presidència del CCE.
  • 6-7 de juliol: Es reuneix en Bremen el Consell Europeu. Acord sobre una estratègia per a arribar a un major índex de creixement econòmic, reduir l'atur i crear un sistema monetari europeu (SME).
  • 4-5 de desembre: Es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu. Creació del sistema monetari europeu basat en l'ECU.

• 1979
  • 1 de gener: França assumeix la Presidència del CCE.
  • 5 de febrer: Inauguració de les negociacions d'adhesió d'Espanya.
  • 12-13 de març: Es reuneix a París el Consell Europeu. Entra en vigor el sistema monetari europeu.
  • 16 de març: Mor Jean Monnet.
  • 7-10 de maig: Primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal directe.
  • 21-22 de maig: Es reuneix a Estrasburg el Consell Europeu.
  • 1 de juliol: Irlanda assumeix la Presidència del CCE.
  • 17-20 de juliol: Sessió inaugural a Estrasburg del primer Parlament triat per sufragi directe. Simone Veil és triada Presidenta.
  • 19 de setembre: Signatura per la Comunitat del Conveni del Consell d'Europa sobre la protecció de la fauna europea i dels seus hàbitats naturals.
  • 29-30 de novembre: Es reuneix a Dublín el Consell Europeu.