Tunis
De Viquipèdia
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia. La població estimada per a l'any 2003 era de 699.700 habitants.
Situada al nord-est de Tunísia, al costat del llac de Tunis, és una població situada al litoral mediterrani, a 36º 50' de latitud nord i 10º 15' de longitud est. Compta amb l'important port de la Goleta i és la capital política, econòmica i cultural del país.
Taula de continguts |
[edita] Clima
La ciutat té un clima mediterrani meridional, amb 18ºC de temperatura mitjana anual (que varia dels 11ºC del gener als 27ºC de l'agost). En un període de 30 anys la màxima absoluta ha estat 46ºCº i la mínima -1 ºC. La pluviometria total anual és de 440 litres, sense precipitacions durant els mesos de juliol i agost, mentre que el període de tardor i hivern concentra el 78% de les pluges.
[edita] Estructura de la ciutat
D'una banda hi ha la part antiga (la Medina) i de l'altra la ciutat moderna, sorgida en l'època colonial francesa, disposada en un pla geomètric. El port de la ciutat ha fet desenvolupar barris industrials als suburbis de Mégrine i Djebel-Djelloud.
[edita] Història
Al començament era una plaça forta que protegia Cartago. El 144 aC va passar al domini de Roma. Posteriorment va passar a ser la capital dels vàndals a l'Àfrica (450-533), el 533 va ser conquerida per Bizanci i el 695 pels musulmans. Fou inclosa, successivament, als imperis almoràvit i almohade (segles XI-XII), i esdevingué la capital del nou estat hàfsida el 1236.
Cap al 1256, Jaume I de Catalunya-Aragó signà un tractat amb el califa Abu Abd Allah al-Mustansir, que reglamentà la presència catalana a Tunis. Jaume II pactà amb Sanç IV de Castella els límits de les respectives àrees comercials al nord d'Àfrica, amb el riu Muluia com a línia divisòria; això mantenia Tunis dins l'òrbita comercial catalana. Tunis obtingué consolat de catalans i de mallorquins; el primer arribà fins al segle XVI.
De 1347 a 1350 es va produir l'ocupació benimerina. La Goleta fou presa i la ciutat saquejada per Barba-rossa el 1534. El contraatac comandat per Andrea Dòria comportà la destrucció de la ciutat i l'acceptació de vassallatge a favor de la monarquia espanyola.
Una altra vegada sota domini otomà (1570), Tunis fou reconquerida pels espanyols per Joan d'Àustria (1574), i caigué de nou l'any següent en poder dels turcs. Després de 1591, els governadors turcs (els beis) eren virtualment independents i la ciutat prosperà com un centre de comerç i de pirateria.
El 1655 la flota anglesa de l'almirall Robert Blake en destruí el port.
França ocupà la ciutat de 1881 a 1956, en què Tunísia va aconseguir la independència. Durant la Segona Guerra Mundial Tunis va ser una base de les forces de l'Eix.
La Lliga Àrab va tenir el seu quarter general a Tunis de 1979 a 1990. El Front d'Alliberament de Palestina també hi va tenir la seu des de 1982 a 1993 i l'aviació israeliana va bombardejar la ciutat el 1985.
[edita] Monuments
La Medina, amb més de 700 monuments, és Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i dels seus nombrosos edificis en destaca la mesquita d'al-Zaytūna, fundada el 732.
Les ruines de Cartago es troben al nord de la ciutat.
