Bactriana

De Viquipèdia

Bactriana fou una satrapia del Imperi persa i després del Imperi Selèucida que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

El seu territori era bastant extens i tenia al nord la Sogdiana i el riu Oxus amb les muntanyes de Paropamisos o Hindu Kush; al oest tenia la Margiana; al sud Gandhara, i al est les terres del nord del Indo. Es creu que incloïa el Kunduz i Badakshan (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d’hindús al est.

El seu nom sembla que deriva del riu Bactrus a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.

Les ciutats principals eren Bactra, Ortospana, Zariaspa (de vegades assimilada a la anterior) i Dargamanis (Orgamenes). Eucratídia fou construïda pel rei Eucratides; Menàpia, Drespa o Drapsaca (probablement la actual Anderab) i Alexandria, fundada per Alexandre prop de la actual Khulm. Una ciutat de nom Aornos, de certa importància segons esmenta Arrià, no ha pogut estar identificada.

Com estat independent des mitjans del segle III aC es va dividir en districtes menors anomenats satrapies. D’aquestes les d'Aspiònia i Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei Eucratides per els parts.

Tolomeu i Plini donen el nom d’algunes tribus con els Khomaris (Kumara), una tribu rajput anomenada Rajkumars (que encara existeix), Tokharis (Thakurs), Varnis (Varna), Tapyris i d’altres.

Diodor parla de Bactriana, que fou atacada per Cir que va nomenar governador a son fill petit Tanyoxarces (amb Coràsmia, Pàrtia i Carmània). Darios hi va establir presoners fets a Barca al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. Al exercit de Xerxes els soldats bactrians anaven junts amb els Sakes i els Caspis i vestien com els medes; el seu líder llavors era Hystaspes, fill de Darios i d'Atossa (filla de Cir).

Heròdot esmenta una revolta contra Xerxes dirigida per Masistes que va fracassar . A la mort de Xerxes el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra cop i Artaxerxes fou derrotat a la primera batalla, però mes tard el va poder sotmetre.

A la batalla d'Arbela o Gaugamela la cavalleria bactriana formava l’escorta de Darios amb mil homes, dirigits per Nabarzanes, que després va fugir cap a Transoxiana. Quant Alexandre el gran perseguia al sàtrapa de Bactriana Bessó que s’havia proclamat rei desprès de matar a Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i va creuar l'Oxus arribant fins a Maracanda (Samarcanda) a Sogdiana. Desprès va tornar a Bactriana on va passar el hivern i a la primavera del 227 aC va entrar des allí a l’Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós per el rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el 224 aC però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, Ària i Drangiana i no de Bactriana. Entre el 312aC i el 302 aC la satrapia fou reduïda a l’obediència per Seleuc I Nicàtor, i nombroses monedes d’aquest sobirà i del seu fill s’han trobat a la regió.

Vers el 255 aC el sàtrapa Theodotus (Diodot) es va fer independent i es va proclamar rei originant el regne indogrec de Bactriana. Els seus successors son coneguts principalment per les monedes. El 181 aC apareix el rei Eucratides que fou contemporani de Mitridates I de Pàrtia el gran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i bactrià pali. Estrabó diu que governava sobre mil ciutats incloent algunes a l'Índia. El rei Menandre, vers 126 aC, es esmentat com a rei de Bactriana per Estrabó i Plutarc però sembla que aquesta regió no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se’n han trobat a la Vall de Kabul i al Hazaradjat, i fins a la vall del Jumna.

Els regnes indogrecs foren eliminats pels escites, esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o Sakes havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el 90 aC, i las van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca del Indo on Tolomeu els situa al seu "Periple". Estrabó anomena als Sakes com Asis (Asianis), Pasianis, Tocaris i Sacaraulis (Sarancanis) i es van crear un estat anomenat Sakastan (del que deriva el actual Sistan), però al atacar l’Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei de Ujjain (56 aC).

Desprès del domini escita els perses sassànides van arribar a la regió i la devien dominar perquè les seves monedes es troben sovint a Bactriana i al Indo.