Filosofia romana
De Viquipèdia
Durant l'època hel·lenística Roma començà a sorgir com a potència política i cultural. Després de la incorporació a l'imperi de tots els territoris de parla i cultura gregues, la civilització romana heretà i adaptà el gran llegat artístic, literari, científic i filosòfic de l'Antiga Grècia.
Pel que fa al pensament, els romans coneixien les diverses doctrines dels filòsofs grecs (Aristòtil, Plató, Epicur, els estòics, els escèptics, ...) i van fer un notable esforç per expressar en llatí les idees d'aquest filòsofs. L'esforç de traducció que van fer autors com Ciceró (106 aC - 43 aC) i Varró (116 aC - 27 aC) fou molt important per la transmissió del pensament grec a la cultura occidental.
En l'àmbit de la ciència, cal dir que durant aquest temps es produí la dissociació de ciència i filosofia i Atenes continuà sent el centre filosòfic, però les ciències es desenvoluparen a Alexandria i Rodes, on van trobar millor condicions econòmiques i socials.
Destaquen:
- Euclides (330 aC - 275 aC) en geometria.
- Arquimedes (287 aC - 212 aC) en física.
- Aristarc (segle III aC) i Ptolemeu (segle I aC) en astronomia.
