Ilercavons
De Viquipèdia
Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC. Abastava aproximadament el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. Ilercavònia apareix en textos i documents grecs i romans.
El seu origen probable és el poble dels ilaraugats, esmentat per Hecateu de Milet al segle VI aC. Vers el segle III aC aquest poble s'havia dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els ilergets de l'interior.
Plini i Ptolemeu fan referència als ilercavons. El primer els situa des del riu Udiva (possiblement el Millars) fins passat l'Ebre. Ptolomeu anomena el cap i el port Tenebri (possiblement Orpesa), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de Cartago Vetus, Biscargis, Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra. Si acceptéssim que Cartago Vetus es Cantavella —com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos—, els ilercavons comptarien amb una dilatada superfície en la zona muntanyenca de l'interior. Se suposa que el límit entre els ilercavons i els ilergets és la serra de la Llena, i que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. En general es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del País Valencià (la plana, a Castelló) fins a la serra d'Almenara. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bàsica de comunicació i comerç.
Ciutats atribuïdes als ilercavons:
- Dertosa (Tortosa) al nord-est.
- Ibera (prop de la desembocadura de l'Ebre, a la riba esquerra,possiblement Amposta o Sant Carles de la Ràpita).
- Intibili (Sant Mateu o Traiguera).
- Etovissa (Orpesa).
- Cherronesus (possiblement Peníscola).
- Sepelaci (Burriana).
- Ildum (Cabanes).
- Cartalias (entre l'Ebre i Sagunt), situació desconeguda, podria correspondre als edetans.
