Focea

De Viquipèdia

Focea (llatí Phocaea, grec Phokaia) fou una ciutat de la Jònia a l' Àsia Menor, la situada mes al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus. Suposadament fou fundada per colons de Fòcida sota la direcció dels caps atenencs Philogenes i Damon. El territori els fou donat com a regal pels habitants de la regió. Tenia dos bons ports, Naustathmos i Lampter, i entre ells es situava l'illa de Baccheion on hi havia temples i edificis.

Fou governada per una línea reial derivada de Codros i no va ingressar a la confederació de ciutats de Jònia. Aviat va agafar una certa preeminència entre les ciutats marítimes d'Àsia Menor i els foceus van fer viatges d'exploració i colonització a la mar Adriàtica, a la mar Tirrena i a la costa d'Ibèria. Foren els primers a visitar al rei Argantoni de Tartessos amb el que van estar aliats, i que els va oferir abandonar Jònia i establir-se a Tartessos i els va donar diners per ajudar a les fortificacions de la ciutat contra els perses, diners amb els que es van construir les muralles.

Cir II el gran va assetjar la ciutat sota la direcció del seu general Harpagos. Els foceus, al veure que no podien resistir, es van embarcar cap a l'illa de Quios on van intentar ocupar les illes Oenusses que pertanyien a Quios, però no se'ls va permetre i van marxar cap a Còrsega on 20 anys abans s'havia establert la colònia d'Alàlia, però abans van passar per Focea on van sorprendre la guarnició persa a la que van exterminar i on es van quedar la meitat dels foceus i la resta va sortir cap a Còrsega. A l'illa foren ben rebuts pels seus compatriotes; la colònia fou atacada per una aliança d'etruscs i cartaginesos i va haver de ser finalment evacuada i se'n van anar a Rhegion i allí van establir la colònia de Vèlia.

Altres colònies fundades pels foceus anteriorment havien estat Massàlia i Maenaca a la Bètica.

La ciutat va subsistir sota domini persa però el seu comerç i prosperitat es va reduir. Durant la revolta jònia (499-494 aC) només va poder aportar tres vaixells a la batalla de Lade.

Després pràcticament desapareix de l'historia i esdevingué una ciutat jònia de segon ordre que va passar als macedonis, a Antígon, als selèucides (per un temps breu als Ptolemeus) i finalment a Roma el 189 aC. En aquesta ocasió la ciutat fou assetjada per la flota romana i conquerida; el pretor Emili en va permetre el saqueig però la ciutat fou reconeguda lliure i aliada de Roma.

El 133 aC va donar suport a Aristònic, el pretendent del tron del Regne de Pèrgam, i nomes van evitar el càstig per la intercessió de Massàlia davant els romans. Després va romandre en poder de romans i bizantins sense cap esdeveniment especial.

El 1288 Benet I Zacaries va obtenir el monopoli comercial de Focea, i el 1304 l'emperador bizantí va reconèixer el feu de Focea als Zaccaria o Zacaries. Tedesi Zacaries va ser nomenat governador. El 1313, a la seva mort va tornar a Bizanci però el 1314 va tornar als Zaccaria que en van nomenar governador a Andreolo Cattaneo (1314-1331) i Domenicco Cattaneo (1331-1334). Des el 1330 la revolta del Zaccaria va suposar la confiscació dels feus, que en el cas de Focea es va fer el 1334. En aquests anys, al costat de la vella ciutat de Focea va sorgir una Nova Focea.

Focea vella fou ocupada pels Giustiniani el 16 de setembre de 1346 i Focea Nova el 20 de setembre de 1346 (un cos expedicionari dirigit per Pietro Recanelli Giustiniani). El 1348 Joan Cantacuzè va demanar la restitució de Focea sense èxit. La societat dels Giustiani, la Maona acceptà hissar bandera imperial, afavorir el comerç imperial i pagar tribut, però realment no va tenir cap efecte. L'imperial Joan Cybo va fracassar en el intent de ocupar Quios als Giustiani però en canvi va poder ocupar les dues Focea, si be efímerament, ja que Andrea Petrila, al servei de la Maona, las va recuperar el mateix 1348.

El 8 de juny de 1363 Bizanci va renunciar a les illes i ciutats ocupades pels Giustiani (Quios, Samos, Oenusses, Santa Panàgia i Focea). Els Giustiniani van rebre el títol reial hereditari per mascles i femelles. Aquestos privilegis foren renovats el 14 de juny de 1367. La república de Gènova va prorrogar la concessió comercial fins el 21 de novembre de 1418 perquè l'estat no podia tornar la deute que tenia amb la societat. El 1379 Venècia va ocupar Focea temporalment durant una guerra amb Gènova.

El 1386 la ciutat d'Enos, que era dels Giustiniani, es va unir al feu dels Gattiluso de Lesbos voluntàriament i casi a continuació l'emperador va donar als Gattilusio el feu de Focea (formalment la Maona va continuar tenint l'administració), al que van seguir Tasos, Lemnos, Imbros i Samotràcia. Vers el 1390 les dos Focees van haver de obrir les portes als otomans. La Maona va pagar tribut als otomans, i va poder conservar l'administració fins el 1455.