Quattrocento

De Viquipèdia

Verge i nen, obra de Domenico Veneziano
(Gran ducat de Florència)

El Quattrocento (paraula italiana que en significa quatre-cents) és un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XV, i és la primera fase del moviment conegut com Renaixement.

Així s’anomena també Primer Renaixement, o Renaixement primerenc o Baix Renaixement, i s'ubica a Itàlia -encara que es parla també d'un Renaixement Nòrdic, però el Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento".

[edita] "La font és Florència"

Els Medicis dinastia de mecenes i col•leccionistes, permeten el desenvolupament del renaixement des de la ciutat de Florència amb el seu diner i el seu poder.

Amb la Caiguda de Constantinoble, savis i artistes bizantins fugen dels turcs otomans i viatgen cap a Itàlia per instal•lar-se en les riques ciutats-estat com Florència o la "Sereníssima República de Venècia". També es compten els Estats Pontificis en aquesta dinàmica. Cada potestat paga per obres de belles arts amb temes religiosos primordialment.

L’acumulació de riqueses en els burgs italians al llarg de l’ Edat Mitjana a causa de la situació privilegiada de la península itàlica per a les rutes comercials del Mediterrani va possibilitar una abundància de diners i d'informació cultural.

En aquesta abundància està l'origen de tot un moviment a favor de les arts a la "bota" italiana. Els Papes financen també l'embelliment de la ciutat del Vaticà per sobre de la ciutat dels emperadors romans : Volta de la Capella Sixtina.

Com a part d'aquest procés els tallers de mestres ensenyen nombrosos deixebles ; els deixebles de vegades pinten les cares d'ells (vegeu el Bacco de Caravaggio).*(Michelangelo Merisi més conegut com el "Caravaggio" és posterior al Quattrocento).

En aquesta època apareix la figura de l'artista genial, pel que s'abandona definitivament l'anonimat, i sorgeix el taller del mestre, que és qui rep els encàrrecs dels clients. L'home és l'obra més perfecta de Déu. Es pinta la figura humana independentment del que representi. L'art que es crea en aquesta època és de major qualitat respecte a l'anomenat Trecento. En aquest art s'evolucionen tècniques de pintura, aconseguint la perspectiva; en escultura torna a la imitació de la clàssica grega i romana, i respecte a l'arquitectura hi ha un retorn a les línies de l'art grec i romà. En general aquest art és de línies més pures que el seu predecessor europeu, el Gòtic, sent de menor mida i simplicitat Los màxims exponents d'aquesta època són: