Delfos
De Viquipèdia
Delfos (llatí Delphi, grec Delphoi o Delphos) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats mes importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo. Estava a la vall del Pleitos, a un costat del mont Parnasos i a un altre del Cirfís. Al costat del Parnasos una paret de roca de 6 metres anomenada Fedriades mirava al sud i baixava cap el Pleitos. La ciutat de Delphi era enmig de les dos estivacions muntanyenques i els antic comparaven la seva posició a un teatre. Avui hi ha propera la ciutat de Kastrí.
La ciutat era quasi inaccessible però tenia tres camins que hi portaven: un des Beòcia anomenat Skiste, a l'est, i dos més a l'oest des d'Amfisa i des de Crissa. Els peregrins que venien de Cirrha ho feien pel tercer camí. L'únic costat de la ciutat no defensat per accidents naturals era el sud on s'havia construït una muralla. La ciutat era petita i no tenia mes de 3 km de circuit. El temple era sota la ciutat a tocar de les roques de Fedriades, en el bell mig de les construccions sagrades o recinte del temple, recinte envoltat per una muralla i travessat per la via sagrada, flanquejada dels edificis dels tresors (tesaurus) dels pobles vinculats al oracle; la via sagrada arribava al temple, hexàstil d'ordre dòric, i donava entrada a un recinte soterrani on, davant l'òmfal, la pítia després de veure aigua de la font Castàlia, feia la seva profecia enmig d'emanacions gasoses que sortien d'una clivella de la roca.
La mitologia diu que Delfos va pertànyer a diversos déus abans de esdevenir possessió d'Apol·lo. Esquil diu que va pertànyer a Gaia, Themis, i al Tità foebi que el va donar a Foebos quant va arribar de Delos; Pausànies diu que fou un oracle de Posidó i de Ge, que aquesta va donar la seva part a Themis i Themis a Apol·lo, que més tard va obtenir de Posidó l'altra part a canvi de l'illa de Calaureia. L'oracle es deia Pitó (Pytho) i Delphi era la ciutat. L'oracle consultat a les llegendes és sempre el de Pitó. La llegenda de la fundació del temple se sap per Homer que diu que Apol·lo volia fundar un oracle i va arribar a Crissa prop del mont Parnasos i li va agradar el lloc i va començar a construir el temple que es va acabar sota la direcció de dos germans, Trofònios i Agàmedes. Apol·lo va matar les serps que infectaven el lloc i a un monstre (la serp Pitó), i va obrir el temple que fou anomenat de Pió, i el seu déu Pitó (Pytho). Apol·lo es va convertir en dofí per atraure a un vaixell cretenc, del que volia utilitzar a la gent com a sacerdots; els cretencs van desembarcar i van fundar Crissa i se'ls va encarregar ser sacerdots del temple i que adoraren al déu sota el nom d'Apol·lo dofínic per rememorar la seva conversió en dofí, d'on va venir el nom Delphi. No obstant la llegenda es probablement sense fonament i mai hi va haver una colònia cretenca a Crissa.
Crissa tenia el domini sobre el santuari de Pitó i quant el consell de l'Amfictionia va començar a tenir les seves reunions de primavera al lloc va conservar el domini i de fet va esdevenir en guardiana del temple. Al tomb del santuari es va formar una ciutat que aviat va reclamar administrar el temple sense intervenció de Crissa; al mateix temps Cirrha, el port de Crissa, es va fer mes gran que la mateixa ciutat la qual va entrar en decadència, mentre Delphi i Cirrha augmentaven. Vers el 595 aC Crissa era ja segurament una ciutat poc important. En aquest any Cirrha fou destruïda per ordre del consell amfictiònic i la plana de Cirrha fou declarada sagrada i al servei del temple. Des llavors es van celebrar un jocs anomenats jocs pitis (Pythis), que es van fer sota direcció del consell amfictiònic cada quatre anys, essent els primers el 586 aC. A la plana de Cirrha es feien les exhibicions de cavalls de raça i altres animals i hi havia el hipòdrom i l'estadi (aquest darrer fou traslladat mes tard a la ciutat de Delfos. Vers aquesta època Delfos ja era una ciutat-estat independent governada per magistrats naturals de la ciutat.
La població de Delfos venia en gran part de Lykoreia, una ciutat al Parnassos, dirigits per Decaúlion, suposat cap de la noblesa local. Cinc sacerdots locals, anomenats Hosioi, eren elegits entre la descendència de Decaúlion i eren els caps del oracle i el temple. Aquesta ciutat de Lykoreia era al lloc de la actual Liákura, i es suposa que fou una ciutat dòrica i que els habitants de Delfos tenien doncs aquest mateix origen (se sap que parlaven dòric, i certament no eren fòcids).
El govern de Delfos fou en mans de les famílies nobles que a mes a mes tenien el control del oracle. Mes tard entre els nobles es van escollir els magistrats i entre aquests s'escollia un rei, més tard anomenat Pritanis (Prytanis). Als darrers temps apareixen uns arconts i un senat.
El govern de Delfos era teocràtic. El temple i el seu déu posseïen extens dominis de terra que eren conreats per esclaus del temple; a més a més els sacerdots rebien regals de reis i homes rics d'arreu del món que anaven a consultar l'oracle, i oferien sacrificis. La riquesa de la ciutat va fer decadents als ciutadans. L'oracle es consultava des el segle VIII aC i la fama es va estendre ràpidament per les nacions veïnes; alguns reis o personatges rellevants enviaven ambaixades a preguntar el parer del déu. Quasi totes les colònies gregues foren fundades sota la influencia de l'oracle que de vegades les recomanava i d'altres fins i tot les ordenava, i després Apol·lo esdevenia el patró de les noves colònies. Giges de Lídia va fer importants donacions al temple, però les mes importants donacions foren les de Cressos. La ciutat etrusca de Caere (Aylla) tenia un tresor a Delfos. Fins i tot el darrer rei de Roma va consultar l'oracle del déu del temple.
El 548 aC el temple fou destruït pel foc. El consell amfictiònic va decidir reconstruir-lo molt més gran i magnificent. Delfos havia de pagar ¼ del cost i la resta l'havien de pagar altres ciutats i regnes; el cost fou de 300 talents i l'execució fou encarregada a la família atenenca dels Alcmeònides, que llavors vivien al exili. L'arquitecte fou el corinti Spintaros. Molta part fou feta amb marbre de Paros.
El 480 aC els perses van arribar davant Delfos. Els ciutadans van fugir a la muntanya però l'oracle va prohibir moure els tresors del temple. Sis habitants van restar a Delfos per defensar el temple. Quant els perses avançaven es va sentir un tro espectacular i unes pedres van caure de la muntanya i van aixafar molts perses; aquests, plens de pànic, van fugir i foren perseguits per dos guerrers de gran mesura que els habitants van dir que eren els herois Filacos i Autonoos, els santuaris dels qual eren propers.
El 373 aC fou destruït per un terratrèmol però reconstruït.
El 357 aC els focis foren sentenciats pel consell amfictiònic a pagar una gran multa per haver conreat part de la plana sagrada de Cirrha. El cap foci Filòmelos, va convèncer als seus compatriotes de completar el suposat sacrilegi ocupant el temple de Delfos; Filòmelos va portar a terme la conquesta i es va apoderar de tots els tresors. Això va originar la guerra sagrada. Els focis primer no volien utilitzar els tresors, però després, sota pressió de tebans i locris, van convertir els tresors en diners per pagar als soldats. Filip II de Macedònia, general del consell amfictiònic, va guanyar la guerra i va retornar el temple a l'amfictionia (346 aC), amb els tresors que restaven. Els focis van ser sentenciats a retornar els tresors (uns 10.000 talents) amb pagaments anuals, però els focis eren massa pobres per poder pagar una quantitat tant gran.
Un nou terratrèmol el va damnar el 330 aC i fou reconstruït pels arquitectes Spintharos, Xenòdoros i Agathon de Corint
El 279 aC Delfos fou atacat pels gals (gàlates) dirigits per Brennus, temptat per les suposades riqueses del temple (que ja no eren les mateixes després del 346 aC) però fou rebutjat de manera sobrenatural com ho foren abans els perses, al caure grans roques des les muntanyes.
El segle III aC va rebre el patronatge dels reis de Pèrgam. Durant el segle va passar a control de la Lliga Etòlia fins que el 189 aC va caure en mans de Roma.
Mes tard, el 86 aC, fou saquejat per Sul·la que també havia saquejat Olímpia i Epidaure. En aquesta època ja era molt pobre.
Encara a la meitat del segle I fou saquejat per Neró que es va empotar 500 estàtues de bronze, i li va separar la plana de Cirrha que va repartir entre els seus soldats, i va abolir l'oracle. Però Adrià mes tard el va restaurar i va tornar a tenir un cert renom i esplendor per un temps. En temps de Caracal·la va deixar d'emetre moneda a Delfos. Constantí es va emportar algunes figures per la seva nova capital. Julià l'Apòstata va consultar encara l'oracle, però finalment fou suprimit per Teodosi el gran el 385 aC al prohibir el culte pagà.
Els llocs principals de Delfos foren:
- Les muralles de Filòmelos
- Les roques Fedriades
- Els tres temples
- Temple d'Atenea
- Santuari de Fiulacos (Phylacos)
- Gimnàs
- Santuari d'Autonoos
- La font de Castàlia
- La font de Delphusa
- Synedrion
Dins el recinte sagrat cal esmentar:
- El temple
- El gran altar
- Els thesauri (tresors)
- Bouleuterion
- Estela dels atenencs
- Estela d'Àtal I
- Estela dels etolis
- Tomba de Neoptòlem
- Font de Cassiots
- Leske
- Teatre
- Àgora romana
Delfos fou explorada per primer cop el 1676 per Spon, i el 1756 per Chandler. Mes tard es van fer altres exploracions mes científiques dirigides per l'escola francesa d'estudis clàssics d'Atenes (la mateixa que els va fer a Delos) entre 1861 i 1880, en que una disputa entre els francesos i els grecs va aturar els permisos, disputa que es va resoldre el 1891. Des llavors les excavacions no han parat.
