Felip V de França
De Viquipèdia
Felip II de Navarra i V de França el Llarg ( Lió 1294 - Longchamps 1322 ), comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 1294 sent el quart fill del rei Felip IV de França i la reina Joana I de Navarra.
Era nét per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà dels reis Lluís X i Carles IV.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el gener de 1307 amb la comtessa Joana II de Borgonya, comtessa d'Artois i comtessa de Borgonya, filla d'Otó IV de Borgonya i Matilda d'Artois. D'aquesta unió van néixer:
- la princesa Joana III de Borgonya (1308-1347), comtessa de Borgonya, casada el 1318 amb Eudes IV de Borgonya, duc de Borgonya
- la princesa Margarida I de Borgonya (1309-1382), comtessa de Borgonya, casada el 1320 amb Lluís I de Flandes
- la princesa Isabel de França (1312-1348)
- el príncep Felip de França (1313-1321)
- la princesa Blanca de França (1314-1358), religiosa
- el príncep Lluís de França (1315-1317)
[edita] Ascens al tron
El 1316 a la mort del rei Lluís X de França, germà gran de Felip, es van produir greus disputes per la successió al tron. Lluís havia deixat una filla, Joana de Navarra, i un infant que encara no havia nascut. A l'espera de descubrir el sexe de l'infant, Felip V es va convertir en regent del regne durant els 5 mesos d'embaràs de la reina vídua.
Al néixer un infant mascle, Joan I de França, aquest fou proclamant immediatament rei i successor de Lluís X, amb el seu oncle Felip a la regència. Per desgràcia l'infant morí cinc dies desprès de néixer. Joana de Navarra reclamà els seus drets però la Llei Sàlica li impedia poder regnar a França, no així al Regne de Navarra, però les seves demandes no foren ateses i Felip V fou nomenat rei.
Felip V fou un governant enèrgic, decidit i intel·ligent. Així va lluitar per abolir els privilegis de la noblesa, acabant així progressivament amb el sistema feudal de l'època i aconseguint un poder reial centralitzat.
Durant el seu regant va promulgar, redactar i firmar gran quantitat d'ordenances, edictes i dispossicions reials. Va iniciar l'existència de la Cambra de Comptes, que permetria sanejar l'administració pública.
Va continuar la Guerra de Flandes, iniciada pel seu pare, i el 1320 va adquirir diversos territoris flamencs un cop finalitzada aquesta. Continuant la política del seu pare va imposar elevats impostos als jueus.
Va morir el 3 de gener de 1322 a la ciutat de Longchamps i fou enterrat a la Catedral de Saint-Dennis. Per la mort dels seus fills mascles la corona passà al seu germà petit.
| Precedit per: Joan I el Pòstum |
Rei de França Rei de Navarra 1316–1322 |
Succeït per: Carles IV el Bell |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
