Ducat de Gandia
De Viquipèdia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons Aragó i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió del ducat, que es va resoldre amb el pas de Gandia a Hug de Cardona. El 1433 la rebé l'infant Joan, qui ho va cedir el 1439 a son fill, el príncep Carles de Viana. A la seua mort, el 1461, passà a la Corona.
El 1485 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el que Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandía fou legitimat per bula del papa Sixt IV en 1481.
A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic), d'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497, i que fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. En 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins l'endeutament de la noblesa i les Germanies.
En 1520, l'emperador Carles I l'incloguè com un dels venticinc Grandes de España de Primera Creació. En 1693 el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la Segona Germania. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluisa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquesa de Gandia, en 1748 el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de comte-duc de Benavente, marit de na Maria Ignasia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquesa.
[edita] Ducs de Gandia
- Alfons Aragó i Foix
- Alfons el Jove
- Hug de Cardona
- Joan II el Gran
- Carles de Viana
- Ferran II el Catòlic
- Pere Lluís de Borja (Pier Luigi Borgia)
- Joan Borja (Giovanni Borgia)
- Joan II de Borja
- Sant Francesc de Borja
- Carles Borja i Aragó
- Francesc Tomàs de Borja Aragó i Centelles
- Francesc Carles de Borja Aragó i Centelles
- Francesc Dídac Pasqual de Borja Aragó i Centelles
- Francesc Carles de Borja Aragó i Centelles
- Pasqual Francesc de Borja Aragó i Centelles
- LLuís Ignasi Franceso Joan de Borja Aragó i Centelles
- Maria Anna Antònia Lluisa de Borja Aragó i Centelles
 |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
 |
Aquest article sobre història és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
