Element químic
De Viquipèdia
Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics adeqüats. Des del punt de vista atòmic tots els àtoms d'un element són químicament idèntics però diferents als àtoms d'un altra element. Els elements químics els podem trobar classificats a la taula periòdica. Cada element químic està constituït per àtoms amb el mateix nombre de protons en el seu nucli. Aquest nombre es coneix com a nombre atòmic de l'element. Per exemple, els àtoms de l'element carboni (C) contenen 6 protons en el seu nucli, mentre que els àtoms d'urani en contenen 92.
Es coneixen 118 elements químics diferents, dels quals 93 són naturals, i la resta generats artificialment. Cada element es representa per un símbol d'una o dues lletres. Els elements químics se solen classificar mitjançant la taula periòdica.
Els elements, en funció de nombre d'àtoms que formin la molècula, els podem classificar en:
- Monoatòmics: presenten un únic àtom, és a dir, la fórmula coincideix amb el símbol que els representa. En són un exemple els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn.
- Diatòmics: la molècula està formada per dos àtoms. És el cas de la majoria dels elements situats a la dreta de la taula com ara el clor, el fluor, el brom, l'oxigen...
- Poliatòmics: les molècules estan formades per més de dos àtoms, o bé formen una xarxa metàl·lica tridimensional (és el cas del coure, l'or o el sodi).
Els elements més estables de la taula periòdica són els gasos nobles, grup 18, ja que presenten nombre d'oxidació 0. Els elements del grup 1 o metalls alcalins tenen un nombre d'oxidació +I perquè perden un electró per aconseguir ser estables com els gasos nobles. En perdre l'electró, esdevindran ions positius. Els elements dels grup 2 o metalls alcalinoterris tenen nombre d'oxidació +II ja que perden dos electrons per tenir l'estabilitat dels gasos nobles. Els elements del grup 16 o calcògens amb nombre d'oxidació -II guanyen dos electrons per ser estables, és a dir, es convertiran en ions negatius. Els elements del grup 17 o halògens tenen nombre d'oxidació -I perquè agafen 1 electró per ser estables. En guanyar l'electró, esdevindran ions negatius.
[edita] Llista alfabètica dels elements químics
- Actini (Ac)
- Alumini (Al)
- Americi (Am)
- Antimoni (Sb)
- Argent o Plata (Ag)
- Argó (Ar)
- Arsènic (As)
- àstat (At)
- Bari (Ba)
- Beril·li (Be)
- Berkeli (Bk)
- Bismut (Bi)
- Bohri (Bh)
- Bor (B)
- Brom (Br)
- Cadmi (Cd)
- Calci (Ca)
- Californi (Cf)
- Carboni (C)
- Ceri (Ce)
- Cesi (Cs)
- Clor (Cl)
- Cobalt (Co)
- Coure (Cu)
- Criptó (Kr)
- Crom (Cr)
- Curi (Cm)
- Darmstadi (Ds)
- Disprosi (Dy)
- Dubni (Db)
- Einsteini (Es)
- Erbi (Er)
- Escandi (Sc)
- Estany (Sn)
- Estronci (Sr)
- Europi (Eu)
- Fermi (Fm)
- Ferro (Fe)
- Fluor (F)
- Franci (Fr)
- Fòsfor (P)
- Gadolini (Gd)
- Gal·li (Ga)
- Germani (Ge)
- Hafni (Hf)
- Hassi (Hs)
- Heli (He)
- Hidrogen (H)
- Holmi (Ho)
- Indi (In)
- Iode (I)
- Iridi (Ir)
- Iterbi (Yb)
- Itri (Y)
- Lantani (La)
- Laurenci (Lr)
- Liti (Li)
- Luteci (Lu)
- Magnesi (Mg)
- Manganès (Mn)
- Meitneri (Mt)
- Mendelevi (Md)
- Mercuri (element) (Hg)
- Molibdè (Mo)
- Neodimi (Nd)
- Neptuni (Np)
- Neó (Ne)* Niobi (Nb)
- Nitrogen (N)
- Nobeli (No)
- Níquel (Ni)
- Or (Au)
- Osmi (Os)
- Oxigen (O)
- Pal·ladi (Pd)
- Platí (Pt)
- Plom (Pb)
- Plutoni (Pu)
- Poloni (Po)
- Potassi (K)
- Praseodimi (Pr)
- Prometi (Pm)
- Protactini (Pa)
- Radi (Ra)
- Radó (Rn)
- Reni (Re)
- Rodi (Rh)
- Roentgueni (Rg)
- Rubidi (Rb)
- Ruteni (Ru)
- Rutherfordi (Rf)
- Samari (Sm)
- Seaborgi (Sg)
- Seleni (Se)
- Silici (Si)
- Sodi (Na)
- Sofre (S)
- Tal·li (Tl)
- Tàntal (Ta)
- Tecneci (Tc)
- Tel·luri (Te)
- Terbi (Tb)
- Titani (Ti)
- Tori (Th)
- Tuli (Tm)
- Tungstè o wolframi(W)
- Ununhexi (Uuh)
- Ununbi (Uub)
- Ununocti (Uuo)
- Ununpenti (Uup)
- Ununquadi (Uuq)
- Ununsepti (Uus)
- Ununtri (Uut)
- Urani (U)
- Vanadi (V)
- Xenó (Xe)
- Zinc (Zn)
- Zirconi (Zr)
