Patres
De Viquipèdia
Patres es una ciutat de Grècia, a la prefectura d'Acaia (de la que es la capital), amb una població al tomb del 180.000 habitants. El municipi té 135,4 km2.
[edita] Història
Patres (llatí Patrae, grec Patrai o Patrees) fou una ciutat d'Acaia a la costa oest del cap Rhion prop del començament del golf de Corint, al peu de les muntanyes Panachaicus.
Es va format suposadament per la unió de tres ciutats petites: Aroe, Antheia i Mesatis, fundades pels jònics, que després en foren expulsats pels aqueus llegendàriament dirigits pel heroi Patreos, que va traslladar als habitants d'Antheia i Mesatis a Aroe i la va rebatejar Patres, del seu propi nom. L'acròpoli va conservar el nom d'Aroe.
A la guerra del Peloponès fou la única de les ciutats aquees que va estar al costat d'Atenes i el 419 aC Tucídides els va convèncer per connectar la ciutat i el seu port per unes llargues muralles.
A la mort d' Alexandre el Gran la ciutat va passar a mans de Cassandre però les seves forces foren expulsades per Aristodem, general d'Antígon, el 314 aC.
El 280 aC Patres i Dime (Dyme) foren les dos primeres ciutats a expulsar als macedonis, i el seu exemple fou seguit per Tritea (Tritaea) i Fares (Pharae), i les quatre ciutats van reconstituir la Lliga Aquea. El 279 aC Patres va enviar ajuts als etolis quant el seu país fou envaït pels gals.
A la guerra social Filip V de Macedònia va desembarcar en aquest port en la seva expedició al Peloponès. A la guerra entre romans i aqueus la ciutat va patir molt i va quedar parcialment despoblada i els habitants es van refugiar a Mesatis, Antheia, Bolina, Argyra i Arba (d'aquestes ciutats només es coneix la ubicació certa de Bolina i Argyra).
Sota els romans fou una petita ciutat de província, conservant una mínima activitat com a port pels viatgers des de Itàlia. Després de la batalla de Farsàlia (48 aC) fou ocupada per Cató però tot seguit es va rendir a Calenus, lloctinent de Cèsar. Antoni hi va passar el hivern del 32 al 31 aC preparant la guerra contra August. Just abans de la batalla d'Àccium fou conquerida per Agripa.
Després d'Àccium, August va decidir d'establir-hi una colònia i hi va enviar un cos de soldats veterans i va traslladar als habitants de les ciutats properes i especialment de Ripes (Rhypes), Pharae, Dyme, Tritaea i Locris entre d'altres van ser inclosos al territori de la nova Patres que es va dir Colonia Augusta Aroë Patrensis. Els edificis principals eren el temple d'Artemisa Làfria amb l'estàtua de la deessa portada de Calidon, el Odeum, el teatre , i el temple de Demetri. En aquesta època es treballava el lli, especialment les dones.
El 347 es va establir un arquebisbat de Patres al concili de Sardica. Al segle VI (551) fou destruïda per un terratrèmol. El 807 fou assetjada pels eslaus.
A partir del 1205 fou designada seu d'una senyoria del principat llatí d'Acaia. La ciutat fou la capital del principat i l'arquebisbe el primat. El 1387 la senyoria fou capturada inesperadament per Juan Fernández de Heredia, gran mestre dels Cavallers Hospitalaris de Rodes que es volia apoderar d'Acaia, però fou evacuada.
Centurió II Zacaries, nebot d'Andrònic Asen dèspota de l'Epir, a la mort del seu oncle el 1402, va assolir la regència dels fills menors d'Andrònic, però va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lèucada i Cefalònia i l'Epir. El 1406 es va revoltar l'hereu legítim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de Carles I Tocco (cunyat de Centurió) i del emperador Teodor Paleòleg, però no va reeixir. El 1408 Lleonard I Tocco, germà de Carles I i senyor de Zante va ocupar Clarentza, el principal port de Centurió al Acaia. Centurió va haver de cedir Patres i la seva baronia per cinc anys a Venècia a canvi de diners.
Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians, Centurió va poder recuperar Clarentza el 12 de juliol de 1414. Per assegurar el seu futur va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarentza i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos) però Gènova no va poder negociar per la pressió dels catalans i del duc de Milà. En canvi va provocar l'hostilitat imperial que el maig de 1416 van enviar el Peloponès i van ocupar Messènia i Èlide i Centurió fou assetjat a Clarentza i es va haver de retirar per mar (1418). Patres també fou amenaçada pels bizantins però finalment es va acordar una treva que va durar deu anys. El 1429 els bizantins van ocupar Clarentza i Patres i nomes li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre aïllat, que també va rendir. Se li va permetre la conservació de la baronia d'Arcàdia però la resta la cedia com a dot a la filla Caterina que es casava amb l'emperador Tomàs Paleòleg, amb dret hereditari per aquest. Centurió II es va retirar al seu castell d'Arcàdia on va morir el 1432. Amb ell va acabar el domini llatí al Peloponès. Tomàs Paleòleg va fer empresonar a la viuda de Centurió i a un fill il·legítim de nom Joan Asen. Constantí i Teodor Paleòleg, dèspotes de Mistra foren els hereus.
Fou conquerida pels otomans el 1446. El 1458 va agafar el nom de Baliabadra (del grec Παλαιά Πάτρα, vella ciutat, en oposició a la Νέα Πάτρα, la fortalesa nova). Els venecians la van recuperar el 1553 però els otomans la van recuperar poc després. Altres atacs també van ser cosa de poc temps. El 7 d'octubre de 1571 otomans i cristians es van enfrontar al golf de Patres en la batalla de Lepant i encara que els turcs foren derrotats la ciutat no fou ocupada; la ciutat es va revoltar sota la direcció de cinc dels ancians de la ciutat i del metropolità Germanos I (1561-1572) però la rebel·lió fou aplanada. El 1687 els venecians la van ocupar però la van haver de retornar a la pau del 1714 amb la resta de Morea (Peloponès).
Fou la primera ciutat a revoltar-se el 25 de març de 1821 sota la direcció de l'arquebisbe de la ciutat Germanos, membre de la Filiki Eteria, però els turcs van conservar la ciutadella fins el 1828. Des llavors es part de Grècia.
Queden restes de les muralles de l'acròpoli, i un aqüeducte roma. De l'antiga església de Sant Andreu (el patró local) queda només una mínima part.
