Audrey Hepburn

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la llista de pàgines sospitoses per a una major informació sobre el que es considera, en termes generals, no neutral.

Audrey Hepburn a Vacances a Roma.

Audrey Hepburn a Charada

Audrey Hepburn (4 de maig de 1929-20 de gener de 1993). Va ser una dona de fràgil bellesa i amb una sublim elegància. Fou una de les actrius amb més estil de tots els temps.

[edita] Biografia

Va néixer a Brusel·les, ciutat de Bèlgica, la seva família era de classe alta, la seva mare era aristòcrata d'origen holandès i el seu pare era un banquer britànic. Va ser batejada com Edda Kathleen Van Heemtra Hepburn-Ruston.

Després del divorci dels seus pares, Audrey visqué amb la seva mare i se n'anà a Anglaterra. A Londres va anar a escoles privades i va començar les seves classes de dança. La seva allargada i prima figura li permetria introduir-se en el món de la moda. El següent pas fou l'entrada en el món cinematogràfic, que es va produir a finals dels anys 40 després de l'oferta realitzada per un productor holandès (país on passava les seves vacances i on residia durant llargues temporades) per intervenir en Nederlands in 7 lessen (1948).

Amb el temps, cada vegada actuà més en papers de figurant. En aquell període aparegué també molt breument en la famosa pel·lícula de la Ealing Or en Barres (1951). Decidida a fer-se un lloc en el món del cinema, se'n va anar a Hollywood. Després del seu èxit a Broadway amb Gigi, va aconseguir el seu primer paper americà en la pel·lícula de William Wyler Vacances a Roma (1953), una comèdia romàntica co-protagonitzada per un estel·lar Gregory Peck.

El film fou tot un èxit i la seva aristocràtica interpretació fou premiada amb un Òscar a la millor actriu. En aquells moments, Audrey esdevingué l'intèrpret femenina revelació de l'any. Als anys 50, es presentava com un tipus de bellesa allunyada de les carnoses Jane Russell, Marilyn Monroe o Jayne Mansfield. La seva elegància i apariència distingida fou molt ben aprofitada en les pel·lícules romàntiques com Sabrina (1954) de Billy Wilder, Una cara com un àngel (1956) de Stanley Donen o Ariane (1957), també dirigida per Billy Wilder.

Altres films dels 50 foren Guerra i Pau (1956) de King Vidor, Mansions Verdes (1958) de Mel Ferrer -amb qui s'havia casat el 1954- i Història d'una Monja (1959) de Fred Zinnemann. Per les seves actuacions a Sabrina i Història d'una Monja, Audrey tornaria a ser nominada a l'Òscar.

Amb Ferrer compartiria el protagonisme en dues ocasions Guerra i Pau i Trobada a París (1964), una pel·lícula firmada per Richard Quine. Quatre anys després de realitzar aquest treball es divorciarien.

Els anys 60 no serien molt prolífics per Audrey Hepburn, però tots els projecten que iniciava eren vertaderament interessants.

Títols com (1960) de John Huston, Desdejuni amb diamants (1961) de Blake Edwards, per el que va tornar a ser nominada a l'Òscar, Charada(1963) de Stanley Donen, My Fair Lady ([[1964]) de George Cukor, Com robar un milió i... (1966) de William Wyler, Dos a l'autovia (1967) de Donen o Sola a l'obscuritat (1967)- darrera nominació a l'Òscar- de Terrence Young, mostraven tant el seu talent interpretatiu com l'èxit que continuava tenint entre l'audiència cinematogràfica amb productes de qualitat que compartia al costat de gent important com Burt Lancaster, Cary Grant, Rex Harrison o uns joves George Peppard i Albert Finney.

Després del seu divorci amb Ferrer i el seu casament amb el metge Andrea Dotti a gener de 1969 (es divorciarien al 1982), Audrey Hepburn es va retirar del cinema per ocupar-se dels seus dos petits fills durant uns anys, tornant al 1976 amb la crepuscular història sobre Robin Hood amb el títol Robin i Marian (1976), un film dirigit per Richard Lester i co-protagonitzat per Sean Connery.

Les seves posteriors aparicions a la gran pantalla van ser Always (1989) dirigida per Steven Spielberg. Als anys 80 i 90, Audrey es va dedicar a les feines humanitàries, ajudant als nins pobres com ambaixadora especial d'UNICEF, feina que seria recompensada amb un premi especial de Jean Hersholt.

Morí a Suïssa per un càncer de còlon al 20 de gener de 1993 amb només 63 anys.