Màquina d'escriure

De Viquipèdia

Smith Premier, del 1889

1870: "The Writing ball" de Rasmus Malling-Hansen

La màquina d'escriure és un aparell mecànic, electromecànic o electrònic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper.

A finals del segle XIX i durant el segle XX la persona que operava la màquina d'escriure era anomenat mecanògraf.

La màquina d'escriure té un teclat amb tecles per als diferents caràcters. El mètode pel qual s'imprimeix el paper consisteix que en estrènyer la tecla, una palanca de metall amb el tipus desitjat, colpeja el paper i s'hi interposa una cinta impregnada de tinta. El paper carbó permetia introduir diversos fulls de paper i per tant imprimir diverses còpies alhora. El canvi de línia es realitzava manualment, movent el carro de dreta a esquerra. En el mateix acte, es pressionava una palanca que ho feia girar permetent escriure la següent línia.

[edita] Història

La primera patent per un aparell que escrivia caràcters automàticament va ser atorgada l'any 1714 per la reina Anna de la Gran Bretanya a l'inventor Henry Mill. Posteriorment, el 1855 l'italià Giuseppe Ravizza va inventar un aparell que es pot considerar el verdader precursor de la màquina d'escriure. Tanmateix, la seva construcció era artesanal per la qual cosa gairebé no va tenir repercussió en la seva època. Les primeres màquines d'escriure fabricades en sèrie van ser inventades pel nord-americà Christopher Lathan Sholes i van comercialitzades per la companyia Remington el 1873 . Aquests rudimentaris aparells es muntaven sobre una taula de màquina de cosir accionada a pedal. Malgrat la seva enorme mida i de la incomoditat que representava el seu maneig, les màquines de la Remington van tenir una acceptable difusió entre la població. Van ser les primeres màquines d'escriure amb les tecles disposades segons el sistema QWERTY, que és l'actual i s'anomena així per les primeres lletres de la fila superior. Aquesta disposició, que va substituir l'ordre alfabètic de les primeres màquines, obeia a la necessitat col·locar separades dins del teclat les lletres que solen apareixer juntes al text (en anglès) per tal d'evitar que els seus moviments s'interferissin encallant el mecanisme.

Amb l'arribada de l'ordinador personal, la màquina d'escriure ha caigut en desús si bé el mètode d'escriptura és similar a aquesta. Igual com la màquina, la computadora compta amb un teclat que permet que vagin apareixent lletres i símbols sobre la pantalla.