De Viquipèdia
El còlera és una malaltia infecciosa que sovint es presenta com una epidèmia, causada pel bacteri Vibrio cholerae
La malaltia que era originària d'Àsia, concretament del delta del Ganges, es va estendre, des de finals del segle XIX per tot el món. Els ports marítims van ser la via d'entrada habitual de la malaltia
Robert Koch va identificar el bacteri Vibrio cholerae com causa del còlera l’any 1883.
Es tracta d’un proteobacteri en forma de coma , molt mòbil i gramnegatiu Hi ha dues varietats: la clàssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clíniques distintes, algunes d'alta mortalitat i altres més benignes
[edita] Prevenció
- La cloració de l’aigua de beguda fa que el còlera no es consideri una preocupació sanitària a Europa i Nord Amèrica .
- Bullir l’aigua i a més filtrar-la, és una mesura preventiva molt eficaç.
- Els viatgers han de tenir en compte el perill d’infecció en determinats països.
[edita] Infecció
- Font de contagi: només l’espècie humana .
- Transmissió: per contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats especialment el peix.
- Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene la desnutrició i manca de mesures sanitàries facilita el contagi.
[edita] Símptomes principals
- La multiplicació dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l’intestí prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vòmits, que porten a la deshidratació amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.
- Nàusees.
- Dolor abdominal.
- La pell esdevé flàccida i de color groguenc.
[edita] Tractament
- El tractament bàsicament comporta la rehidratació forçada del pacient
- A finals de segle XIX El metge català Jaume Ferran i Clua va descobrir una vacuna l’aplicació de la qual va estar envoltada de polèmica.
- La immunitat conferida per la vacunació o per l'acció de la mateixa malaltia és poc durable
[edita] Epidèmies de Còlera a la Península Ibèrica
- Va arribar per primer cop a la Península Ibèrica l’any 1833.
- El 1834 l’epidèmia amb el focus originat a Barcelona, va causar la mort d’unes 100.000 persones. Durant el segle XIX diversos brots afectaren també al País Valencià i les Balears . L’epidèmia de còlera més mortífera va ser la de 1885 amb 120.000 víctimes mortals a la part oriental de la Península Ibèrica i amb el 28% dels morts corresponents al País Valencià. L’estiu de 1971 es va declarar el darrer brot, de poca mortalitat a Espanya, però no va arribar a ser una epidèmia.