Sedetans
De Viquipèdia
Els sedetans eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó des l'Ebre vers el sud, fins a tocar el país dels edetans (amb els que foren confosos), els quals ocupaven el centre del País Valencià. La capital era Salduie, esmentada per Plini.
Les monedes porten la inscripció Sedeisken o Sedeiscen. El seu límit sud foren els rius Martín i Guadalope, on es troba el jaciment d'Azaila, del que no es coneix el seu nom antic, però que te restes ibèriques. , Cap al oest arribava fins Alagó mes enllà de la qual ja era territori dels vascons i celtibers. El seu límit nord era l'Ebre, a la regió de Saragossa. Tenien al est als ilercavons i als edetans.
Es suposa que foren originats en el poble dels eisdetes, que ja s'esmenta al segle VI aC i vers el segle III aC es va dividir en sedetans i edetans.
Tot i estar entre els celtibers i els ilergets, gairebé no van oferir resistència als romans i es van romanitzar ràpidament. El segle II aC ja usaven la moneda romana i el segle I aC participaven a les legions.
