Rave
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Red radish
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Raphanus sativus L. |
||||||||||||||
El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.
Actualment són més conreades les varietats més menudes anomenades ravanets
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Els raves són plantes anuals o bianuals, si se sembren a la tardor no floreixen fins la primavera, si se sembren a la primavera floreixen abans de l'estiu. Tenen les fulles enteres, primer es desenvolupen en forma de roseta i quan s'espiguen fan una tija d'uns 40 cm d'alt i floreixen en forma de raïm amb flors habitualment blanques formades per quatre sèpals, fan fruit en silíqua (tavella o beina) amb diverses llavors petites i rodones.
Les arrels es distingeixen entre la part comestible superior i engruixida i la inferior més prima i més profunda. La mida de les arrels en la seva part comestible varia entre fins 40 cm en els raves pròpiament dit fins poc més de 2 cm en els ravanets més xics. La forma pot ser allargada o més o menys arrodonida i el color més usual és el vermell o vermell i blanc però també n'hi ha de negres, blancs o grocs.
El gust pot ser picant o més aviat insípid.
[edita] Conreu
És la planta que creix més depressa en un clima adequat pot passar només un mes des de la sembra a la collita. Sovint es sembra com conreu intercalar, al llarg de quasi tot l'any i per el seu cicle tan curt no s'adoba. No pot passar secada ja que llavors pot tenir un gust desagradable. El seu principal enemic és el microcoleòpter anomenat Altica spque deixe les fulles de les sembres recents completament aclivellades.
[edita] Usos
Principalment en amanides, les fulles es poden utilitzar com a verdura. Dels raves de varietats picants se'n fa una salsa. En el menjar japonès és típic l'ús del rave anomenat daikon, una varietat oriental de tipus blanc. Aquest mateix rave és emprat també en les cuines xinesa (per fer poon choi, el pastís mooli de l'any nou xinès o el dim sum) i coreana (per exemple en el kimchi).
[edita] Propietats i valors nutricionals
| per 100g: | |||
| Energia | 14 kcal o 57 kJ | Proteïnes | 1,1 g |
| Greixos | 0,1 g | Hidrats de carboni aprofitats | 2,0 g |
| Fibres | 1,6 g | Aigua | 94,4 g |
| Sodi | 17 mg | Potassi | 225 mg |
| Calci | 35 mg | Fòsfor | 28 mg |
| Magnesi | 8 mg | Ferro | 1,2 mg |
| Fluor | 0,10 mg | Vitamina A | 4 µg |
| Vitamina E | sense dades | Vitamina B1 | 0,04 mg |
| Vitamina B2 | 0,04 mg | Niacina | 0,2 mg |
| Vitamina B6 | 0,06 mg | Vitamina C | 27 mg |
| Àcid salicílic | 1,24 mg | ||
