Novelda

De Viquipèdia

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà, a la ribera dreta del riu Vinalopó.

Taula de continguts 1 Història 2 Economia 3 Edificis d'interés 4 Gastronomia 5 Enllaços relacionats

[edita] Història

Novelda, situada en la conca mitjana del Riu Vinalopó, ha sigut des de la prehistòria àrea de pas o via natural de comunicació entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani. Aquest fet unit als seus bons recursos agrícoles i ramaders, han sigut factors determinants per a l'assentament humà i la convergència i desenvolupament de diferents cultures a través dels diversos períodes històrics.

Remontant-nos a l'època Prehistòrica, l'assentament humà més antic detectat a Novelda, correspon a l'època Neolítica. En el terme són diverses les coves trobades amb restes arqueològiques, així tenim la Cova dels Misteris i la Cova del Migdia, en la Mola, on aparegueren diversos enterraments portant amb ells els utensilis utilitzats en vida pel difunt i que formaven el seu aixovar funerari. El poblament ibèric ha sigut detectat en el pla, concretament en l'àrea del Campet, formada per les terrasses del Riu Vinalopó, estenent-se pel marge dret i esquerre del riu, entre els termes de Montfort del Cid, Novelda i Asp. En l'àrea del Campet són abundants les troballes ceràmiques de "sigillata sudgálica", hispànica i clares, lluernes de volutes, "olpes", gerros, àmfores, monedes i fíbules. Tots ells amb una cronologia que abraça des del segle I al segle V d.C.

Dins del període visigot-bizantí, a l'àrea de Novelda es tenen poques notícies, estant a partir de mitjan del segle IX, en època ja islàmica, concretament dins del període emiral, quan novament constatem la presència d'una comunitat islamitzada, amb el material ceràmic encontrat, a la Serra del Zambo. Aquest control, a partir del mitjan segle XI, és desenvolupat per una petita comunitat rural assentada en la meseta sud-oriental de la Mola, lloc on serà edificat un magnífic castell en el tercer quart del segle XII, en època almohade.

Amb la conquesta d'aquestes terres La Mola i Novelda, passen a formar part del "alfoz" alacantí, segons consta en el privilegi donat a la Ciutat d'Alacant en 1252, per Alfons X el Savi. Però aviat passa novament a la corona. Les disputes dinàstiques al regne castellà reviscolen les pretensions aragoneses pel domini de l'antic regne de Múrcia, cosa que motiva el setge de moltes ciutats, fortaleses i viles per les tropes aragoneses dirigides pel rei Jaume II el Just, durant 1296-1300. Conquerida Múrcia, es firma una concòrdia i pacte (Torrellas-Elx, 1304-1305), en què resten fixats definitivament els límits territorials entre Castella i la Corona catalano-aragonesa, passant aquestes terres meridionals entre el Vinalopó i el Baix Segura (Oriola) a formar part del Regne de València, que alhora era, com sabem, dins de la Corona Aragonesa. Durant el segle XIV, es consolida el nucli de població cristiana de La Mola, enfront de l'assentament sarraí de Novelda.

Sent aquestes terres del senyoriu de l'Infant en Ferran, i després al conestable de França Bertran du Glesquin, en 1366. Un any després passa a les mans de Sir Hugo de Calviley, mentre que Novelda és donada a Mateo de Gournay. En l'any 1378, la fortalesa és donada pel rei Pere el Cerimoniós a la seua esposa Sibil·la de Fortia, atorgant-li la jurisdicció civil i criminal. Més tard és Violant de Bar, dona de Joan I el Caçador, qui ven Novelda i La Mola en 1393, a Pere Maça de Liçana, almirall d'Aragó i senyor de Moixent. En 1449 hom crea la Baronia de Novelda, de la qual formen part la Romana, Monòver i Xinorla.

La vila de Novelda veu augmentada la seua població de cristians vells, enfront d'un contingent poblacional majoritàriament morisc, que fou obligat a batejar-se a partir de 1565. Van estar finalment expulsats en 1609, quedant la vila quasi despoblada quan se n'anaren més de 300 famílies. El segle XVII passa entre epidèmies, sequeres i males collites, estant a finals de la centúria quan es produeix una recuperació de la població que aplega a quotes de més del 200%, i així es consoliden les millores en l'agricultura i en la ramaderia, base económica de la població. La població dedicada no sols a les feines del camp, i a la ramaderia, desenvolupa una important feina artesanal amb el treball de la randa que ocupava més de 2.000 dones i xiquetes, d'una població de 7.587 ànimes, segons el geògraf Cavanilles.

Amb l'abolició dels senyorius en 1837, i la posterior desamortització, es va consolidant una incipient burgesia agrària i comercial, comptant-se en 1879, amb una població que ultrapassa els 8.000 habitants. Tot allò fa que nasca i es desenvolupe una burgesia comercial que en contacte amb la seua homònima catalana, de principis de segle, impreganara els novelders del nou estil arquitectònic i ornamental que era el modernisme, construint ací a la ciutat un important nombre de cases escampades per la part urbana de la població, que havia experimentat un notable creixement urbanístic de la població des de mitjan segle XVIII.

A aquest anys de finals del segle XIX i principis del XX correspon la construcció del Casino i del Santuari de Santa Maria Magdalena en l'altiplà de La Mola, acabat en la dècada dels quaranta.

[edita] Economia

L'agricultura noveldera gira entorn del monocultiu del raïm de taula dins de les seues dues varietats principals Aledo i Ideal.

L'activitat industrial més important és la fabricació i elaboració de marbre i de pedra natural.

Una altra activitat industrial representada al municipi és l'agroalimentària, especialitzada en l'envasament i comercialització d'espècies, condiments i infusions.

[edita] Edificis d'interés

• La Glorieta.

Els terrenys on s'ubica van ser cedits pel Duc de Medina Sidonia, descendent dels Marquesos de La Romana, en les últimes dècades del segle XIX.

• El Santuari de Santa Maria Magdalena.

Aquest edifici religiós va estar construït a partir d'un projecte que va traçar l'enginyer novelder Josep Sala Sala que impregnant així el seu projecte de l'estil modernista català. La seua construcció, començada en 1918, va necessitar de tres fases, per donar per acabada l'obra en 1946. A la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'alçada culminades per una creu pètria que també es troba en la cúpula i sobre els arcs superiors de la façana. Els motius decoratius deuen tenir antecedents en els estils medievals, barrocs i en la pròpia naturalesa. Influències aquestes que van dur l'autor a combinar cudols del riu Vinalopó, taulells policromats, rajoles rogenques, maçoneria, etc..., es troba Santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i al darrere de l'altar podem admirar un bell quatre atribuït a Gaston Castelló.

• Museu Arqueològic.

La seua creació data de 1980, sent reconegut oficialment pel Ministeri de Cultura, Direcció General de Belles Arts, Arxius i Museus en 1983, any en què va ser traslladat a la Casa de la Cultura, on es troba en l'actualitat. L'any 1996, el Museu Arqueològic és reconegut oficialment per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana com a Museu Històric de la Ciutat. Seccions d'Arqueologia i Palenteología. El 2003 va patir una remodelació per al seu condicionament a les noves tendències museístiques, la qual cosa ha permés la conservació, exposició i difusió dels costums i vida quotidianes dels nostres avantpassats, fent un recorregut des del Paleolític fins als nostres dies. El Museu Arqueològic compta amb un important fons fundacional de materials de bronze, ferro, ceràmics, restes de fauna, etc., que superen els 2.500 objectes i que van, cronològicament, des del Paleolític fins a l'Edat Mitjana. Objectes provinents de jaciments de la conca del Vinalopó, així com d'altres zones peninsulars, exposats en vitrines seguint períodes culturals que comprenen des del Paleolític Inferior, algunes fases del Paleolític Superior, Època de Bronze, cultura Ibèrica i Romana; i comptant amb objectes d'èpoques Islàmica i Medieval. El Museu Arqueològic guarda un gran conjunt d'important valor patrimonial que ens ha permés recuperar i conservar materials de caràcter històric i etnogràfic dels nostres antics pobladors.

• Parroquia Arciprestal de Sant Pere Apóstol.

Es va començar a construir en 1553 i ha anat patint amb el pas dels anys diferents i importants canvis. Destaquen, en 1740, una restauració de la façana principal que presenta característiques barroques i la construcció en 1742 de la Capella de l'Aurora, en 1910 la construcció d'un nou campanar.

• L'Església de Sant Roc.

Es troba a la plaça de Santa Teresa de Jornet, adossada a l'asil d'ancians, antic hospital. Va estar inaugurada en 1668, acomplint el Consell amb la promesa feta davant una greu epidèmia de pesta que va assolar la població.

• La Casa Mira.

Situada en la placeta de Sant Vicent, és una de les joies arquitectòniques que enriquixen el patrimoni cultural i artístic de Novelda. Construïda a principi de segle pel destacat colliter i exportador de vins i oli, El senyor Francisco Mira Abad, sobre el solar que ocupara l'antiga vivenda dels seus pares, es compon de planta baixa i dos pisos i va ser projectada, sobretot en el seu interior, seguint l'estil d'altres vivendes que s'acabaven de construir en aquell moment a Novelda, guardant una gran similitud amb la casa de la senyora Antonia Navarro Mira, la "Pitxotxa", actual Casa Museu Modernista, atés que en la seua construcció van intervindre els mateixos artesans que ja havien treballat en la construcció de la casa del carrer Major, com el mestre obrer Ceferino Escolano, qui utilitzaria alguns elements decoratius d'estes cases en la construcció de la seua vivenda en el carrer de Sant Alfons. També va intervindre el marbrista Felipe Navarro Segura, encarregant-se de la ferreria Samuel Pérez, en tant que José Yori Vidal i José Valero Mira es van fer càrrec de la talla en fusta i de la decoració, el murcià Andrés Puixant. L'electricitat va ser realitzada per la prestigiosa firma Juan Wenzel i CIA., que tenia oberts despatxos a Madrid i Barcelona. Tots estos artesans van mostrar la seua professionalitat en esta casa que produïx en el visitant una verdadera commoció dels sentits, a causa de la gran profusió d'ornaments decoratius, alguns dels quals també van ser utilitzats en la casa del carrer Major, amb l'aplicació de vius colors emprats en les zones on van ser utilitzades pintures a l'oli. La defunció del propietari en la finca que posseïa en Agost va deixar inconclusa la casa.

• El Castell de la Mola

Es troba sobre un petit altiplà a 360 m. d'altitud amb relació a la mar. Dista a 3 km. de la població de Novelda, en direcció nord-oest.

[edita] Gastronomia

Novelda ha recollit las influències gastronòmiques de tota la zona fins a treure el millor i oferir-lo en un menú en el que destaquen els gaspatxos, fassegures, la gatxamiga, l'arròs amb conill i caragols, els Alls en giraboix (cua de vedella, tomaques seques, nyores, alls, cebes, cards, botifarres blanques i dures, patates i oli crú, fetge de pollastre, ous durs, pà torrat i les botifarres que es trauen dels alls) o el caldo novelder, elaborat amb tomaques madures, albergina, pebrot roig, ceba, anxoves, olives i una dent d'all, el "bullitori" de bacallà (típic dels divendres de quaresma), el forment picat, l'arròs caldós amb verdures, l'olla, etc.

[edita] Enllaços relacionats

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Ajuntament de Novelda.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Novelda