President de la Generalitat de Catalunya

De Viquipèdia

L'actual President de la Generalitat, José Montilla

El President de la Generalitat de Catalunya és una de les tres institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament i el Consell Executiu de Catalunya o Govern.

Taula de continguts

1 El President de la Generalitat a l'actualitat
- 1.1 Funcions representatives
- 1.2 Funcions governatives
2 La presidència en la Generalitat medieval
3 Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya
4 Vegeu també
5 Enllaços externs

[edita] El President de la Generalitat a l'actualitat

El President de la Generalitat és elegit pel Parlament i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives.

[edita] Funcions representatives

El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

[edita] Funcions governatives

El president forma part del Govern o Consell Executiu i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.

[edita] La presidència en la Generalitat medieval

La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.

[edita] Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya

Els diputats que foren escollits més d'una vegada apareixen distingits tipogràficament en cursiva el segon cop i només han estat comptats una vegada entre els 128 presidents de la Generalitat. Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou estable i n'hi hagué diversos per braç, ha estat destacat aquell diputat que detenia un càrrec eclesiàstic superior: aquest és el cas de Berenguer de Cruïlles, un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" escollits a la Cort del 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, a més, el diputat del Braç Eclesiàstic considerat preeminent passa a residir a Barcelona.

El període de regència de 1367-75, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca de suspendre els diputats residents a Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relació. Tampoc no ha estat considerada la diputació que Joan II féu nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guerra civil catalana, i que actua de manera paral·lela a la Diputació escollida pel procediment establert pels braços.

Pel que fa a l’època contemporània, no han estat recollits els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Govern espanyol durant la suspensió de l'Estatut de 1932 i l'empresonament del president Lluís Companys (1934-36). D'altra banda, no s'han especificat els mandats d'aquells presidents que en van tenir diversos, atès que sempre foren correlatius.

Núm.	Nom	Període	Ressenya Biogràfica
1	Berenguer de Cruïlles	1359-1362	Bisbe de Girona
2	Romeu Sescomes	1363-1364?	Bisbe de Lleida
3	Ramon Gener	1364?-1365	Canonge de la seu d'Urgell
4	Bernat Vallès	1365-1367	Canonge de Barcelona
Entre 1367 i 1375 es suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decissió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període.
R	Romeu Sescomes	1375-1376
5	Joan I d'Empúries	1376
6	Guillem de Guimerà i d'Abella	1376-1377	Regent del gran Priorat de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (1372-1396).
7	Galceran de Besora i de Cartellà	1377-1378	Almoiner del Monestir de Ripoll
R	Ramon Gener	1379-1380
8	Felip d'Anglesola	1380	Canonge de Tarragona
9	Pere de Santamans	1381-1383	Canonge de Tortosa
10	Arnau Descolomer	1384-1389	Prevere de Girona
11	Miquel de Santjoan	1389-1396	Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat
12	Alfons de Tous	1396-1413	Rector de l'esglèsia de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prenguè art en el parlament per tractar de la succesió de Martí l'Humà. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13	Marc de Villalba	1413-1416	Abat del Monestir de Ripoll (1408-1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?)
14	Andreu Bertran	1416-1419	Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident.
15	Joan Desgarrigues	1419-1422	Comanador de Masdéu (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16	Dalmau de Cartellà i Despou	1422-1425	Abat de Ripoll (1410-1439) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès.
17	Felip de Malla	1425-1428	Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu de'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18	Domènec Ram i Lanaja	1428-1431	Bisbe de Lleida (1419-1435) i cardenal nomenat pel papa Marti V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidear temes pendents del Cisma d'Occident.
R	Marc de Villalba	1431-1434
19	Pere de Palou	1434-1437	Canonge de la seu de Barcelona
20	Pere de Darnius	1437-1440	Canonge sacristà de Girona
21	Antoni d'Avinyó i de Moles	1440-1443	Abat de Montserrat (1440-1450)
22	Jaume de Cardona i de Gandia	1443-1446	Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442-1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23	Pero Ximénez de Urrea	1446-1449	Conegut com a Pero de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24	Bertran Samasó	1449-1452	Abat de Ripoll (1440-1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia.
25	Bernat Guillem Samasó	1452-1455	Abat d'Àger
26	Nicolau Pujades	1455-1458	Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27	Antoni Pere Ferrer	1458-1461	Tercer abat de Montserrat (1451-1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), començada ja després del seu mandat.
28	Manuel de Montsuar i Mateu	1461-1464	Canonge de Lleida
29	Francesc Colom	1464-1467	Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tinguè un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30	Ponç Andreu de Vilar	1467-1470	Abat comendatari de Ripoll (1463-1489)
31	Miquel Samsó	1470-1473	Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32	Joan Maurici de Ribes	1473-1476	Abat del monestir de la Real de Perpignà.
33	Miquel Delgado	1476-1478	Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34	Pere Joan Llobera	1478-1479	Monjo sacristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35	Berenguer de Sos	1479-1482	Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.
36	Pere de Cardona	1482-1485	Bisbe d'Urgell (1472-1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes infuents a la Catalunya del seu temps.
R	Ponç Andreu de Vilar	1485-1488
37	Juan Payo Coello	1488-1491	Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II.
38	Joan de Peralta	1491-1494	Cinqué abat de Montserrat (1483-1493) i bisbe de Vic (1493-1505)
39	Francí Vicens	1494-1497	Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sacrista de Girona, que morí de peste sis dies mes tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic.
40	Pedro de Mendoza	1497-1500	Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
41	Alfons d'Aragó	1500-1503	Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514)
42	Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls	1503-1504	Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504.
43	Gonzalo Fernández de Heredia	1504-1506	Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou.
44	Lluís Desplà i d'Oms	1506-1509	Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan II i Ferran II. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.
45	Jordi Sanç	1509-1512	Paborde de la catedral de València.
46	Joan d'Aragó	1512-1514	Castellà d'Amposta
47	Jaume Fiella	1514-1515	Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec.
48	Esteve de Garret	1515-1518	Ardiaca de la seu de Tortosa.
49	Bernat de Corbera	1518-1521	Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50	Joan Margarit i de Requesens	1521-1524	Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524.
51	Lluís de Cardona i Enríquez	1524-1527	Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531-1532)
52	Francesc de Solsona	1527-1530	Canonge de la seu de Lleida
53	Francesc Oliver i de Boteller	1530-1533	Canonge de la seu de Tortosa
54	Dionís de Carcassona	1533-1536	Canonge de Lleida
55	Joan Pasqual	1536-1539	Canonge de la Seu d'Urgell.
56	Jeroni de Requesens i Roís de Liori	1539-1542	Cardenal nomenat pel papa Climent VII (1529). Bisbe d'Elna (1530-1532) i arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Regí la seva arxidiòcesi per mitjà de vicaris generals, ja que quasi be sempre residí a Gènova i a Roma.
57	Miquel Puig	1542-1545	Comendatari del monestir de Serrateix.
58	Jaume Caçador	1545-1548	Bisbe de Barcelona (1545-1561), després d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.
59	Miquel d'Oms i de Sentmenat	1548-1551	Canonge d'Elna
60	Onofre de Copons i de Vilafranca	1551-1552	Clergue
61	Miquel de Ferrer i de Marimon	1552	??
62	Joan de Tormo	1552-1553	??
63	Miquel de Tormo	1553-1554	??
64	Francesc Jeroni Benet Franc	1554-1557	Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65	Pere Àngel Ferrer i Despuig	1557-1559	Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539-1558)
66	Ferran de Lloaces i Peres	1559-1560	??
R	Miquel d'Oms i de Sentmenat	1560-1563
67	Onofre Gomis	1563-1566	??
68	Francesc Giginta	1566-1569	Abat d'Amer
69	Benet de Tocco	1569-1572	De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564) i bisbe de Vic (1564-1572).
70	Jaume Cerveró	1572-1575	Canonge de Tortosa.
71	Pere Oliver de Boteller i de Riquer	1575-1578	Canonge de Tortosa.
R	Benet de Tocco	1578-1581
72	Rafael d'Oms	1581-1584	Ardiaca de la seu de Tarragona.
73	Jaume Beuló	1584	Canonge de Vic.
R	Pere Oliver de Boteller i de Riquer	1584-1587
74	Martí Joan de Calders	1587	??
75	Francesc Oliver de Boteller	1587-1588	Abat de Poblet (1583-1598)
76	Jaume Caçador i Claret	1590-1593	Bisbe de Girona (1583-1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77	Miquel d' Agullana	1593-1596	Canonge de Girona, ardiaca de l'Empordà.
R	Francesc Oliver de Boteller	1596-1598	Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat.
78	Francesc Oliveres	1598-1599	??
79	Jaume Cordelles i Oms	1599-1602	Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada quie elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat.
80	Bernat de Cardona i de Queralt	1602-1605	Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon.
81	Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai	1605-1608	Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador.
82	Onofre d'Alentorn i de Botella	1608-1611	Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III.
83	Francesc de Sentjust i de Castre	1611-1614	Abat d'Arles.
84	Ramon d'Olmera i d'Alemany	1614-1616	Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
85	Miquel d'Aimeric	1616-1617	??
86	Lluís de Tena	1617-1620	Bisbe de Tortosa (1616-1622)
87	Benet Fontanella	1620-1623	Abat del monestir de Besalú.
88	Pere de Magarola i Fontanet	1623-1626	Bisbe d'Elna (1622-1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618-1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627-1634) i de Lleida(1634)
89	Francesc Morillo	1626-1629	Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
90	Pere Antoni Serra	1629-1632	Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec.
91	Esteve Salacruz	1632	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92	Garcia Gil de Manrique y Maldonado	1632-1635	Bisbe de Girona (1628-1633) i de Barcelona (1633-1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93	Miquel d'Alentorm i de Salbà	1635-1638	Abat d'Amer i de Roses.
94	Pau Claris i Casademunt	1638-1641	Canonge de la Seu d'Urgell
95	Josep Soler	1641	??
96	Bernat de Cardona i de Raset	1641-1644	Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658)
97	Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç	1644-1647	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà aïradament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat pel virrei, comte d'Harcourt, el 1646.
98	Andreu Pont	1647-1650	Abat d'Amer.
99	Pau del Rosso	1650-1654	Canonge degà de la seu de Barcelona.
100	Francesc Pijoan	1654-1656	??
101	Joan Jeroni Besora	1656-1659	Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escriví en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de mes de 5000 volums.
102	Pau d'Àger i d'Orcau	1659-1662	Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
103	Jaume de Copons i de Tamarit	1662-1665	Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665-1674) i de Lleida (1673-1680)
104	Josep de Magarola i de Grau	1665-1668	Abat del Monestir de Camprodon
105	Joan Pagès i Vallgornera	1668-1671	Canonge.
106	Josep de Camporrells i de Sabater	1671-1674	Canonge de la seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra.
107	Esteve Mercadal i Dou	1674-1677	Canonge i ardiaca de Vic.
108	Alfonso de Sotomayor	1677-1680	Bisbe de Barcelona (1663-1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglèsies.." (1681).
109	Josep Sastre i Prats	1680-1683	Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
110	Baltasar de Muntaner i de Sacosta	1683-1686	Paborde de Berga i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711-1712).
111	Antoni de Saiol i de Quarteroni	1686-1689	Canonge de Barcelona.
112	Benet Ignasi de Salazar	1689-1692	Bisbe de Barcelona (1683-1692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113	Antoni de Planella i de Cruïlles	1692-1695	Abat de Besalú.
114	Rafael de Pinyana i Galvany	1695-1698	Canonge de Tortosa.
115	Climent de Solanell i de Foix	1698-1701	Paborde de la col·legiata d'Àger.
116	Josep Antoni Valls i Pandutxo	1701	??
R	Antoni de Planella i de Cruïlles	1701-1704
117	Francesc de Valls i Freixa	1704-1705	??
118	Josep Grau	1706-1707	Degà del capítol de la seu de Solsona.
119	Manuel de Copons i d'Esquerrer	1707-1710	Monjo cambrer del monestir de Sant Pere de Banyoles.
120	Francesc Antoni de Solanell i de Montellà	1710-1713	Monjo benedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de proseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisíó. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona a l'acabar el mandat i durant el setge. Es nomenta abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els felipistes el desterren.
121	Josep de Vilamala	1713-1714	Sacristà de Sant Esteve de Banyoles
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseqüència de la derrota de l' 11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya. 1914-1925: Sense haver-se reestablert encara la Generalitat, Catalunya té els presidents de la Mancomunitat: Enric Prat de la Riba i Sarrà, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Estapé i Alfons Sala 1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arrel de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril.
122	Francesc Macià i Llussà	1931-1933	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
123	Lluís Companys i Jover	1933-1940	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya. El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili.
124	Josep Irla i Bosch	1940-1954	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
125	Josep Tarradellas i Joan	1954-1980	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126	Jordi Pujol i Soley	1980-2003	Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
127	Pasqual Maragall i Mira	2003-2006	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
128	José Montilla Aguilera	2006- ?	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya