Parlament Europeu
De Viquipèdia
El Parlament Europeu és l'assamblea parlamentària de la Unió Europea, els membres de la qual són escollits per sufragi universal i directe cada 5 anys. És l'única institució de la UE escollida directament pels ciutadans. Comparteix amb el Consell de Ministres la tasca legislativa. El Parlament no té iniciativa legislativa, però pot presentar esmenes i poseeix dret de vet en determinades àrees. En les àrees en les quals no té competències esdevé un òrgan de caràcter consultiu. També té competència pressupostària: aprova el pressupost anual de la Unió Europea i té la darrera paraula pel que fa a les despeses considerades com a no obligatòries (despeses no vinculades directament a les disposicions dels Tractats institutius de les Comunitats).
La seu del parlament és a Estrasburg, si bé sa secretaria general està ubicada a Luxemburg i a Brussel·les s'hi poden celebrar sessions especials.
La representació al parlament Europeu no està estrictament basada en termes de població i així els estats més petits tenen proporcionalment més pes del que els correspondria per criteris de població.
Taula de continguts |
[edita] Composició
Article sobre les eleccions europees
El Parlament Europeu representa prop de 450 milions de ciutadans de la Unió Europea. Els seus membres són coneguts com a Membres del parlament Europeu (MEPs en les seves sigles en anglès). Actualment hi ha 732 MEPs que són renovats cada cinc anys per sufragi universal. No existeix un sistema uniforme per a l'elecció dels MEPs i cada estat és lliure de elegir el sistema electoral que cregui convenient si bé tots els estats utilitzen una mena o altra de sistema de representació proporcional.
L'assignació de seients a cada estat membre es basa en el principi de proporcionalitat decreixent en funció de la població però que ofereix als estats petits un major nombre de representants dels que els correspondria estrictament només en funció de la població. Com que el nombre de MEPs assignats a cada país fou negociat mitjançant tractats no hi ha una formula per calcular el nombre de seients per a cada estat membre. Els canvis en la configuració de la representació dels estats membres ha d'ésser amb el consentiment unànime de tots els estats membres.
El 2004, el nombre de seients al Parlament Europeu augmentà temporalment fins a 788 per acollir els representants dels deu nous estats membres que s'incorporaren l'1 de maig del mateix any. Actualment s'ha fixat en 750 el nombre de representants fins i tot en el cas de futures ampliacions.
Estat membre | Seients | Estat membre | Seients | |
Alemanya | 99 | Àustria | 18 | |
França | 78 | Dinamarca | 14 | |
Itàlia | 78 | Finlàndia | 14 | |
Regne Unit | 78 | Eslovàquia | 14 | |
Polònia | 54 | Irlanda | 13 | |
Espanya | 54 | Lituània | 13 | |
Països Baixos | 27 | Letònia | 9 | |
Bèlgica | 24 | Eslovènia | 7 | |
República Txeca | 24 | Xipre | 6 | |
Grècia | 24 | Estònia | 6 | |
Hongria | 24 | Luxemburg | 6 | |
Portugal | 24 | Malta | 5 | |
Suècia | 19 |
[edita] Poders i funcions
Ni el parlament Europeu ni el Consell de Ministres posseeix iniciativa legislativa. Aquest paper està reservat a la Comissió Europea. No obstant, les propostes de lleis i directives de la Comissió han de ser aprovades pel Parlament i pel Consell per poder entrar en vigor.
El Parlament pot esmenar i fins i tot bloquejar les iniciatives legislatives en aquelles àrees que té competències de codecisió. En algunes àrees pot simplement acceptar o vetar les propostes de la Comissió i finalment en algunes altres àrees només té el dret d'ésser consultat.
El President de la Comissió Europea és elegit pel Consell Europeu, però ha d'ésser ratificat pel Parlament. La resta de comissaris també han d'ésser ratificats però el Parlament accepta o refusa la Comissió presentada pel President de la Comissió Europea en bloc.
El Parlament Europeu exerceix una funció de supervisió democràtica sobre les activitats de la UE i en especial sobre aquelles que duu a terme la Comissió Europea. El Parlament té el poder de presentar una moció de censura a la Comissió (com a bloc, no és possible a títol individual d'un dels comissaris). En aquest cas, la moció ha d'ésser aprovada per una majoria de dos terços per tal de ser aprovada.
[edita] Ubicació
Si bé Brussel·les és generalment considerada com la 'capital' de la Unió Europea i les dues institutucions executives, la Comissió i el Consell de Ministres hi tenen la seu, un protocol afegit al Tractat d'Àmsterdam estableix que el Parlament Europeu ha de tenir, com a mínim, una sessió mensual a Estrasburg. Per això a vegades hom es refereix al Parlament Europeu com al 'Parlament d'Estrasburg'. Per motius pràctics, però, el treball legislatiu preparatori i els comitès de treball tenen lloc a Brussel·les. No obstant, el Secretariat que ocupa la major part dels treballadors del Parlament, està situat a Luxemburg. De fet, el Parlament només passa uns quatre dies al mes a Estrasburg on realitza el plenari i les votacions finals.
[edita] Organització
Les principals oficines i òrgans del Parlament són els següents:
- President - obligacions (en Anglès)
- Vicepresidents - obligacions (en Anglès)
- Bureau - obligacions (en Anglès)
- Conferència de Presidents - obligacions (en Anglès)
- Quaestors - obligacions (en Anglès)
- Conferència dels Presidents de Comitè - descripció (en Anglès)
- Conferència dels Presidents de Delegació - descripció (en Anglès)
[edita] Llista de comitès
Afers interiors
- BUDG - Comitè de pressupostos
- CONT - Comitè de control pressupostari
- ECON - Comitè d'afers econòmics i monetaris
- EMPL - Comitè de treball i assumptes socials
- ENVI - Comitè de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària
- ITRE - Comitè d'indústria, recerca i energia
- IMCO - Comitè de mercat interior i defensa del consumidor
- TRAN - Comitè de transport i turisme
- REGI - Comitè de desenvolupament regional
- AGRI - Comitè d'agricultura i desenvolupament rural
- PECH - Comitè de la indústria pesquera
- CULT - Comitè d'educació i cultura
- JURI - Comitè d'assumptes legals
- LIBE - Comitè de llibertats civils, justícia i assumptes interiors
- AFCO - Comitè d'assumptes constitucionals
- FEMM - Comitè pels drets de la dona i la igualtat de gènere
- PETI - Comitè de peticions i demandes
Afers exteriors
- AFET - Comitè d'assumptes exteriors
- DROI - Subcomitè de drets humans
- SEDE - Subcomitè de seguretat i defensa
- DEVE - Comitè de desenvolupament
- INTA - Comitè de comerç internacional
[edita] Grups i partits polítics
Article sobre les eleccions europees
Els partits polítics amb representació al parlament Europeu estan organitzats en grups polítics, si bé la disciplina de grup és molt laxa i tant les delegacions nacionals com els MEPs a títol individual són lliures d'establir aliances segons creguin convenient.
Actualment (2004) hi ha set grups, així com un conjunt de MEPs no-adscrits a cap grup. A 21 de juliol del 2004 la composició del Parlament Europeu era la següent:
Grup | Partits membres/subgrups | Seients |
Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus (EPP-ED) | Partit Popular Europeu Demòcrates Europeus |
268 |
Partit Socialista Europeu (PES) | 200 | |
Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) | Partit Reformista Liberal i Demòcrata Europeu (ELDR) Partit Europeu Democràtic |
88 |
Els Verds-Aliança Lliure Europea (Greens-EFA) | Partit Verd Europeu Aliança Lliure Europea |
42 |
Esquerra Unida Europea - Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL) | Esquerra Europea Aliança verda i d'esquerres nòrdica (NGLA) (Altres partits d'esquerres) |
41 |
Independència i Democràcia | cap | 37 |
Unió per l'Europa de les Nacions (UEN) | cap | 27 |
No-Adscrits | 29 |
[edita] Història
La Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) establí una 'Assemblea Comunitària' el setembre de 1952, els 78 membres de la qual provenien dels sis parlaments nacionals dels estats membres. Aquesta assemblea fou ampliada el març del 1958 per tal de cobrir també la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom i s'adoptà el nom d'Assemblea Parlamentària Europea fins el 1962 que es substituí pel de 'Parlament Europeu'. El 1979 el Parlament fou ampliat i els seus membres foren elegits directament per primer cop. Des d'aleshores, el Parlament Europeu s'ha anat expandint a mesura que s'han anat incorporant nous membres a la UE.