Julius Nyerere

De Viquipèdia

Julius Kambarage Nyerere (13 d'abril de 1922 - 14 d'octubre de 1999) fou President de Tanganyika, des de la independència d'aquest territori en 1962 i posteriorment de Tanzània, fins retirar-se de la política en 1985.

[edita] Biografia

Nyerere nasqué a Tanganyika, fill d'un cap de la tribu Zanaki i fou conegut pel nom de Mwalimu (professor, en suahili), per la seva professió d'abans de dedicar-se a la política activa, però també per la seva forma de dirigir el país. Va estudiar per professor a la Universitat Makerere, en Kampala (Uganda) i després història i economia política a la Universitat d' Edimburg. Fou el primer tanzà que va estudiar a una universitat britànica i el segon a completar un grau universitari (“Master of Arts”) fora d' Àfrica.

[edita] Carrera política

Es va llançar a la política en 1954, quan era professor i fou cofundador, al juliol d'aquell mateix any del partit Tanganyika African National Union (TANU), que va portar al seu país a la independència del Regne Unit el 13 de desembre de 1962. Esdevingué el 1959, Primer Ministre del territori semi-independent de Tanganyika i, amb la independència, es convertí en el seu primer President.

Un dirigent que treballava per la justícia social, la unitat nacional i les bones relacions racials, Nyerere va pilotar la unió política entre Tanganyika i Zanzíbar, que va comportar la constitució de la República Unida de Tanzània el 1964. El 1977, liderà la fusió del seu partit amb el Partit Afro-Shirazi de Zanzíbar per a formar el Chama cha Mapinduzi (CCM) o “Partit de la Revolució”, en Suahili.

Nyerere, que es va mantenir en el poder fins el 1985, quan voluntàriament va deixar la presidència, va dirigir el país seguint una política denominada "Socialisme Africà", internament designada "Ujamaa". Establí lligams amb República Popular de Xina, que va finançar la construcció de la línia de ferrocarril entre el port de Dar es Salaam i Zambia i va participar en altres projectes industrials.

Malauradament i malgrat l'immens esforç en termes d'educació, la política “Ujamaa” no va donar els resultats pretesos i fou abandonada gradualment pels governants que l'han succeït.

Nyerere fou també un dels fundadors de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) en 1963 i de la SADC, liderà el Comitè de Descolonització de la OUA, va recolzar fermament al FRELIMO, en la seva lluita per la independència de Moçambic i a Milton Obote de Uganda, oposant-se al dictador Idi Amin.

Després de deixar la presidència de Tanzània, Nyerere continuà actiu en la política internacional, principalment com a President del Intergovernmental South Centre i va tenir un paper central com mediador al conflicte de Burundi, en 1996.