Imperi Carolingi
De Viquipèdia
L Imperi Carolingi (768-814) va ser fundat pel rei dels francs Carlemany, també conegut com Carles I el Gran.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Antecedents: el regne franc
Els francs, un poble germànic de la zona del Rin que es va establir en la Gàl·lia en el segle V, van estar governats per reietons durant anys fins a la unificació que va fer Clodoveu I. Sota el seu comandament va estendre el regne per tota França i va expulsar del comtat de Tolosa als visigots.
Els successors de Clodoveu van ser cridats reis mandrosos, ja que es van despreocupar dels temes de govern i els van deixar a les mans dels majordoms de palau, que van assumir els poders administratiu i militar i que es van constituir en una dinastia paral·lela a la que regnava.
En 732, el majordom Carles Martell ("el Martell") va frenar la invasió musulmana a Occident en la Batalla de Tours. El seu fill Pipí el Breu es va proclamar rei dels francs, iniciant la dinastia Carolíngia. A més, es va enfrontar als llombards, que van envair Itàlia entorn de l'any 750, i en va conquerir unes terres que va lliurar al papa i que des de llavors constitueixen els Estats Pontificis, tenint així la benedicció de l'Església per al seu Imperi.
[edita] L’Imperi
Pipí va deixar en herència el regne als seus dos fills, Carles i Carlomàn, però aquest últim es va retirar a un monestir i va morir molt aviat (771), amb el que va quedar Carlemany com a únic sobirà de l'Imperi.
Carlemany, que era fill nét de Carles Martell, va iniciar una política d'expansió territorial per intentar restaurar l'antic Imperi Romà d'Occident, el que el va fer enfrontar-se a bizantins, musulmans i germànics. Va estendre el seu Imperi per França, Itàlia, Alemanya i fins a part d'Espanya (nord de Catalunya i Osca). Va establir la capital en Aquisgrà, a la zona oest d'Alemanya.
El papa Lleó III va proclamar a Carlemany com a emperador en la església de Sant Pere (Roma) el día de Nadal de l'any 800.
[edita] Decadència
Després de la mort de Carlemany en 814, el seu fill Lluís I el Pietós (o Ludovico Pío), que era de caràcter feble i molt manipulable, va assumir la corona de l'Imperi. L'Imperi fort i consolidat que va heretar va entrar en decadència després de les lluites internes pel poder, fomentades en part pels seus fills.
A la mort de Lluís I el Pietós (840), els seus fills Carles II el Calb, Lluís el Germànic i Lotari van firmar el Tractat de Verdun i es van repartir l'Imperi carolingi. A Carles el Calb li va correspondre la Gàl·lia; a Lluís el Germànic, Alemanya; i a Lotari, la Lotaríngia.
Es va posar fi així a l'Imperi carolingi, que es va desfer encara més després de noves invasions de pobles bàrbars: àrabs, hongaresos i normands.
[edita] Política interior
[edita] Administració
Carlemany va dividir el territori en marques i comtats:
- Marques : territoris defensius localitzats a les fronteres de l'Imperi. Estaven governades per ducs o marquesos, que tenien poder sobre un exèrcit. Les marques eren la Marca Hispànica, la Marca Saxona, la Marca Bretona, la Marca Llombarda i la Marca Àvara.
- Comtats : zones governades per comtes, que nomenava el rei i els atorgava poder militar, administratiu i judicial. Tot el que no eren marques eren comtats, que eren tota la zona no fronterera de l'imperi.
El màxim poder de l'Imperi era l'emperador, que tenia poder per convocar les armes, administrar justícia i designar els nobles que governaven els territoris.
Els inspectors de palau o missi dominici eren els encarregats que els marquesos i els comtes governessin segons les directrius de l'Emperador. Per a això acudien en parelles als territoris a comprovar el compliment de les lleis.
El palau o cort era el nucli de l'Administració i estava dirigit per un 'camarlenc' ' successor del càrrec de majordom de palau. Al seu càrrec estaven el 'copero' ' responsable de la bodega; el 'mariscal' ' responsable de la cavalleria i l'establa; i el 'senescal' ' responsable dels assumptes de la cort.
Les altres institucions de l'Administració eren la cancelleria, que dirigia els assumptes civils i eclesiàstics; i el tribunal palatí, que aplicava les lleis als habitants de l'Imperi.
[edita] Cultura i art
Carlemany no sabia llegir, ni escriure, ni tan sols aritmètica. Per això va intentar elevar el nivell cultural de l'Imperi creant la Escola Palatina d'Aquisgrà, i va posar en la seva direcció al cèlebre Alcuí de York. En ella es van formar ell, els seus fills i tots els funcionaris de la cort.
Aquesta Escola es va convertir en model per a la fundació d'altres en tota Europa. Va divulgar les arts, les ciències i les lletres i tot el coneixement de l'Antiguitat amb les seves matèries:
- Trivium: retòrica, gramàtica i dialèctica.
- Quatrivium: geometria, astronomia, aritmètica i música.
L'art carolingi estava basat fonamentalment en dos estils: l'art clàssic grec i l'art cristià, però amb algunes influències dels seus veïns bizantí i islàmic.
Escultura: Els exemples conservats són molt escassos, si bé les escultures de vori han sobreviscut i són d'una gran bellesa.
Arquitectura: L'arquitectura carolingia es reflectia en edificis religiosos i alguns palaus. Es caracteritza per usar la planta de creu llatina de tres naus; arcs de mig punt, d'herència romana; cobertes de fusta; i columnes amb capitells esquemàtics i pilars quadrats i cruciformes.
'Mosaics i miniatures': Entre les obres d'art més notables d'aquesta època, sobresurten els mosaics i les miniatures que il·lustren els Evangelis, a més de l'orfebreria que decorava tots els seus temples.
