Proteïna G
De Viquipèdia
Les proteïnes G formen una família de proteïnas caracteritzades per la fixació de GTP i el seu posterior hidròlisi a GDP durant el seu cicle funcional, a la qual cosa deuen el seu nom. La seua utilitat en la fisiología cel·lular és la d'actuar com interruptors biològics, que medien durant la transducció del senyal citológica entre la molècula estímul unida al seu receptor, cridat comunament GPCR (sigles en anglés de receptor cel·lular associat a proteïna G), i la subsegüent cascada d'activitats enzimàtiques en la seua resposta.
A causa del seu estructura molecular, les proteïnes G es classifiquen en:
- Grans o heterotriméricas, constituïdes per tres subunitats distintes, denominades aß?. Es tracta de proteïnes ancorades a membrana
- Xicotetes o monoméricas, amb una única subunitat, lliures en el citosol i nucleoplasma
Taula de continguts |
[edita] Funcionament
Ja que es tracta de proteïnes interruptores que estan activades quan posseïxen GTP en la seua estructura i inactives quan es tracta de GDP, l'activitat GTPasa és crucial per a la seua regulació. Per això, hi ha dos tipus de factors que intervenen en l'intercanvi:
- GEF, de les sigles en anglés de factor intercambiador de nucleótidos de guanina. Es tracta de factor proteic que facilita l'intercanvi de GDP de l'estructura de la proteïna G per GTP, per la qual cosa l'activa.
- GAP, de les sigles en anglés de proteïna acceleradora de l'activitat GTPasa, que afavorix la ruptura del enllaç fosfodiéster del GTP a GDP, per la qual cosa inactiva a la proteïna G.
És de ressaltar que GAP només augmenta la velocitat de l'activitat GTPasa; el punt clau de la regulació mediada per proteïnes G consistix en la seua tinença d'una activitat GTPasa que proporcione un lapse d'activitat curt i definit. L'activació permanent de la proteïna G és molt perniciosa i, de fet, és causa de malalties (per exemple, alguns càncerés, o bé la deshidratació per la toxina del vibrio del còlera).
[edita] Proteïnes G heterotriméricas
Les proteïnes G grans, o heterotriméricas, se situen en la membrana plàsmica, a la qual estan lligades pels seus subunitats a i ? per mitjà d'estructures hidrofóbicas, de tipus acilo gras o isoprenoide. Queda una tercera subunitat, la ss, que s'associa a la subunitat ?. En conjunt, i en repòs, és a dir, amb GDP unit a la subunitat a, les tres subunitats se situen en algun lloc de la membrana biològica, posseint moviment donada la seua fluïdesa. Quan un GPCR rep un estímul i s'activa a la proteïna G, amb la consegüent adquisició de GTP, hidrolitzat després d'un lapse després, esta es disgrega en dos parts: una, ss?, que pot exercir funcions biològiques com l'obertura de canals; i una altra, a, que activa cascades de senyalització cel·lular, com per exemple per mitjà de adenilat ciclasa i la generació de AMP cíclic.
[edita] Model de funcionament
Podem dividir el procés d'activació de proteïnes efectoras induïdes per lligant en sis fases:
- El receptor (blau clar) es troba en estat de repòs, així com l'efector (roig pàl·lid). La proteïna G es troba amb totes els seus subunitats associades i amb GDP; per tant, inactiva.
- La unió de la hormona induïx un canvi conformacional en el receptor, que s'activa (blau fosc).
- El receptor acivado s'unix a la subunitat Gα.
- A conseqüència de la dita interacció, Gα canvia la seua conformació, es dissocia el GDP i s'adopta GTP, per la qual cosa la proteïna es troba activa. Gα es desplaça separant-se de la resta de subunitats aprofitant la seua independència derivada de la possessió d'àncores en la bicapa lipídica.
- L'hormona es dissocia del receptor, per la qual cosa s'inactiva (blau clar). Gα s'unix a l'efector i ho activa (roig). L'efector realitza una activitat catalítica.
- La hidròlisi de GTP a GDP causa la dissociació de Gα de l'efector i es reassocia amb Gβγ. Tot el sistema queda en repòs, inactiu.
[edita] Estructura dels GPCR
Els receptors associats a proteïna G posseïxen unes característiques moleculars consistents en una estructura en serpentí, que conjuga:
- Orientació amb l'extrem amine terminal cap a l'exterior i el carboxilo terminal cap a l'interior.
- Estructura de set alfa-hélices transmembrana (H1 a H7), quatre segments extracel·lulars (E1 a E4) i quatre segments citosólicos (C1 a C4). El segment carboxiterminal, el tercer bucle citosólico (C3) i, a vegades, també el segon (C4) estan implicats en la interacció amb la proteïna G.
[edita] Efectors de les proteïnes G heterotriméricas
Classes principals d'efectors en mamífers:
Classe GΑ | Efector associat | Segon missatger | Exemples de receptors |
---|---|---|---|
Gsα | Adenililciclasa | Augment de Camp | ß-adrenérgico, glucagón, serotonina, vasopresina |
Giα | Adenililciclasa, canal de K + | Disminució Camp, canvi en el potencial de membrana | a1-adrenérgico, muscarínico de acetilcolina |
Golfα | Adenilciclasa | Augment Camp | Olfactoris |
Gqα | Fosfolipasa C | Augment IP3, DAG | a2-adrenérgico |
Goα | Fosfolipasa C | Augment IP3, DAG | Acetilcolina de células endotelials |
GtΑ | cGMP fosfodiesterasa | Disminució cGMP | Rodopsina de les cèl·lules bastón |
[edita] Proteïnes G monoméricas
Les proteïnes G monoméricas pertanyen a la superfamília Arran. Estes actuen com reguladores de processos claus, com la proliferació cel·lular (p. ex. Arran), tràfic de vesícules (p. ex. Rab) o l'estructura del citoesqueleto (p. ex. Rho). Unixen en el mateix polipèptid l'activitat GTPasa i la capacitat reconeixement de motius estructurals en altres molècules, sent a més molt mòbils en l'interior cel·lular, sense posseir la restricció del seu lligament a les membranes cel·lulars. Per a regular la seua activitat GTPasa, existixen també proteïnes GEF i GAP, abans mencionades.
[edita] Estat en repòs
En molts casos, es troben solubles en el citosol, ja que, encara que alberguen en la seua estructura una cadena hidrofóbica que els permet ancorar-se a les membranes, la mantenen amagada fins que un estímul els suggerix un canvi conformacional per a exposar-la. Així, hi ha una dicotomia entre possessió de GDP o GTP però també d'exposició o salvaguarda de la cadena hidrofóbica.