Johannes Vermeer de Delft

De Viquipèdia

Els procuradors. És creu que el primer per l'esquerra és el propi Vermeer autoretratat

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (batejat a Delft, Països Baixos, el 31 d'octubre de 1632, i mort al mateix lloc el 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps.

Taula de continguts

1 Noms
2 Biografia personal
3 Carrera artística
4 Obra
5 Treballs disputats
6 Treballs inspirats per Johannes Vermeer de Delft
7 Enllaços externs

[edita] Noms

A més de Johannes Vermeer, se'l coneix sota diversos altres noms: Jan Vermeer (Jan és el diminutiu de Johannes), Johannes van der Meer (en català: "Joan del Llac") o fins i tot, artísticament, Johannes Vermeer de Delft, per no confondre'l amb el coetani, si bé menys conegut pintor paisatgista de Haarlem Jan Vermeer (1628-1691).

[edita] Biografia personal

La data de naixement de Vermeer no es coneix amb precisó, només se sap que fou batejat el 31 d'octubre de 1632 a la Nieuw Kerk (Església Nova) de Delft. Son pare, Reynier Jansz, treballava com a teixidor, si bé des del 1631 combinà aquesta feina amb la d'hostaler i la de marxant d'art. La seva mare es deia Dingenum Baltens.

L'abril o maig del 1653 Vermeer es casa amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria Thins, provenia d'una rica famíla de Gouda i s'oposà incialment al matrimoni. Tot i això, la parella anà a viure a la casa de Thins (que s'havia separat del seu marit) a l'Oude Langendijk (carrer de Delft). Vermeer era d'origen protestant, però es convertí al catolicisme (que era la confessió de la seva família política) després de casar-se.

Quan morí el desembre de 1675, deixà onze fills, en una família progessivament empobrida.

[edita] Carrera artística

Mantingué bones relacions amb pintors destacats com Cornelis Saftleven i Egbert van der Poel, tot i que no està clar de qui fou aprenent. El caràcter històric de les seves primeres obres fa pensar que estigués a casa d'un pintor de vida quotidiana, que a més llavors estava més de moda que no pas els retrats i els paisatges. D'entre els candidats possibles s'ha suposat que aprengué la disciplina de la pintura de la ma de Leonaert Bramer (1596-1674), un conegut del seu pare, o Carel Fabritius. El seu treball mostra, efectivament, una gran afinitat amb el d'en Fabritius, un deixeble de Rembrandt que s'instal·là a Delft el 1650, però la seva relació no està del tot comprovada.

Vermeer fou mestre a l'escola de pintura de Delft des de l'any 1653 i, més tard, escollit degà (1662-1663). Fou altament considerat en vida, tot i que sembla ser que no gaudí d'una salut gaire forta. La seva reputació, però, fou pràcticament oblidada fins que el 1866, any en que el crític Thoré Burguer publicà un assaig atribuint-li 66 pintures (de les quals només 34 són atribuïdes directament a ell avui dia). Tot i que les poques referències contemporànies al seu art, parlen de molts altres treballs que s'haurien perdut, es suposa que no en devien ser gaires, a més que Vermeer de Delft hauria estat un treballador molt lent i, probablement, (com molts altres pintors holandesos de la època) hauria tingut una altra font d'ingressos- un viatge a La Haia fet el 1672 per a autenticar algunes pintures suggereix que potser també podria haver estat marxant d'art, com el seu pare.

[edita] La temàtica

Després de la primerenca “Els procuradors”, Johannes Vermeer de Delft va concentrar la temàtica de totes les teles exclusivament a escenes contemporànies; en un format més petit; amb una paleta més freda, dominada per blaus, grocs i grisos essent, precisament d'aquesta època, de la qual en són la major part de les seves obres que s'han conservat.

Generalment, hi apareixen representats interiors domèstics, d'estil molt similar; amb les parets freqüentment decorades amb minucioses reproduccions de quadres i mapes; amb una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l'esquerra, tot plegat des d'un punt de vista i angle de tall que seria sempre, d'una manera gairebé obsessivament, el mateix. Vermeer pintava amb la voluntat de deixar-se a si mateix un estret marge cap a la varietat, prioritzant, a aquesta, la recerca d'una espècie de perfecció espiritual; amb un murri subtext, no exempt d'ironia i picades d'ullet a l'espectador; aconseguint que totes elles tinguin un marcat aire serialista.

Al llarg de la seva obra hi apareixen totes les classes socials: de vegades és una simple cosidora; d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat; essent-hi presents també els mercaders; amb un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar el moment que li va tocar viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar tampoc les referències religioses, que hi apareixen espargides una mica per a tot arreu.

[edita] La tècnica

Totes aquestes representacions d'activitats mundanes arriben a l'espectador a través d'un serè sentit de l'equilibri composicional i un sever ordre espacial, unificats per una llum nacrada que les imbueix d'una poètica atemporalitat (com per exemple: “Dona llegint una carta davant d'una finestra oberta”, Gemäldegalerie , Dresden).

Aquesta qualitat escumosa I nacrada de les seves teles ha estat sempre una de les que sempre han fascinat més a crítics i afeccionats però ha estat també vista, segons David Hockney, entre d'altres, com a un exemple del possible us de la camera obscura, i d'una primitiva lent que l'hauria ajudat a aconseguir l'evident i constant efecte d'halo. Aquests efectes es fan especialment evidents a “Dama dreta davant del virginal” (Royal Collection, Londres). L'interès de Vermeer per l'òptica és fa evident a aquesta tela, al reflex que molt acuradament està representat a la tapa del virginal.

[edita] Influència d'altres pintors

La principal fou la de Carel Fabritius, el qual passà molts anys a la ciutat de Delft. La principal influencia de Fabritius es troba, més que en cap altra cosa, a les idees i al gust que Vermeer tenia sobre la perspectiva i la seva tendència a retratar temes del la vida quotidiana. El pintor italià Michelangelo Merisi Caravaggio (1573- 1610), l'influí indirectament, a través dels anteriors pintors holandesos, tots ells seguidors fortament marcats per l'italià. Leonart Bramer, un altre pintor de Delft, testimoni del seu matrimoni. Vermeer va comprar també una tela del pintor Dirck van Baburen, la qual apareix representada penjada a la paret de dues de les escenes que va pintar.

[edita] Obra

És molt complicat fer una cronologia acurada de l'obra de Vermeer, dons només tres de les seves pintures estan datades: “El procurador” (Gemäldegalerie de Dresden, 1656), “L'astrònom” (col·lecció privada 1668), i “El geògraf” (Städelsches, Frankfurt, 1669). Hi han dues teles que són generalment acceptades com a anterirors a “El procurador”, ambdues són d'inspiració històrica, pintades amb una paleta més càlida i amb un format relativement més gran de l'habitual en Vermeer: “ Crist i la casa Maria i Marta ( National Gallery, Edimburg) i “Diana i els seus companys” (Maristshuis, La Haia). D'aquest període han estat també datades els dos únics paisatges que es conserven de Vermeer, “Vista de Delft” (Mauritsahuis, La Haia) i “Un carrer de Delft” (Rijksmuseum, La Haia). N'hi unes poques que mostren una tècnica una mica més dura, essent aquestes darreres considerades com als seus darrers treballs. D'aquest període serien “L'al·legoria de la fe” (Metropolitan Museum, Nova York) i “La carta” (Rijksmuseum, Amsterdam).

Avui dia, 35 pintures són clarament atribuïbles a Vermeer, apart de la llista de 66 que en va fer Thoré Burger, són:

Crist a la casa de Marta i Maria (1654-1655) - Oli, 160 x 142 cm, National Gallery of Scotland, Edinburg
Diana i les seves companyes (1655-1656) - Oli, 98,5 x 105 cm, Mauritshuis, La Haia
Els procuradors (1656) - Oli, 143 x 130 cm, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden
Noia llegint una carta davant una finestra (1657) - Oli, 83 x 64,5 cm, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden
Una noia dormint (1657) - Metropolitan Museum of Art, Nova York
El petit carrer (1657/58) - Rijksmuseum, Amsterdam
Oficial amb una noia que riu (1657) - Oli, 50,5 x 46 cm, Frick Collection, Nova York
La lletera ( 1658) - Oli, 45,5 x 41 cm, Rijksmuseum, Amsterdam
Una dama bebent i un cavaller (1658-1660) - Oli, 39,4 x 44,5 cm,Gemäldegalerie, Berlín
La noia amb la copa de vi (c. 1659) - Oli, Herzog Anton-Ulrich-Museum, Braunschweig
Vista de Delft (1659-1660) - Oli, 98,5 x 117,5 cm, Mauritshuis, La Haia
Noia interrompuda a la seva lliçó de música (1660-1661) - Oli, 39,4 x 44,5 cm, Frick Collection, Nova York
Dona vestida de blau llegint una (1663-1664) - Oli, 46,6 x 39,1 cm, Rijksmuseum, Amsterdam
La lliçó de música o Dona tocant el virginal i un cavaller” (1662/5) - Oli, 73,3 x 64,5 cm, Queen's Gallery, Londres
Dona amb un llaüt prop d'una finestra (1663) - Oli, 51,4 x 45,7 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
Dona amb un llacet perla al coll (1662-1664) - Oli, 55 x 45 cm, Gemäldegalerie, Berlín
Dona amb un gerro d'aigua (1660-1662) - Oli, 45,7 x 40,6 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
Dona sostenint unes balances (1662-1663) - Oli, 42,5 x 38 cm, National Gallery of Art, Washington
Dama escribint una carta (1665-1666) - Oli, 45 x 40 cm, National Gallery of Art, Washington
La noia de la perla (c. 1665) - Oil on canvas, 46,5 x 40 cm, Mauritshuis, La Haia
El concert (1665-1666) - Oli, 69 x 63 cm, robat la nit del 18 de març, del 1990 del Isabella Stewart Gardner Museum, Boston, Massachusetts
Retrat d'una dona jove (1666-1667) - Oli, 44,5 x 40 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
L'art de la pintura o Alegoria de l'art de la pintura” (1666/67) - Kunsthistorisches Museum, Viena
La donzella i la senyora (1667/68) - Frick Collection, Nova York
Noia amb un barret vermell (1668) - National Gallery of Art, Washington
L'astrònom (1668) - Louvre, París
El geògraf (1668/69) - Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt
El llaç (1669/70) - Louvre, París
La carta d'amor (1669/70) - Rijksmuseum, Amsterdam
Dama escribint una carta amb la seva donzella (1670) - Oli, 71,1 x 58,4 cm, National Gallery of Ireland, Dublin
Alegoria de la fe (1671/74) - Metropolitan Museum of Art, Nova York
La guitarrista (1672) - Iveagh Bequest Kenwood House, Londres
Dona dreta davant del virginal (1673/75) - National Gallery, Londres
Dama asseguda davant del virginal (1673/75) - National Gallery, Londres
Una dona jove asseguda davant del virginal (1670) - Wynn Las Vegas, Las Vegas, Nevada

La noia de la perla

El geògraf

Vista de Delft

La lletera

[edita] Treballs disputats

Sant Praxidis (1655) - Oli, Private Collection
Noia amb una flauta (1665-1670) - Oli, 20 x 17,8 cm, National Gallery of Art, Washington

[edita] Treballs inspirats per Johannes Vermeer de Delft

Tota una seqüència del llibre A la recerca del temps perdut de Marcel Proust gira al voltant del quadre Vista de Delft.
El llibre i la pel·lícula La noia interrompuda pren el títol de la tela Noia interrompuda a la classe de música
El llibre de l'escriptora Tracy Chevalier, i la pel·lícula La noia de la perla estan inspirats pel quadre del mateix títol i presenta una ficció al voltant de la vida de Vermeer i la seva possible relació amb la model.
El llibre Girl in Hyacinth Blue està inspirada pel quadre del mateix nom i el 2003 es feu un telefilm basat en el llibre.
Els bombons holandesos de xocolata amb licor holandès Vermeer foren inspirats i anomenats com Vermeer i els envoltoris tenen una imatge impresa de La noia de la perla.
El pintor català Salvador Dalí, gran admirador seu, pintà el seu Fantasma de Vermeer de Delft que pot esser usat com a taula (1934).
El 2003, la novela infantil Perseguint Vermeer de Blue Balliett descriu el robatori de Un Dama escrivint una carta i empra la resta de quadres de Vermeer com a base de la trama.
El compositor holandès Louis Andriessen basà la seva òpera Writing to Vermeer (1997-98, amb llibret del cineasta Peter Greenaway)..