Festival d'Eurovisió

De Viquipèdia

El Festival d'Eurovisió és un concurs musical televisiu anual nascut el 1956 produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens estatals que hi actuen com a membres actius. Cada televisió escull un artista que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe en una gala retransmesa per tots els canals de televisió que hi participin. Un cop hagin sonat totes, es dóna un període de temps per tal que els telespectadors votin la seva actuació preferida. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les actuacions més votades a cada país.

Cada ens públic estatal que sigui membre actiu de la UER pot participar-hi. El requisit previ és que el país hagi retransmès l'any anterior el festival, i l'any en què es participi també es retransmeti. Les participacions han de ser amb una cançó d'un màxim de tres minuts i, en el moment de l'actuació, podrà ser posada en escena amb un màxim de sis persones. La música pot ser gravada prèviament, però la veu ha de ser en directe. Cal elaborar un videoclip per la cançó. Cada ens està obligat a dedicar una pàgina web a la seva participació on donarà a conèixer la seva candidatura. Per assegurar que tots els requisits es compleixin, les cançons passen un control a la radiotelevisió pública i un de final i vinculant de la mà de la pròpia UER. El fet de guanyar el festival implica que la ràdiotelevisió triomfadora s'encarregarà d'organitzar l'edició vinent al seu país. Aquest fet, comporta un important impuls econòmic pel país; d'aquí que cada any se celebri una autèntica competició entre països, que sempre ha estat titllada de polititzada.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament, de manera que ja porta més de cinquanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un xou en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història. Aquest vagatge i els èxits que ha anat assolint han produït la creació del moviment "eurofan".

L'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que, últimament, es registrin moltes noves incorporacions, que també hi estan aportant noves cultures i noves llengües. Algunes d'aquestes recents incorporacions són Andorra, Bielorússia o Ucraïna, que al segon any de participar (2004) es va emportar el triomf.

[edita] L'edició de 2007

La propera edició tindrà lloc al Hartwall Arena d'Helsinki (Finlàndia) els dies 10 i 12 de maig de 2007. Finlàndia serà el primer cop que acull l'event degut a l'aplastant victòria del grup finès de rock dur Lordi al festival que l'any 2006 es va celebrar a Atenes (Grècia) el dia 20 de maig.

Els països que prendran part a la final seran els deu millor classificats a 2006 (Finlàndia, Rússia, Bòsnia i Hercegovina, Romania, Suècia, Lituània, Ucraïna, Armènia, Grècia i la República d'Irlanda), l'anomenat 'BigFour' (els quatre màxims contribuents a l'organització, és a dir, Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit) i deu països més que sortiran d'una semi-final de 26 països aspirants. Pel proper any, s'espera el debut de Txèquia, mentre que alguns dels participants de 2006 com Moldàvia, Holanda i Bulgària no han confirmat encara la seva continuitat al festival degut als dolents resultats dels darrers anys. Un any més, des de la seva retirada al 1997, l'absència més destacada serà la d'Itàlia, i probablement les d'Àustria i Luxemburg (guanyador quatre cops, absent des de 1993, està rumiant-se des de 2005 el seu retorn).

L'organització Europodcasting ha anunciat la creació d'un concurs per escollir una cançó que representi Espanya l'any vinent, en qualsevol dels idiomes de l'estat, encara que haurà d'èsser acceptada per TVE en una selecció interna o bé en una preselecció televisada. La RTVA andorrana ja ha confirmat la seva participació.