Lantani
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Lantani, La, 57 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Lantànids | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 3 , 6 , f | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 6146 kg/m3, 2,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Blanco platejat |
||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 138,9055 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 195 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 169 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe]5d16s2 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 3 (base fort) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Hexagonal | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid (_) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 1193 K | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 3730 K | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 414 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 6,2 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 1,33 x 10-7 Pa a 1193 K | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 2475 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 1,1 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 190 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 1,26 x 106m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 13,5 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 538,1 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1067 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| 3er potencial d'ionització | 1850,3 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| 4t potencial d'ionització | 4819 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||||||||||||||||||||
El lantani o lantà és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és La i el seu nombre atòmic és 57. És el primer de la sèrie d'elements anomenats lantànids.
[edita] Història
El Lantani fou descobert el 1839 pel suec Carl Gustaf Mosander. El seu nom prové de la paraula grega "lanthanein" que significa "amagat", ja que el metall es trobava "amagat" en un mineral de ceri i per extreure'l Mossander utlitzà una dissolució d'àcid nítric. L'any 1923 s'aconseguí isolar una forma realment pura.
[edita] Enllaços externs
- Los Alamos National Laboratory - Lantani (anglès)
- webelements.com - Lantani (anglès)
- environmentalchemistry.com - Lantani (anglès)
