Ciutat del Vaticà

De Viquipèdia

Status Civitatis Vaticanae
Stato della Città del Vaticano

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Idiomes oficials	Llatí1
Capital	Ciutat del Vaticà2 41° 54' N, 12° 27' E
Ciutat més gran	Ciutat del Vaticà2
Govern Papa Secretari d'estat	Teocràcia Benet XVI Angelo Sodano
Superfície  - Total  - Aigua(%)	0,44 km² (194è) Despreciable
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	921 (193è) — 2093,2 hab/km² (-)
Moneda	Euro (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Independència Pactes de Laterà	11 de febrer de 1929
Himne nacional	Inno e Marcia Pontificale
Domini internet	.va
Codi telefònic	+379
Gentilici	Vaticà, vaticana
1 L'italià hi és també bastament emprat. L'alemany és la llengua oficial de la Guàrdia Suïssa. 2 El Vaticà és una ciutat-estat.

La Ciutat del Vaticà és l'estat independent més petit del món (tant en àrea com en població). La superfície és de 0,44 km². És un enclavament dins la ciutat de Roma, a Itàlia. El Vaticà és la seu del Papa, el cap de l'Església Catòlica. La Ciutat del Vaticà inclou el turó del Vaticà (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristià), i els Camps del Vaticà, on hi ha la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vaticà. També pertanyen al Vaticà altres edificis de dins de Roma però externs a la Ciutat del Vaticà.

Taula de continguts 1 Història del Vaticà 2 Govern i política 3 Geografia 4 Economia 5 Mitjans de comunicació 6 Articles relacionats 7 Enllaços externs

[edita] Història del Vaticà

• 756, s'inicia la història dels Estats Pontificis.
• 1860, l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II conquista els Estats Pontificis i deixa el Vaticà solament en possessió de Roma i la seva regió costanera.
• 1870, Víctor Manuel pren possessió d'una gran part de Roma arran de la Guerra Francoprussiana i la proclama nova capital del seu regne.
• 1917, Benet XV proposa un pla de pau per a la Primera Guerra Mundial que és totalment ignorat per la comunitat internacional.
• 1929, els Pactes del Laterà són signats per Pietro Gasparri en representació del Vaticà i Benito Mussolini, primer ministre italià italià, l'11 de febrer durant el pontificat de Pius XI. Amb aquest pacte es va donar per acabada la disputa amb Itàlia que existia des de 1870. Amb el reconeixement d'aquest minúscul Estat el concordat va garantir la total independència del Papa.
• 1939, esclata la Segona Guerra Mundial; el Vaticà es declara neutral.
• 1965, Pau VI clausura el Concili Vaticà II.
• 1981, Joan Pau II sofreix un atemptat.
• 2003, el Vaticà s'oposa a la invasió de l'Iraq per part dels EUA i els seus aliats.
• 2005, Mor el papa Joan Pau II i assumeix el papat Benet XVI.

[edita] Govern i política

L'essència mateixa de l'Estat de la Ciutat del Vaticà es fonamenta en la doctrina i en la legislació de l'Església Catòlica, de manera que el Papa és alhora Cap Suprem de l'Església i Cap de l'Estat del Vaticà. Com en la pròpia Església Catòlica, els centenars de la qual de milions de membres no tenen dret de vot o decisió sobre l'organització, el Vaticà és l'únic estat europeu que no només no és formalment una democràcia, sinó que explícitament defensa el seu caràcter de dictadura teocrática. L'elecció del Papa correspon al Sacre Col·legi Cardenalici (institució no electa, els membres de la qual són designats pel propi Pontífex), reunits en Cònclave, segons les disposicions de la Constitució Apostòlica Universi Dominici Gregis, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Aquesta Constitució Apostòlica restringeix el mètode d'elecció eliminant la possibilitat de aclamación i de compromís i exigint que la mateixa es verifiqui per escrutini. L'escollit es converteix en Papa quan manifesta la seva acceptació, sempre que es tracti d'una persona que tingués ja el caràcter de Bisbe. En cas contrari, el triat ha de ser ordenat Bisbe immediatament. En qualsevol dels dos casos, el Papa electe adquireix des del mateix moment de la seva acceptació, i ordenació si escau, la plena i suprema potestat en l'Església Catòlica i en l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Tampoc existeix la divisió de poders pròpia de qualsevol democràcia: el Papa concentra en la seva persona la plenitud dels poders legislatiu, executiu i judicial, encara que no sol exercir-los de forma directa en la majoria dels casos. Per a assistir al Papa en el govern de l'Estat de la Ciutat del Vaticà existeix una administració denominada Cúria Romana, que s'encarrega dels assumptes ordinaris del govern eclesial i vaticà.

Els idiomes oficials són el llatí i l'italià. La moneda, segons un acord subscrit amb la Unió Europea (UE), és l'euro. És l'únic estat sobirà del món reconegut per la Organització de les Nacions Unides que no en pertany.

[edita] Geografia

La Ciutat del Vaticà constitueix un enclavament dins de la ciutat italiana de Roma, amb la qual comparteix 4 km de frontera; es troba situada en la zona oest de la ciutat, sobre el marge dreta del riu Tíber. L'edifici més destacat és la Basílica de Sant Pere. Comprèn també, en règim d'extraterritorialitat, les basíliques de Sant Joan de Laterà, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major, i fora de la ciutat, el Palau de Castel Gandolfo.

[edita] Economia

El Vaticà no pot mantenir-se gràcies a l'activitat productiva del seu propi territori, limitada a la venda de records turístics, llibres, segells i entrades a museus. Però compta amb els ingents ingressos de l'Església Catòlica en tot el món, provinients de: les aportacions econòmiques dels Estats on compta amb acords de finançament (per la seva tradició catòlica o per la pressió de partits polítics afins), les donacions dels catòlics o d'empreses vinculades a ells; els beneficis de les empreses propietat de l'Església i de les seves activitats financeres de banca i borsa a nivell internacional. L'economia estava seriosament danyada en 1979, i tres anys més tard es produïx la fallida d'un dels bancs més il·lustres de Itàlia, el Banc Ambrosià, que duia les finances internacioneales del Vaticà i l'assassinat del seu director Roberto Calvi: les investigacions consegüents revelarien que el banc es dedicava al blanqueig dels diners de la màfia. Més tard el Papa va traslladar la responsabilitat de l'economia vaticana a l'Estat, el qual, a partir de 1984, s'encarregaria de les finances. Cinc anys més tard, el Papa porta a terme una reestructuració de l'organització econòmica i l'adreça econòmica va ser encarregada a cinc financers reconeguts internacionalment (encara que sota el control de la comissió de cinc cardenals).

[edita] Mitjans de comunicació

La Ciutat del Vaticà emet els seus propis segells i monedes, té una estació de ferrocarril i un periòdic (L'Osservatore Romà), una emissora, (Ràdio Vaticà) i una televisió (Centre Televisiu Vaticà), a més de diferents fundacions, com Latinitas, per a l'estudi del llatí, acadèmies i universitats pontifícies.

[edita] Articles relacionats

• Llista de papes de Roma

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat del Vaticà

• Website de l'Estat de la Ciutat del Vaticà
• Website amb fotos de la Ciutat del Vaticà
• Website de l'Estat de la Ciutat del Vaticà

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Aquest article sobre el cristianisme és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.

Aquest article sobre Europa és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.