Claudi Ptolemeu
De Viquipèdia
Claudi Ptolemeu (en grec: Klaudios Ptolemaios; circa 85 - circa 165, altres autors diuen c.100-c.170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.
Va viure i va treballar a Alexandria, Egipte (es creu que en la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat). Es va preservar, com tots els tractats grecs clàssics de ciència, en manuscrits àrabs (d'ací el seu nom) i només disponible en la traducció en llatí de Gerard de Cremona en el segle XII.
Hereu de la concepció de l'Univers donada per Plató i Aristòtil, el seu mètode de treball va diferir notablement del d'aquestos, perquè mentre Plató i Aristòtil donen una cosmovisió de l'Univers, Ptolomeu és un empirista. El seu treball va consistir a estudiar la gran quantitat de dades existents sobre el moviment dels planetes a fi de construir un model geomètric que explicara les dites posicions en el passat i fóra capaç de predir les seves posicions futures.
La ciència grega tenia dos possibilitats en el seu intent d'explicar la naturalesa: l'explicació realista, que consistiria a expressar de forma rigorosa i racional el que realment es dóna en la naturalesa; i l'explicació positivista, que consistiria en expressar de forma racional l'aparent, sense preocupar-se de la relació entre el que es veu i el que en realitat és. Ptolomeu afirma explícitament que el seu sistema no pretén descobrir la realitat, sent només un mètode de càlcul. És lògic que adoptara un esquema positivista, perquè la seva teoria geocèntrica s'oposa flagrantment a la física aristotèlica: per exemple, les òrbites del seu sistema són excèntriques, en contraposició a les circulars i perfectes de Plató i Aristòtil.
Ptolomeu va catalogar molts estels, assignant-los una brillantor i magnitud, i va establir normes per a predir els eclipsis.
La seva aportació fonamental va ser el seu model de l'univers: creia que la Terra estava immòbil i ocupava el centre de l'Univers, i que el Sol, la Lluna, els planetes i les estreles, giraven al seu voltant. A pesar d'això, per mitjà de la tècnica de l'epicicle-deferent, la invenció del qual s'atribuïx a Apol·loni, tracta de resoldre amb prou èxit els dos grans problemes del moviment planetari:
- La retrogradació dels planetes i el seu augment de brillantor, mentre retrograden.
- La distinta duració de les revolucions siderals.
Les seves teories astronòmiques van influir en el pensament astrònom i matemàtic científic fins al segle XVI.
Va aplicar els seus estudis de trigonometria a la construcció d'astrolabis i rellotges de sol. I també va aplicar l'estudi de l'astronomia al de l'astrologia, creant els horòscops. Totes estes teories i estudis estan escrits en la seua obra Tetrabiblon.
Va ser també un bon òptic i geògraf. En el camp de l'òptica va explorar les propietats de la llum, sobretot de la refracció i la reflexió. La seva obra Òptica és un bon tractat sobre la teoria matemàtica de les propietats de la llum.
Una altra gran obra seva és la Geografia, que descriu el món de la seva època, amb mapes de Agatòdemon. Utilitza un sistema de latitud i longitud, pel que va servir d'exemple als cartògrafs durant molts anys. Una de les ciutats descrita en esta obra és La Meca, en la Península Aràbiga, a la que anomena Makoraba.
El món de la música tampoc va ser ignorat per Ptolemeu. Va escriure un tractat de teoria musical anomenat Harmònics.
