Lluís X de França
De Viquipèdia
Lluís I de Navarra i X de França l'Osbtinat o l'Hutin ( 1289 - Vicennes 1316 ), rei de Navarra (1305-1316) i rei de França (1314-1316).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Segon fill, el primer mascle, del rei Felip IV de França i la seva espsa, la reina Joana I de Navarra, nasqué a la cort francesa el 4 d'octubre de 1289. Era nét per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà dels futurs reis de França Felip V i Carles IV.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 21 de setembre de 1305 a Vernon-en-Normandia amb Margarida de Borgonya, filla del duc Robert II de Borgonya i Agnès de França. D'aquest matrimoni tingueren una filla:
- la princesa Joana II de Navarra (1311-1349), reina de Navarra
Es casà el 19 d'agost de 1315 a París amb Clemència d'Hongria, filla de Carles I d'Hongria. D'aquesta unió va néixer fun fill:
- el príncep Joan I de França (1316), rei de França
[edita] Ascens a les corones
El 1305, a la mort de la seva mare, fou designat rei de Navarra per la renúncia dels drets dels seu pare. L'acte de coronació tingué lloc a Pamplona l'1 d'octubre de 1307.
El 1314, a la mort del seu pare, fou designat rei de França. Fou coronat rei a la catedral de Reims el 24 d'agost de 1315.
El seu regnat, curt, estigué marcat per les constants lluites amb els senyors feudals interns al seu regne, els quals volien mantenir els seus privilegis, propis del Feudalisme, enfront de la concentració de poder reial que els reis de la Dinastia Capet estaven duent a terme.
[edita] Mort i successió
Lluís va morir al castell de Vicennes el 5 de juny de 1316, possiblement per la deshidratació causada pel joc de Jeu de Paume (antecedent de l'actual tennis o pilota basca), i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis.
En el moment de morir la seva segona esposa estava embarassada, sense saber però el sexe de la criatura fins al moment de néixer. Si naixia mascle la successió seria salvada però la possibilitat de que nasquès una nena probocà una possible dualitat: que fos dessignada hereva la seva primera filla, la princesa Joana de Navarra, o bé el seu germà petit Felip de França.
La primera filla no podia esdevenir hereva de França segons la Llei Sàlica, per la qual cosa els germans de Lluís X s'oposaren a que fos designada hereva. Aquesta llei però no prohibia que poguès heretar el Regne de Navarra, ja que la seva pròpia mare havia estat reina de dret propi.
Mai s'havia especulat a França la possibilitat de que poguès regnar una dona, per la qual cosa es designà regent al germà de Lluís, Felip de França, a l'espera de que nasqués el possible fill pòstum de Lluís X, i desplaçant a la pròpia mare de la criatura de la regència. Aquesta regència apuntalava la possiblitat de successió de la corona en el propi Felip.
Finalment la criatura nasqué el 15 de novembre de 1316 sent un mascle, el qual fou anomenat Joan I de França, i fou nomenat rei nomès néixer. Malauradament l'infant morí al cap de cinc dies, sent proclamat rei Felip V de França.
| Precedit per: Joana I de Navarra amb Felip IV |
Rei de Navarra 1305–1316 |
Succeït per: Joan I de França |
| Precedit per: Felip IV de França |
Rei de França 1314–1316 |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
