Louis Pasteur

De Viquipèdia

Louis Pasteur
Francès microbioleg i químic
Naixement	27 de desembre, 1822 Dole, Jura, França
Defunció	28 de setembre, 1895 Saint-Cloud, Hauts-de-Seine, França

Louis Pasteur (27 de desembre 1822 – 28 de setembre 1895) fou un microbiòleg i químic francès. Fou conegut pel públic en general per la seva demostració de la teoria del germen d'una malaltia i les seves tècniques de desenvolupament i d'inoculació, més notablement la primera vacuna contra la ràbia; tanmateix, també féu una descoberta essencial en el camp de química, sobre la polarització de la llum per molècules asimètriques.

Una famosa frase de Pasteur: Le hasard favorise l’esprit preparé ("La casualitat afavoreix l'esprit preparat")

Taula de continguts

1 Primera història
2 Treball sobre quiralitat i la polarització de la llum
3 Teoria dels gèrmens
4 Immunologia
5 Honors i evaluacions
6 Literatura
7 Enllaços externs

[edita] Primera història

Louis Pasteur va néixer a Dole, al departament de Jura a França, el fill d'un adobador. Els seus pares eren Jean Joseph i Jeanne Pasteur i les seves germanes eren Virginie, Josephine, i Emilie Pasteur. La seva germana Emilie tenia una malaltia que li produia un retard mental, i tot i que creixia a mida adulta encara tenia la ment d'un nen de cinc anys. Louis Pasteur va anar a l'escola a l'École Normale Supérieure a París el 1843 i va aconseguir el grau doctoral en 1846. Va estudiar química, però no semblava una promesa al principi (un dels seus professors el descrivia com "mediocre"). No obstant això, es va convertir en un científic.

[edita] Treball sobre quiralitat i la polarització de la llum

En el seu primer treball com a químic va resoldre un problema pel que fa a la natura de l'àcid tartaric (1849). Una solució d'aquest compost derivat d'organismes vius (específicament residus de vi) girava el pla de polarització de la llum que passa a través d'ell. El misteri era que l'àcid tartaric que es derivava de la síntesi química no tenia cap efecte, tot i que les seves reaccions eren idèntiques i la seva composició elemental era la mateixa.

Pasteur s'adonà, examinant els cristalls minúsculs d'àcid tartaric, que aquests tenien dues formes asimètriques que eren imatges especulars l'una de l'altra. Tediosament, va ordenar els cristalls a mà, obtenint dues formes d'àcid tartaric: les solucions d'una forma feien girar llum polaritzat en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que l'altra forma feia girar llum en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Una combinació igual dels dos no tenia cap efecte sobre la llum polaritzada. Pasteur va deduir correctament que la molècula d'àcid tartaric era asimètrica, i podia existir en dues formes que s'assemblen l'una a l'altra de la mateix manera que un guant dret s'assembla a l'esquerre. Era la primera demostració de molècules quirals, una consecució important.

Per la seva tesi doctoral en cristal·lografia va aconseguir una posició de professor de química a la Facultat (Universitat) d'Estrasburg. El 1854, se l'anomenava Degà de la nova Universitat de Ciència en Lille. El 1857, se'l feia administrador i director d'estudis científics de l'École Normale Supérieure.

[edita] Teoria dels gèrmens

Louis Pasteur va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és degut a la generació espontània.

Va exposar brous bullits i airejats en vasos que contenien filtres per impedir l'accés a totes les partícules i fins i tot vasos sense cap filtre, admetent aire que passava via un tub llarg i tortuós que no permetria passar la pols de les partícules. Res creixia als brous; per això, va demostrar que els organismes vius que creixien als brous venien de fora, com espores en la pols, i no es generaven pas espontàniament en el brou. Així, Pasteur donava el cop de mort a la teoria de la generació espontània i confirmava la teoria dels gèrmens.

Abans que Louis Pasteur desenvolupés la seva teoria dels gèrmens, Girolamo Fracastoro, Friedrich Henle i d'altres havien suggerit aquesta teoria, però ell va dirigir els experiments que clarament indicaven la seva correcció, i va aconseguir convèncer molts científics d'Europa que era veritable.

La recerca de Pasteur també mostrà que alguns microorganismes contaminaven les begudes que fermentaven. Amb això, inventà un procés en el qual els líquids com la llet s'escalfaven per matar tots els bacteris i les floridures ja presents dins d'ells. Ell i Claude Bernard completen la primera prova el 20 d'abril, 1862. Aquest procés fou després conegut com pasteurització.

La contaminació de begudes portava Pasteur a concloure que els microorganismes infectaven tant animals com humans. Proposava evitant l'entrada de microorganismes al cos humà, destacant a en Joseph Lister a desenvolupar metodes antisèptics en cirurgia.

El 1865, una malaltia anomenada pebrine estava matant grans nombres de cucs de seda. Pasteur va treballar uns quants anys per demostrar que era un microbi atacant els ous dels cucs de seda que provocaven la malaltia, i que eliminant aquest microbi dins dels criadors de cucs de seda eradicarien la malaltia.

Pasteur també descobria que alguns microorganismes anaeròbics es poden desenvolupar i viure sense aire o oxigen.

[edita] Immunologia

La seva feina posterior sobre malalties va incloure treballs amb pollastres sobre el còlera. Durant aquest treball, no va aconseguir provocar la malaltia en alguns dels pollastres que estava infectant. En reutilitzar aquests pollastres sans, Pasteur va descobrir que no els podria infectar, ni tan sols amb bacteris frescos: els bacteris debilitats havien provocat la defensa als pollastres i esdevenien immunes a la malaltia, encara que no havien provocat de fet la malaltia. El 1870 va aplicar aquest mètode d'immunització a l'àntrax, que afectava a vedells.

La idea d'una forma dèbil de malaltia que provoca immunitat a la versió virulent no era nova: això havia estat conegut molt temps enrere per la verola. Se sabia que la inoculació amb la verola ocasionava molta menys mortalitat que amb la malaltia naturalment adquirida. Edward Jenner també havia descobert que la vacunació, amb verola vacuna donava immunitat a la verola, i abans del temps de Pasteur, això havia reemplaçat generalment l'ús de material de verola present en la inoculació. La diferència amb el còlera de pollastre i l'àntrax era que la forma debilitada de l'organisme de malaltia havia estat "generada artificialment". Així, no calia aillar una forma naturalment dèbil del bacteri.

Aquesta descoberta revolucionava el treball en malalties contagioses, i Pasteur donava a aquestes malalties debilitades artificialment el nom genèric de "vacunes", per complir la descoberta de Jenner. Pasteur va produir la primera vacuna per a la ràbia desenvolupant el virus en conills i llavors debilitant-lo assecant el teixit nerviós afectat. Aquesta vacuna s'utilitzà primer del noi de 9 anys, Joseph Meister, el 6 de juliol de 1885, després que el noi fos atacat per un gos rabiós. Això es feia amb risc personal per a Pasteur, per que no tenia llicència per exercir de metge i es podria haver encarat amb un processament per tractar el noi. Afortunadament, el tractament va demostrar ser un èxit espectacular, ja que Meister va evitar la malaltia; així, Pasteur es va aclamar com un heroi i la qüestió legal no es va aplicar. L'èxit del tractament va establir els fonaments per a la fabricació de moltes altres vacunes. El principis de l'Institut Pasteur fou construït sobre la base d'aquesta consecució.

[edita] Honors i evaluacions

Pasteur guanyà la Medalla Leeuwenhoek, el mes gran honor en microbiologia, el 1895.

Morí el 1895 prop de París de complicacions provocades per una sèrie d'atacs de feridura que l'havien començat a turmentar el 1868. El van enterrar en la Catedral de Notre Dame, però les seves restes es posaren aviat en una cripta en l'Institut Pasteur, de París.

El mètode de Pasteur d'immunització era eficaç i era emprat per molts altres metges, finalment conduint a l'eradicació de les malalties del tifus i pòlio com amenaces. La pasteurització portava a l'eliminació de llet contaminada i unes altres begudes com fonts de malaltia. De fet, Pasteur inaugurava l'edat moderna dels medicaments, portant un augment significatiu en la qualitat de la vida humana i una explosió demogràfica sorprenent. D'acord amb això, se l'ha aclamat com el "Pare de Medicina moderna" i un "Benefactor de la Humanitat." Cràters a Mart Lluna són anomenats en el seu honor. En la cultura popular, Pasteur és el mes gran científic francès. Hi ha una pel·lícula biogràfica de la seva vida, titulada "La Història de Louis Pasteur"

[edita] Literatura

Debre, P.; Forster, E.: Louis Pasteur. Johns Hopkins University Press, October 2000; ISBN 0-801-86529-8. Una biografia en Anglès.
Tiner, John Hudson: "Louis Pasteur: Founder of Modern Medicine". Mott Media, 1990; ISBN 0-88062-159-1 (paperback). Una biografia en Anglès.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.