Asp

De Viquipèdia

Per a informació sobre el compost químic vegeu "Àcid aspàrtic".

Asp és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a uns 17 kms. d'Elda. El nom oficial és Aspe; la parla pròpia és castellana amb un 14% de valencianoparlants; en 2002 es comptaren 16.976 veïns. L'ajuntament està governat pel PSPV que en 2003 obtingué 10 regidors, el PP en té 6 i EUPV, 1. El municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Las Monjas. Les principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).

Taula de continguts 1 Història 2 Activitat econòmica 3 Turisme 4 Tradicions 5 Enllaços relacionats

[edita] Història

Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel Paleolític (Peñón de la Ofra; Cueva del Rollo); el Neolític (Tabayà, Murón de la Horna); els ibers, que l’anomenaren Aspis –“jasp”— i s'assentaren en el Castillo del Río; els romans hi potenciaren l'agricultura i el canviaren el nom pel de Laspis, i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la Via Augusta creant així els dos nuclis que perviviren fins la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els visigots (necròpoli de Vistalegre).

Els àrabs ocuparen pacificament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de Múrcia, l'anomenaven Asf ("ciutat-fortalesa"), deixaren la seua empremta en la xarxa de sèquies per al regadiu i en diferents construccions. Des de principis del segle XIII les disputes amb els cristians són contínues fins que en 1243 cau en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat d'Almizra, s'integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X el Savi signa carta delimitant el territori d'Alacant en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període de temps pertanyé a'infant Joan Manuel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb Castella, els aragonesos l'ocuparen i li ho confiaren al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de València. Després de passar per mans de diferents senyors a finals del segle XV passà a poder dels comtes de Cocentaina. Rere l'expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609 restà deserta fins el 22 de maig de 1611 en què el senyor del lloc (segons unes fonts el marquès d'Elx, segons altres el duc de Maqueda) va donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Toledo), la qual cosa explica que la parla d'Asp siga castellana.

[edita] Activitat econòmica

Malgrat la despoblació soferta en els segles XVII (expulsió dels moriscs) i XVIII-XIX (forta emigració, molta d'ella cap a l'Argentina) Asp és avui un poble modern i pròsper que té en l'agricultura una de les seues bases, predomina el regadiu tot i que la manca d'aigua és un problema que s'hi intenta pal·liar amb embassaments com ara els de Borisa, Federal i Rabosero. És el raïm en moltes de les seues varietats el conreu més estès donant lloc a la denominació d'origen "Uva embolsada del Vinalopó". També, però, abasta gran importància a hores d'ara la indústria representada pel calcer, cautxú, moble, materials de construcció, plàstics, etc.

[edita] Turisme

• El casc antic què conserva el sabor dels pobles àrabs, amb carrers torts i nombrosos atzucacs. Hi ha una bona mostra de rajoles de ceràmica valenciana amb motius religiosos.
• Església de Nostra Senyora del Socors. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1650. Bon exemplar del barroc valencià amb important decoració interior també barroca.
• Ajuntament, del segle XVII, sòlid edifici porticat, aixecat sobre l'antic palau d'Altamira.
• La Casa del Cisco. Mostra d'arquitectura popular que alberga el Museu Municipal.
• Ponts i aqüeductes, que portaven l'aigua des d'Elx, repartits arreu del terme.
• Castell del Riu. Del segle XII, fou l'Asp Vell. Romanen llenços de la muralla i deixalles dels edificis.
• De les muralles que voltaren la ciutat roman una porta en la plaça de San Pedro.
• Teatre Wagner i Auditori Alfredo Kraus. Modernista de 1922. Centre cultural.

[edita] Tradicions

Els arrossos són la base de la gastronomia amb varietats com l'arròs caldosico de porc; amb conill i caragols. També la olla podrida i el trigo picao són tradicionals. Els dolços tenen bona representació amb els rollicos de Sant Blai, pastís de glòria i l'arrop entre altres molts.

En desembre s'hi celebra la Mitja Marató del Vinalopó; també per als aficionats a la carrera a peu hi ha la Bajada al Hondón, carrera de camp a través.

[edita] Enllaços relacionats

• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Dades i xifres del municipi segons l'Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat