Ludwig Wittgenstein

De Viquipèdia

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Vièna - 29. d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit). Filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta. Educat per tutors en la seva pròpia casa fins als catorze anys, després d’acabar els estudis secundaris a Linz, estudia enginyeria aeronàutica en el Technische Hochschule de Berlín-Charlottenburg i posteriorment a la universitat de Manchester, fins a 1911. Els seus interessos es van desplaçar de l’aviació a la matemàtica i, d’aquesta, als seus fonaments; la lectura dels principis de la matemàtica, de Russell el porta a la filosofia. Visita el 1911 a Frege i estudia amb Russell, en el Trinity College de Cambridge, durant el curs de 1912 a 1913 -conegut és l’enorme impacte que la brillantor de la seva intel·ligència va causar en Russell-, forma part del famós grup de «The Apostles», i coneix i tracta també a G.E. Moore i a J.M. Keynes.

Acabats aquests estudis, marxa a viure com un solitari a Noruega, on es dedica a les seves primeres investigacions lògiques, fins que en iniciar-se la Primera Guerra mundial s’enrola com a voluntari en l’artilleria austríaca i, el 1918, és fet presoner de guerra de l’exèrcit italià al front del Tirol. A aquesta època ja havia redactat en notes, escrites durant la campanya i guardades en quaderns a la seva motxilla, el que havia de ser el seu Tractatus Logico-Philosophicus. Tancat a Monte-Cassino, va aconseguir enviar una còpia del manuscrit a Russell i, ja alliberat, ambdós filòsofs es van citar a La Haya, el 1919, per analitzar el seu contingut. Un cop donat per acabat el llibre, (el títol inicial del qual era La proposició, tot i que es va publicar primer en alemany el 1921 amb el títol, inspirat per G.E. Moore, de Logisch-philosophische Abhandlung), es va publicar en anglès el 1922 amb el nom amb el que és conegut, i acte seguit Wittgenstein va abandonar la filosofia, va renunciar a la substanciosa herència familiar i va treballar, fins a 1926, com a mestre en diversos pobles de la baixa Àustria, època que no va considerar especialment feliç. Poc després coneix a Moritz Schlick, iniciador del Cercle de Viena i a Rudolf Carnap i a altres membres del Cercle, i reinicia la seva activitat filosòfica, presentant el seu Tractatus com a treball per al doctorat, que obté en Cambridge. Dóna classes durant uns anys a Cambridge i escriu Anotacions filosòfiques i Gramàtica filosòfica, i del treball intel·lectual d’aquesta època sorgeixen nous enfocaments filosòfics que cristal·litzen en Els quaderns blau i marró (publicats després de la seva mort, el 1958, i així anomenats pel color de les tapes dels quaderns de notes). Després d’un viatge a Rússia, amb la intenció potser d’establir-se allí, es dirigeix novament el 1936 a Noruega, on roman nou mesos i inicia la redacció d’Investigacions filosòfiques, la seva obra més important, que suposa a més a més, un canvi d’orientació en la seva filosofia. Torna a Cambridge i, després de l’annexió d’Àustria per Alemanya, el 1938, adquireix la nacionalitat britànica, se li concedeix la càtedra de filosofia a Cambridge, com a successor de G.E. Moore, que no ocupa per haver de prestar serveis com a ajudant d’hospital durant la Segona Guerra mundial. Acabada la guerra, reprèn la seva activitat com a professor a Cambridge, que abandona el 1947, ara definitivament. Passa un temps a Irlanda, on retirat de tota activitat acadèmica acaba la redacció d’Investigacions filosòfiques (que es publica el 1953), i ocupa part del seu temps a ensinistrar ocells. El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement. La seva obra De la certesa correspon a apunts d’aquests últims temps.

[edita] Obres Principals

(anglès) i (alemany) Tractatus Logico-Philosophicus, Routledge, Londres 1922 (text en alemany i anglès).
(anglès) Philosophical Investigations, Blackwell-Macmillan, Òxford-Nova York 1956.
(anglès) Preliminary Studies for the «Philosophical Investigations», Generally known as the Blue and Brown Books, Blackwell-Harper, Òxford-Nova York 1958.
(anglès) Notebooks 1914-1916, Blackwell-Barnes and Noble, Òxford-Nova York 1961.
(alemany) Philosophische Bemerkungen, Blackwell, Òxford 1965.
(anglès) Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology, and Religious Beliefs, Blackwell-University of California Press, Òxford-Berkeley 1966.
(anglès) Zettel, Blackwell-University of California Press, Òxford-Berkeley 1967.
(anglès) On Certainty, Blackwell-Harper, Òxford-Nova York 1969.

[edita] Traduccions al castellà i al català

Los cuadernos azul y marrón, Tecnos, Madrid 1976.
Cartas a Russell, Keynes y Moore, Taurus, Madrid 1979.
Sobre la certidumbre, Tiempo Nuevo, Buenos Aires 1973 ; traducció al català.: De la certesa, Edicions 62, Barcelona 1983.
Tractatus Logico-Philosophicus, Alianza, Madrid 1985, 7ª ed. ; traducció al català: Laia, Barcelona 1981.
Diario filosófico (1914-1916), Ariel, Barcelona 1982.
Investigaciones filosóficas, Crítica, Grijalbo, Barcelona 1988 (text de la ed. UNAM, México) ; traducció al català: Investigacions filosòfiques, Laia, Barcelona 1983.
Gerd Brand, Los textos fundamentales de Ludwig Wittgenstein, Alianza, Madrid 1981 (antologia).
Aforismos. Cultura y valor, Espasa Calpe, Madrid 1995.