Henry Mancini
De Viquipèdia
Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini (Cleveland (Ohio, EUA) 16 d'abril de 1924 - Los Angeles (Califòrnia, EUA) 14 de juny de 1994) fou un músic nord-americà, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La pantera rosa o Hatari, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Les primeres passes en el món de la música les va fer com a integrant de la banda Sons of Italy a Pensilvània.
Durant la postguerra, la música de cinema es va allunyant gradualment de les partitures simfòniques, donant pas a una nova generació de compositors, alguns dels quals procedents de l'anomenada música lleugera i del jazz com és el cas de Henry Mancini.
Cap a mitjan dècada del 1950, el gran públic prefereix aquelles cançons senzilles i romàntiques que comencen a sortir a les pel·lícules, cosa que provoca un canvi en l'actitud dels estudis cinematogràfics cap als compositors. Els estudis de Hollywood van aprofitar aquesta nova tendència del públic per demanar als músics composicions rítmiques, alegres, romàntiques i que es poguessin editar fàcilment en un disc.
Així, quan acaba la II Guerra Mundial i dins d'aquest nou ambient musical, Mancini entra a treballar als estudis cinematogràfics de la Universal Studios, on arranja, orquestra, supervisa i compon, abordant una àmplia gamma de gèneres, des del de terror fins a la ficció científica. Això li dóna l'oportunitat d'experimentar sonoritats noves amb diversos instruments.
Malgrat la bona feina que fins aleshores, durant sis anys, havia desenvolupat, l'acomiaden de la Universal per una reducció de plantilla. És llavors que fa la seva primera feina en solitari en la banda sonora de la pel·lícula Touch of Evil (1957) d'Orson Welles. Poc temps després, coneixerà al director de cinema Blake Edwards amb el que començarà una relació professional que durarà 30 anys, amb qui farà 28 pel·lícules, guanyarà una gran quantitat de premis i la fama com a compositor de bandes sonores.
El primer treball que fan junts és la pel·lícula Breakfast at Tiffany's (1961), adaptació de la novel·la de Truman Capote, que ven més d'un milió de discs i Henry Mancini guanya dos Oscars: a la millor cançó Moon River, interpretada per la pròpia Audrey Hepburn, i a la millor partitura original. A partir d'aquest moment la seva producció és imparable.
Va morir a Los Angeles, Califòrnia (USA) afectat d'un càncer de fetge.
[edita] Premis
- 4 Oscars
- 1 Globus d'Or
- Darling Lilí (1970)
- 20 premis Grammy
[edita] Directors
Alguns dels directors de cinema amb els quals va treballar:
- Blake Edwards
- Howard Hawks
- Anthony Mann
- Paul Newman
- Vittorio de Sica
- Orson Welles
[edita] Obra
Algunes de les bandes sonores de pel·lícules que va compondre:
- Touch of Evil (1957)
- Breakfast at Tiffany's (1961)
- Hatari (1962)
- Days of Wine and Roses (1962)
- Charade (1963)
- La Pantera rosa (1964)
- Two For the Road (1967)
- I girasoli (1970)
- Darling Lilí (1970)
- Victor/Victoria (1982)
- The Glass Menagerie (1987)
- Tom and Jerry: The Movie (1992)
Altres composicions:
- Back from the front
- The golden blade
- Santa Claus: The movie
- S.O.B.
- Petter Gun
