Darios III de Pèrsia

De Viquipèdia

Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida del Imperi persa, del 336 aC al 330 aC.

El seu nom ari era Artašata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit també com a correu reial, i era probablement sàtrapa d'Armènia (d'eon la família per part de mare tenía origen) nomenat vers el 438 aC.

Vers el 337 aC es va revoltar a Armènia contra el rei Arsès al·legant la seva joventut i que estava dominat per el seu visir, l'eunuc Bagoas. Mort Arsès per Bagoas, Artašata fou proclamat rei amb el suport de la noblesa, i Bagoas fou executat. Diòdor de Sicília diu que Bagoas va matar a Arsès i va proclamar rei a un parent, un cosí que fou Darios III Codomà, al que volia dominar però quant el nou rei no es va deixar controlar el va voler enverinar, però Darios III se'n va assabentar i el va obligar a beure el verí.

La genealogia de Darios III esta establerta de la següent manera:

• El seu pare fou Arsames i el seu avi Ostanes. Aquest darrer era fill de Darios II de Pèrsia Ocos, i germà d'Artaxerxes II de Pèrsia Memnon.

• La seva mare fou Sisygambis, filla de Artaxerxes II de Pèrsia Memnon i de la reina Stateíra, i neta d' Hidarnes III d'Armènia.

El 336 aC Filip II de Macedònia va rebre l'autorització de la Lliga de Corint (de la que era hegemon) per iniciar la guerra contra Pèrsia per la violació dels temples d'Atenes durant la segona guerra mèdica. Filip va enviar als generals Parmeni i Àtal al front d'un exercit amb l'encàrrec d'alliberar als grecs que vivien sota domini persa. Ja havien conquerit les ciutats de l' Àsia Menor des Troia al riu Madraios, quant fou assassinat Filip i la campanya es va acabar.

El 334 aC el fill de Filip, Alexandre el gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, va deixar la regència de Macedònia a Antípater i va envair altre cop l'Àsia Menor. Amb un exercit de 12000 macedonis, 5000 mercenaris, 5000 odrisis, tribalis i il·liris, 1000 agrianis i 4500 genets i 4500 cavalls, i amb 160 vaixells (galeres) va iniciar la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i va creuar el riu Granicos, prop del qual es va enfrontar amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians (Batalla del Granicos, maig o juny del 334 aC), essent totalment derrotat els perses. El govern de l'Hel·lespont fou confiat a Cales, amb el títol de sàtrapa, i Alexandre va seguir cap a Lídia. Bitínia es va proclamar independent. Els perses van atacar per mar les illes de Cos i Lesbos, que foren ocupades per el grec (al servei de Pèrsia) Memnon. Les ciutats gregues de l'Àsia Menor van obrir les portes a Alexandre. El 333 aC Alexandre va entrar a Sardes sense lluita i va dominar tota la Lídia i la Frígia Hel·lespòntica. Milet es va resistir però fou assaltada i conquerida. Halicarnàs, defensada per Memnon, fou també ocupada i va seguir tota la Cària, de la que fou expulsat el rei Orontobates i on la princesa Ada de Cària, que resistia al rei, es va sotmetre a Alexandre. Memnon va marxar cap a Quios, que va ocupar (també va ocupar altres illes menors de la mar Egea), i va assetjar Mitilena a Lesbos però va morir a la lluita, i Darios va perdre al únic general que podia fer front als macedonis. Alexandre va conquerir Lícia, Pamfília, Psídia i la resta de Frígia, on a Gòrdios va trencar amb la seva espasa el nus gordià. Va seguir per la costa de Paflagònia i va arribar fins el Pont. Després va anar cap a Capadòcia i en va ocupar l'occident; després va avançar cap a Cilícia i va entrar a Tars sense lluita. Els perses van decidir presentar batalla al Taure, a Issos, combat que es va lliurar el novembre. Darios va perdre els nervis quant encara el combat no estava decidit, i va fugir, i els seus van perdre llavors la batalla. La seva mare, la seva dona i dues filles foren fetes presoneres al campament persa i tot i que foren molt ben tractades la dona i germanastre de Darios, Statira, va morir el 331 aC probablement de part. El sàtrapa de Cilícia, Arsames i el d'Egipte, Sabaces, van morir en aquesta batalla. Un macedoni, Amintes, es va presentar a Egipte com a nou sàtrapa, però no fou acceptat i el sàtrapa legítim, Mazaces, el va rebutjar. El deu reis de Xipre encapçalats per Nicocreó de Salamina, es van sotmetre a Macedònia. Les illes ocupades pels perses foren recuperades per la flota greco-macedònia amb suport de la flota de Cària.

Darios va intentar reunir un altra exercit, i va demanar contingents a totes les satrapies. Alexandre no tenia ningú per fer-li front i el 332 aC va avançar cap a Fenícia i va ocupar les seves ciutats. Tir va resistir però fou ocupada després de set mesos (agost del 332 aC). Abdalonim fou nomenat rei a Sidó. Gaza va resistir dos mesos. Avançat l'any els macedonis van arribar a Pelúsium i de allí van anar cap a Memfis; el sàtrapa Mazaces no va oferir resistència i es va sotmetre a Alexandre al que els sacerdots van coronar com a rei del Alt i Baix Egipte en una cerimònia feta a Memfis. A Egipte fou fundada Alexandria i tot seguit els macedonis van anar a Cirenaica i cap l'oasi de Siwa. Doloaspis i Petisis foren nomenats governadors civils del Alt i Baix Egipte sota supervisió militar de dos generals macedonis, i es van crear les províncies de Líbia (de la que fou nomenat governador Apol·loni) i Aràbia (de la que fou nomenat governador Claòmenes). Cirene va acceptar formalment el domini macedoni el 331 aC i Alexandre va sortir d'Egipte cap a Síria, va creuar l'Eufrates prop de Capsacos, i el Tigris por de Bedzabe i va trobar l'exèrcit persa a Gaugamela, prop d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC). La batalla una vegada mes encara no estava decidida quant ja Darios la va donar per perduda i va fugir. Alexandre va entrar llavors a Babilònia i el sàtrapa Mazeos, que s'havia destacat a la darrera batalla, se li va sotmetre i fou confirmat al càrrec però amb l'administració militar i financera a càrrec d'oficials macedonis. Mentre Darios havia fugit a Ecbatana. Alexandre va seguir cap a Susa que va ocupar, i nomes va trobar una petita resistència a Tang-i-Rashkan (Portes Pèrsiques) dirigida pel sàtrapa de Persis, Ariobarzanes, que fou aplanada, entrant finalment a Persèpolis i Pasargada, d'eon el sàtrapa ja havia fugit. De Pasargada els macedonis van anar cap Ecbatana, i Darios III en va fugir. Armènia es va fer independent sota el rei Vahé però els macedonis van arribar al país i en van assolir el control i fins i tot alguns principats georgians es van sotmetre a Macedònia.

El 330 aC Darios III va arribar a Bactriana on el sàtrapa del país, Bessos, el va assassinar i es va proclamar rei de Pèrsia (juliol). Llavors els nobles de Pèrsia van reconèixer com a rei a Alexandre. Aquest va trobar el cadàver de Darios i li va donar un gran funeral d'estat, i es va casar mes tard amb la seva filla Statira (el 324 aC).

Precedit per: Arsès de Pèrsia (Artaxerxes IV o Xerxes III)

Imperi persa (Dinastia Aquemènida)

Succeït per: Bessos de Bactriana (Artaxerxes V)